Els quatre punts a observar sobre l’acord de la llei d’amnistia

Aquestes pròximes hores se sabrà quin és el text definitiu de la llei d’amnistia. Finalment, el PSOE, Junts i ERC han arribat a un acord satisfactori per a tots ells, segons han anunciat en un comunicat. A ERC i el PSOE ja els estava bé, el dictamen que es va portar al ple del congrés espanyol el passat 30 de gener, però a Junts no, i per això va fer servir els seus set vots per a tombar-lo, perquè considerava que el manteniment de les exclusions dels delictes de terrorisme (malgrat el condicionant afegit perquè hi hagi una intenció directa de voler cometre mort o tortura) i de traïció podia deixar fora de l’amnistia molta gent. La pressió judicial, amb els moviments dels jutges Manuel García-Castellón i Joaquín Aguirre, molt calculats políticament, ho demostrava. Calia blindar més la llei, deixar el mínim marge de maniobra als jutges i alhora fer-la sòlida jurídicament. D’això han discutit durant més d’un mes el PSOE i Junts, i més darrerament també amb ERC. El PSOE ha tingut una pressa i un interès sobrevinguts per a resoldre-ho d’una vegada, asfixiat per la pressió del cas Koldo. I l’informe de la Comissió de Venècia avalant la llei ha donat la darrera empenta perquè s’arribés a la data límit amb l’acord tancat.

Falta saber els detalls de l’acord, la fórmula que satisfà tant el PSOE com Junts sobre l’exclusió dels delictes de terrorisme. Perquè el text actual, i que no satisfeia Junts, diu que queden exclosos de l’amnistia “els actes tipificats com a delictes de terrorisme […] que hagin consistit en la comissió d’alguna de les conductes compreses en la directiva europea sobre terrorisme, sempre que, de manera manifesta i amb intenció directa, hagin causat violacions greus dels drets humans, en particular les previstes en l’article 2 i el 3 del Conveni Europeu dels Drets Humans i en el dret internacional humanitari”. Junts deia que així no es podia garantir l’amnistia als investigats en la causa del Tsunami, ni tampoc en el procediment contra els CDR en l’operació Judes, que és pendent de judici, ni contra totes les possibles noves causes i nous investigats pel delicte de terrorisme que puguin sorgir a l’Audiència espanyola.

Per això Junts havia mantingut vives unes esmenes que suprimien l’exclusió de terrorisme, però que el PSOE no acceptava, perquè ha situat aquesta exclusió com una línia vermella que no podia traspassar, amb l’argument que la llei correria el risc de ser declarada inconstitucional. Això no obstant, no hi ha cap jurisprudència ni base legal en l’ordenament jurídic espanyol que digui que les amnisties sobre investigats per terrorisme són inconstitucionals. Tampoc en l’àmbit internacional, on les normes del dret internacional han deixat clar que els límits sobre les amnisties han de ser una sèrie d’actes que violen de manera greu els drets humans, com el genocidi, els crims de guerra, els crims de lesa humanitat, les violacions, les tortures i el tracte degradant… I, de fet, la Comissió de Venècia ha aclarit que no hi ha cap país a Europa que inclogui el terrorisme com una exclusió en les amnisties (en els casos dels països que les regulen d’alguna manera).

Amb aquesta munició jurídica, Junts ha pogut pressionar el PSOE, que s’ha vist acorralat darrerament per l’escàndol del cas Koldo, i que ha vist com l’amnistia passava de ser un problema a una solució per a agafar aire per a sostenir la legislatura. El PSOE tenia pressa, i ara cal veure què ha cedit i si els canvis que el president espanyol, Pedro Sánchez, deia ahir que havien acceptat de fer per complaure Junts són més grans o menys; si la fórmula inclou esbandir qualsevol referència al terrorisme o bé reformular l’apartat d’una manera que deixi menys marge als jutges.

I, de la mateixa manera, falta saber si l’exclusió de l’amnistia dels delictes de traïció se suprimeix, tal com demanava Junts. És una exclusió que el dret internacional no tan sols no l’exigeix sinó al contrari: el dret internacional preveu que es puguin amnistiar els delictes de rebel·lió, sedició i traïció en processos de resolució de conflictes. Fins ara, el PSOE s’hi negava.

Entre les esmenes vives de Junts, n’hi havia una sobre l’article quart de la llei, sobre els efectes en les causes penals de l’aplicació de l’amnistia. Aquest article preveu que tan bon punt entri en vigor la llei, s’hagin d’alçar les mesures cautelars i les ordres de detenció contra les persones beneficiàries; fins i tot, en el cas que es plantegi una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. Junts volia afegir-hi el supòsit que la presentació de qüestions pre-judicials al TJUE per a qüestionar l’aplicació de la llei a uns casos concrets tampoc no hauria d’aturar l’alçament de les ordres de detenció, cosa que afectaria directament el president Puigdemont i la resta d’exiliats.

Finalment, la Comissió de Venècia recomanava uns quants canvis a fer a la llei perquè garantís la seguretat jurídica: que es clarifiqués, es precisés i es restringís l’àmbit d’aplicació de l’amnistia, és a dir, que els casos que en l’article primer s’indica que són els que queden coberts per l’amnistia quedin més clarament vinculats tant al 9-N com al Primer d’Octubre.