09.03.2023 - 11:20
|
Actualització: 09.03.2023 - 11:48
Amb cansament i preocupació. Així és com els ramaders del Berguedà i el Ripollès conviuen amb el problema de l’augment de poblacions de cérvol. “Se’ns mengen totes les pastures i no hi ha prou control sanitari”, explica a l’ACN Martí Marginet, un ramader del Berguedà. Denuncien que ja és prou difícil treballar en zones de muntanya, on fa anys que hi ha plaga de senglars, i ara s’hi suma la pressió dels cérvols. Per la seva banda, Josep Maria López, cap de la secció d’Activitats Cinegètiques de Barcelona, diu que els censos demostren que els darrers deu anys la població de cérvols s’ha estabilitzat. Tot i això, admet que la situació de sequera pot haver causat un conflicte per l’accés a les pastures.
“Cada cop és més difícil entomar-ho”, afirma el ramader Marc Marginet, que té un centenar de vaques que pasturen en prats de la zona de la Nou de Berguedà. La sensació d’impotència és cada cop més gran. “Estàs tot l’any il·lusionat i treballant unes terres perquè estiguin preparades perquè hi vagi el teu bestiar i dia rere dia veus grups de vint i fins a quaranta cérvols que es mengen el menjar. Quan hi vas, o ja no n’hi ha o està tot escapçat”, lamenta. Aquesta situació va més enllà del tema econòmic -quedar-se sense pastures vol dir un sobrecost per alimentar els ramats-, sinó que els danys també són psicològics i morals.
Dia rere dia també han de reparar els danys que els cérvols causen amb les banyes als tancats elèctrics. No hi ha ajudes per a compensar-ho. El que més els preocupa, però, és el tema sanitari. Segons el ramader, aquests cérvols “mengen i beuen del mateix lloc que el bestiar” però no hi ha un control sanitari exhaustiu. Fa sis anys recorda que hi va haver el cas d’una vaca amb tuberculosi i des de llavors que els ramaders han de fer controls per a comprovar que estan lliures del bacteri. “En canvi, al bestiar salvatge, que conviu amb les nostres vaques, es fan analítiques molt opaques i amb poca quantitat”, es queixa. Per això els ramaders no se senten prou protegits i senten el risc de contagi com una amenaça real.
Per la seva banda, la responsable de Medi Rural d’Unió de Pagesos, Raquel Serrat, ha explicat que la situació de la sobrepoblació de cérvols comença a ser preocupant. Relata que són animals molt grans que, quan accedeixen als prats de pastura, es mengen tot el menjar que hi havia preparat per a les vaques i egües. Assegura que en els darrers cinc anys la població de cérvols ha anat en augment, però sobretot les queixes s’han concentrat en aquest darrer any. Per això, reclamen a la Generalitat que es faci un “control eficaç” de les sobrepoblacions de fauna. “Hem de conviure tots plegats i, per això, s’ha de fer una gestió adequada dels animals”, considera Serrat.
Acció Climàtica constata que la població està estabilitzada
Des del Departament d’Acció Climàtica descarten que hi hagi hagut un repunt de poblacions de cérvols malgrat les queixes dels ramaders. “En els últims deu anys, els censos ens indiquen que la població està estabilitzada i no creiem que sigui una nova situació de conflicte”, explica Josep Maria López, cap de la secció d’Activitats Cinegètiques i de Pesca Continental de Barcelona. Asseguren que, de mitjana, hi ha quinze cérvols per quilòmetre quadrat, si bé hi ha zones on n’hi ha més que en d’altres. “No hi ha un conflicte, però sí una competència addicional directa entre els ramats domèstics i els salvatges”, remarca López.
Un dels objectius que es fixen és aconseguir aquest equilibri i que una activitat no faci disminuir l’altra. Per donar suport a la ramaderia han posat en marxa iniciatives com ara subvencions per tancaments de prats per evitar danys de pastures. López no descarta que els dos anys que portem de sequera hagin limitat la producció de pastures i que la competència pel menjar sigui més gran. Aquesta situació, però, no la tenen contrastada.
Moltes de les poblacions de cérvols que viuen a la zona del Berguedà estan dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró. El seu director, Jordi Garcia Petit, constata que els cérvols mengen del mateix prat que aprofita la vaca, l’ovella i les egües i, malgrat que considera que no hi ha un conflicte, sí que veu una competència addicional entre l’activitat dels ramats domèstics i els salvatges.
Els últims censos de cérvols i la caça
Les anteriors generacions no recorden haver vist cap cérvol a la zona. Segons un informe de la Generalitat, les poblacions de cérvol al Berguedà es van restablir a mitjans dels anys cinquanta procedents del sud de l’estat espanyol. A la major part de territori havia desaparegut. L’any 2009 es creà una taula de gestió de la població per tal de reduir els conflictes ocasionats per l’augment de cérvols amb diferents agents del Ripollès i el Berguedà, però també tècnics, caçadors i Agents Rurals, entre d’altres. En concret, es gestiona un àmbit de 1.137 quilòmetres quadrats on hi ha quaranta-quatre àrees privades de caça, un refugi de fauna salvatge i una reserva de caça.
En els últims censos fets el 2022 s’han observat 1.504 exemplars, mentre que l’any anterior se situava en 1.241 exemplars detectats. La caça ha estat una de les mesures de control. Durant el 2021-22 es van caçar 534 exemplars dels 794 previstos (un 67% de compliment) mentre que enguany s’haurà arribat a un 74% de compliment, amb la mesura de prestar especialment pressió en les femelles per a reduir la capacitat reproductora. La pandèmia i les restriccions també van condicionar les captures. Tot i això, en les àrees més problemàtiques asseguren que el compliment s’apropa al 90% a causa de les necessitats d’actuació.
El pla tècnic s’ha fixat com a objectius concentrar la pressió cinegètica a les zones properes a les carreteres, a sembrats i prats de dall. Les batudes es faran en zones on hi hagi constància de femelles. Des del Parc Natural del Cadí-Moixeró, una de les zones incloses en aquest pla de seguiment, asseguren que de cada quatres permisos, tres són per a capturar femelles. “La caça és l’única via” per a reduir les poblacions de cérvols, descartant de moment la via natural com podria ser el llop. Davant la falta de relleu de caçadors en un futur, s’estan estudiant altres mesures com ara caçadors habilitats per tenir més efectius de control de l’espècie.
Pel que fa al tema sanitari, durant el 2022 es van agafar mostres a vuit exemplars i cap va donar positiu per malaltia de declaració obligatòria. Enguany s’han trobat indicis de la presència de hypoderma actaeon/onchocerca flexuosa, uns paràsits que no comporten una afectació greu, segons el pla tècnic.
