07.02.2020 - 10:28
|
Actualització: 07.02.2020 - 12:40
El cop d’ahir de l’Audiència espanyola a Gonzalo Boye és un nou abús de la justícia. Boye està avesat a la repressió, no tan sols en els casos en què actua com a advocat defensor, sinó també com a afectat directe. D’ençà que va assumir la defensa del president Carles Puigdemont i dels exiliats, ha estat objecte d’una persecució mediàtica per a criminalitzar-lo i la justícia espanyola ha provat d’atemorir-lo. Tanmateix, tot i la factura personal, Boye no es deixa intimidar: ‘Doblegaran qui es deixi doblegar. Continuem’, ha deixat escrit sobre l’última arbitrarietat de la justícia espanyola..
Agradezco todas las muestras de apoyo y solidaridad. La Audiencia Nacional tienen una larga tradición de doctrinas con nombre y apellido… doblegaran al que se deje doblegar #Seguimos
— Gonzalo Boye (@boye_g) February 7, 2020
Detenció, tortures i condemna de catorze anys
Tot va començar el 1992. Boye fou detingut i acusat d’haver col·laborat amb ETA en el segrest de l’empresari Emiliano Revilla. És per aquest cas que ara l’Audiència espanyola li ha embargat els comptes perquè l’indemnitzi, 27 anys després. Tal com explica en aquesta entrevista a VilaWeb, va ser torturat els primers cinc dies de la detenció. Ni ETA ni Revilla no van implicar-lo en el segrest durant el judici. No hi havia proves i un amic el va incriminar. Dels catorze que van imposar-li, va complir-ne gairebé vuit.
Retirada de l’empara i querelles per la defensa de Puigdemont
El setembre del 2018, el Col·legi d’Advocats de Madrid (ICAM) –al qual pertanyia– va negar-se a donar-li empara després dels atacs i amenaces que havia rebut pel procés judicial obert a Bèlgica contra el jutge Pablo Llarena. L’ICAM va deixar-lo a l’estacada i va fer costat a Llarena, en una decisió sense precedents. A més, Vox i l’Associació Moviment 24DOS van interposar una querella contra ell a l’Audiència espanyola. Aquesta ofensiva va fracassar, però la magistrada María Tardón va aprofitar-ho per mirar de desacreditar Boye, tot criticant el procediment contra Llarena a Bèlgica. Amb tota aquesta maniobra es palesava que el dret de defensa exercit per Boye era estigmatitzat.
Citat a declarar a l’Audiència espanyola
El 21 d’octubre passat, la policia espanyola va escorcollar-li la casa i el despatx professional durant quinze hores per ordre judicial. Això passava una setmana abans de la primera cita de Puigdemont amb la justícia belga, després de la tercera euroordre del jutge Llarena. La magistrada Tardón va citar-lo a declarar per presumpte emblanquiment de capitals i per un delicte contra la salut pública. L’objectiu era relacionar-lo amb les activitats d’un ex-client seu, el narcotraficant Sito Miñanco. Els agents van fer una còpia de tots els seus correus electrònics i del contingut del telèfon mòbil. Després de declarar, va restar en llibertat sense mesures cautelars.
Embargament dels comptes
L’últim abús es féu efectiu ahir, quan l’Audiència espanyola va ordenar l’embargament dels seus comptes per a fer-li pagar la indemnització a Revilla. En una trentena de casos similars, l’Audiència espanyola havia considerat que ja havia prescrit. En canvi, per a Boye s’aplica una doctrina nova, una arbitrarietat que ell ja ha denunciat i que combatrà amb recursos. El magistrat Ramón Sáez Valcárcel va emetre un vot particular perquè considera que, com diu Boye, el termini s’ha extingit. És la posició que també sostenia la fiscalia en aquest cas.
Assalt d’uns desconeguts al seu despatx
A més, el 17 de gener d’enguany uns desconeguts van assaltar el seu despatx i ho van regirar tot. Estranyament, no se’n van endur gairebé res. Boye va interposar una denúncia contra aquest fet, però de moment els cossos policíacs espanyols no han estat capaços d’avançar en la investigació ni de trobar els responsables d’un robatori ben peculiar. Els assaltants no se’n van endur diners, però sí el servidor d’un ordinador.
