03.01.2023 - 21:40
|
Actualització: 03.01.2023 - 21:48
Pràcticament el darrer dia del 2022, la Generalitat va penjar al portal de transparència les dades de despesa en publicitat de l’any 2021; és a dir, amb l’any de retard que ja és habitual en el Consell de Ximo Puig. Globalment, es van gastar més de catorze milions i mig d’euros. Ací no hi ha la partida de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports: segons que han dit a VilaWeb, no es va fer publicitat perquè es tramitava la licitació.
El responsable del repartiment de les campanyes publicitàries és Alfred Boix, secretari de Promoció Institucional adscrit a Presidència de la Generalitat, i home de la més estricta confiança del president Ximo Puig, també dins el partit. La llista, que es pot consultar en aquest enllaç, es va penjar a la web de transparència sense cap mena d’explicació sobre els criteris seguits per a triar uns mitjans o uns altres a l’hora de contractar la publicitat institucional i a l’hora de decidir quina quantitat es consignava a cada mitjà.
Una sola mirada a la relació de mitjans, a les quantitats i als grups a què pertanyen ja deixa entreveure que són tots en castellà i que aquells que publiquen en català van rebre uns contractes molt menors –insignificants, alguns– respecte dels grups de comunicació o capçaleres espanyols o valencians que publiquen en castellà.
Tants diners com l’any de la pandèmia
La despesa publicitària del Consell l’any 2021 és només 400.000 euros inferior a la de l’any 2020, que va significar un rècord. Aleshores, el pretext va ser la necessitat de comunicar les iniciatives, recomanacions i mesures relacionades amb la covid per a mantenir la població informada.
L’any 2018, encara durant la primera legislatura del Botànic, la despesa en publicitat institucional va ser de 7,2 milions; i el 2019, que va ser any electoral, de 12 milions.
Com ja és habitual, segons les darreres xifres publicades, el departament de Presidència va ser el que més va gastar, amb més de vuit milions. És a dir, més de la meitat del total del pressupost. Quant a departaments, la conselleria que més va gastar l’any 2021 va ser la de Sanitat. En aquesta ocasió, per les campanyes que incentivaven la vaccinació.
Prensa Ibérica, el millor mos
Com d’habitud, el grup Prensa Ibérica, editora dels diaris Levante, Información, Mediterráneo i Superdeporte i titular dels canals Levante TV i Informació TV, ha estat el més beneficiat per la distribució publicitària de la Generalitat, amb 2,37 milions d’euros a repartir entre les capçaleres. Prop d’un milió, directament provinents de la Presidència de la Generalitat. I, entre tots els mitjans del grup, el que ha rebut més subvencions és el diari Levante-EMV, amb 924.822,5 euros, tant en l’edició en paper com en digital. Bona part de l’aportació la fa la Presidència de la Generalitat que, només en concepte de diari en paper, ha contractat 324.554,41 euros en publicitat. A l’edició digital n’hi ha destinats 83.660,90.
Prensa Ibérica, propietat de l’empresari Javier Moll, edita també el Diari de Girona, el Periódico de Catalunya, el Diario de Ibiza, el Diario de Mallorca, el Regió 7 i l’Sport, a banda de més diaris de fora del país.
Un milió i mig d’Euros per a Prisa
El grup Prisa, propietari de la cadena SER de ràdio, Los 40 i el diari El País, és el segon grup de comunicació més beneficiat per la inversió publicitària pública, amb un milió i mig d’euros. Només la Conselleria de Sanitat va contractar anuncis a la cadena SER i a Los 40 per valor de més de 243.000 euros. Presidència va pagar més de 100.000 euros al diari El País tant en paper com en digital.
Els mitjans del grup Planeta –La Razón, Onda Cero i Europa FM– van facturar un milió cent mil euros a la Generalitat en concepte de publicitat institucional. També són del grup Planeta Antena 3, la Sexta i Neox i més.
El rànquing dels quatre magnífics el tanca el grup Vocento, que edita Las Provincias i ABC, i manté una aliança estratègica amb la cadena COPE, amb una facturació d’una mica més d’un milió d’euros.
El diari La Vanguardia, del grup Godó, va facturar l’any 2021 212.933 euros en concepte de publicitat institucional, tant a la Presidència de la Generalitat com a les conselleries.
