06.07.2015 - 19:43
|
Actualització: 23.07.2015 - 12:53
Després del no clar en el referèndum grec, la Unió Europea, que anhelava la victòria del sí, tremola. Literalment. La situació és extrema, amb una tensió mai vista. Grècia s’ha armat de valor polític i ha apujat l’aposta, però el marge de maniobra d’Europa és mínim. El govern grec veu en la victòria del no una decisió a favor d’Europa, però la Unió no. D’alguna manera, hi ha un debat entre la democràcia i els procediments. Grècia ha posat en relleu el pes de la democràcia, mentre que Brussel·les insisteix en la necessitat de complir els procediments. Un xoc total que no sé sap com es resoldrà.
La data clau, tal com explicava en aquesta entrevista de VilaWeb el professor Joan Tugores, és el dia 20 d’aquest mes. Aquell dia Grècia haurà de tornar al Banc Central Europeu més de 3.000 milions d’euros que no té. Si no els torna, la paràlisi econòmica del país serà efectiva i Grècia no tindrà cap més remei que pensar a sortir de l’euro o reintroduir la dracma, paral·lelament a la moneda europea.
Grècia i la troica, de fet, eren molt a prop d’un acord, abans del trencament de les converses i la convocatòria del referèndum. El govern grec havia acceptat la majoria de les condicions, però insistia en la impossibilitat de retornar el deute i reclamava una quitança i una reestructuració dels terminis. La setmana del referèndum, però, ha esquerdat la confiança, fins i tot la confiança personal, entre Grècia i la Unió Europea. Quan el ministre de Finances grec, Ianis Varoufakis, per exemple, va qualificar la troica de ‘terrorista’ molts polítics europeus van reaccionar amb indignació. Ahir, quan es va saber el resultat, Tsipras va dir que un acord podria ser possible avui mateix, en 24 hores, però costa de creure que els altres membres de l’eurozona puguin passar per alt el qualificatiu sense més ni més.
Fins dimecres, el primer símptoma del que passarà
Les primeres hores seran clau, en aquesta crisi. Avui l’atenció és fixada en el Banc Central Europeu. El problema més immediat és que els bancs grecs es troben al límit pel que fa a les reserves de moneda. No els queden diners i si el BCE no els n’aporta podria passar que els caixers deixessin de funcionar abans de dimecres. Simplement, que no quedessin diners al país, amb totes les conseqüències.
El BCE és molt conscient de la situació, però no sembla disposat a cedir si no hi ha acord polític. I el marge de negociació no pot ser més curt, car parlem d’hores només.
Demà a Brussel·les hi haurà una cimera extraordinària dels estats membres de l’eurozona. Això, afegit a l’actitud que prengui avui mateix el Banc Central, indicarà com estan les coses. El govern grec insisteix que d’aquesta cimera caldria sortir-ne amb un acord. Un acord basat en el pacte que ja s’havia embastat abans de convocar el referèndum. Però ningú no pot garantir què passarà a la reunió. A la reclamació de respectar la democràcia que expressava Tsipras ahir, des d’Alemanya li van respondre dient que si el poble alemany votés en referèndum si la població vol aportar diners a Grècia el resultat seria probablement que no. I tan vàlida seria una democràcia com una altra.
Al final la gran qüestió és quin càlcul faran els ministres europeus. Poden deixar caure Grècia, simplement. El president del Parlament Europeu ja va parlar públicament ahir a la nit de preparar l’ajut humanitari, amb què assumia que la catàstrofe era imminent. Però això seria un desastre també per a la Unió Europea i la seva credibilitat global. S’atreviran a ‘castigar’ Grècia per haver-los envidat o les amenaces eren una fanfarronada negociadora? Aquesta és la gran pregunta que ningú no sap respondre.
Un pont fins el dia vint?
Una solució factible i raonable seria improvisar una mena de pont que permetés una negociació sense tanta pressió de calendari. En primera instància, entre avui i dimecres caldria decidir què es fa, però tothom entén que hi ha massa poc temps. La pressió del calendari es podria rebaixar, però tampoc no gaire, perquè el pagament al BCE del dia 20 sembla un termini definitiu. Aquest impagament deixaria sense marge de maniobra la Unió Europea, que aleshores sí que hauria de prendre decisions dràstiques. Decisions que podrien tenir repercussions de tota mena, també geopolítiques, amb Rússia sempre a l’aguait.
En resum durant les hores vinents, i sempre abans del dia 20, caldrà respondre tres preguntes:
1) El Banc Central Europeu ajudarà els bancs grecs?
2) La troica reprendrà les negociacions amb Grècia o optarà per deixar-la caure?
3) Hi ha la possibilitat d’un acord, després del clar no enviat per la població grega?
Durant quinze dies tots els europeus viurem pendents d’això, i assistirem en directe a la crisi més gran de la Unió Europea d’ençà que es va fundar. Una crisi que fins i tot podria significar el final de la Unió, tal com l’hem coneguda fins ara.