Més mitjans o grups que operen al País Valencià també van rebre comandes per a la inserció de la publicitat institucional. El grup Plaza, que edita digitals com Valencia Plaza o Alicante Plaza, va facturar 308.000 euros; ElDiario.es, 140.499 euros; i El Periódico de Aquí, 134.020 euros.
Aportacions mínimes als mitjans en català
Tots els mitjans dels grups esmentats publiquen o emeten en castellà, tret d’algunes excepcions, com ara el diari Levante, que té una edició digital subvencionada per Política Lingüística, o d’algun programa escadusser a la cadena SER, també subvencionat.
Quant als mitjans que publiquen o emeten continguts en català, el setmanari El Temps va rebre l’any 2021 53.141 euros en concepte de publicitat institucional. Qui més en va contractar va ser presidència de la Generalitat, amb 34.000 repartits entre les edicions en paper i digital.
VilaWeb va rebre contractacions de publicitat per valor de 9.070 euros i el grup que edita el diari La Veu del País Valencià, 4.029 euros.
Qui gasta més i on?
Segons les dades facilitades dipositades al portal de transparència de la Generalitat són les conselleries del PSOE les que gasten més diners en publicitat institucional. A banda Presidència i Sanitat, la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic i la de Justícia són les més gastadores, i les contractacions més grans es fan al diari Levante i a més mitjans del grup Prensa Ibérica. En canvi, la Vice-presidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, en mans d’Unides Podem, tria mitjans més menuts o premsa comarcal per a fer les insercions publicitàries, tant si són diaris en paper com digitals. La Vice-presidència Primera i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, en mans de Compromís, només ha inserit publicat a un diari de paper, el gratuït 20 Minutos, amb una despesa de 4.947 euros, i la resta l’ha repartida entre diversos mitjans digitals i emissores de ràdio.
Les subvencions directes, també per als amics
A banda la publicitat institucional repartida entre els mitjans de comunicació, la Generalitat també atorga subvencions als mitjans de comunicació per conceptes diversos. En aquest apartat, PRISA és un dels grans beneficiats d’aquesta política de repartiment de diners públics. Entre el 2020 i el 2022, la Generalitat ha atorgat més de mig milió d’euros a la cadena de ràdio privada perquè organitze al País Valencià un esdeveniment que anomenen “Congresos del Bienestar”, que no és sinó un cap de setmana turístic amanit amb conferències i taules rodones de personalitats de l’òrbita de PRISA. El primer, que es va fer el mes de gener del 2020, va comptar amb la participació de Ximo Puig i l’ex-president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Aquell any, la Generalitat va pagar 242.033,88 euros.
L’any 2021, l’aportació pública va ser de 211.750 euros, i el mes de maig passat el congrés va anar dedicat al turisme d’interior i la Generalitat hi va aportar 110.000 euros.
S’escau que en el congrés del 2020 l’Agència Valenciana Antifrau va detectar set irregularitats administratives i de forma en el contracte entre la Generalitat i la SER.
Més diners per al Benidorm Fest
Fa pocs dies el Consell va aprovar una aportació d’un milió i mig d’euros a Televisió Espanyola per a cobrir una part de les despeses de l’emissió de la gala Benidorm Fest. En aquest esdeveniment es tria la cançó que representarà Televisió Espanyola en el festival d’Eurovisió. D’aquesta manera augmenta de mig milió la partida aportada per la Generalitat l’any 2022. Una de les motivacions amb què se sosté aquesta aportació és que l’audiència que va obtenir Televisió Espanyola durant l’emissió del programa va ser del 21%. Sobta, si més no, que la Generalitat potencie amb diners públics la televisió de l’estat espanyol en compte d’impulsar i reforçar econòmicament À Punt, que va acabar l’any 2022 amb una audiència mitjana del 3,1%. La més baixa de totes les autonòmiques i lluny del 14,1% de TV3 o del 5,1% d’IB3.
El #BenidormFest va portar a la conversa pública la censura del pit femení, va constatar la bellesa de la nostra diversitat lingüística i ens va posar a ballar en slowmo. Quines ganes d’anar!
El nostre lloc en el món és meravellós. I ara, ho veurà molta més gent ❤️ pic.twitter.com/rP7Q0o2Iwp
— Aitana Mas (@AitanaMas) December 30, 2022
