25.02.2023 - 21:40
|
Actualització: 26.02.2023 - 10:22
Laura Borràs arriba al tram final i més decisiu del judici amb les cartes més fortes de la seva defensa encara per jugar. Demà serà el darrer dia de la pràctica de la prova, en què s’examinarà l’informe pericial informàtic encarregat per Gonzalo Boye i Isabel Elbal que diu que els correus entre Borràs i Isaías Herrero intervinguts pels Mossos d’Esquadra i que van fer de fil conductor per a construir el relat acusatori s’han d’invalidar perquè no se’n pot garantir la fiabilitat. Perquè, segons aquesta pericial, es va trencar la cadena de custòdia entre l’escorcoll al domicili d’Isaías Herrero en què es van obtenir i el lliurament en seu judicial. I, si això cau, ha de caure tota la causa, segons la defensa de Borràs, que encara pot explotar davant el tribunal arguments com ara el caràcter prospectiu de la investigació contra la presidenta suspesa del parlament i la no-fragmentació dels contractes adjudicats a Herrero. Això, després d’una setmana en què l’acusació ha arribat a posar contra les cordes Borràs amb l’aportació de diversos testimonis incriminatoris. Perquè hi ha elements que la perjudiquen, però també hi ha aspectes foscs a tenir en compte i alguns punts cecs.
L’artilleria incriminatòria
Una vegada certificat el pacte amb els altres dos acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol, i aïllada Laura Borràs, les fiscals han desplegat tota la seva artilleria incriminatòria amb els testimonis d’aquesta setmana, sobretot els dels dos ex-funcionaris de la ILC amb responsabilitats de contractació que van treballar amb Borràs quan dirigia la institució. Assumpta Pagespetit era la responsable de contractació de la institució al començament de l’etapa de Borràs, a principi del 2013. Va explicar que la nova directora aleshores va voler fer una gran aposta pel vessant digital i tecnològic, i que va encomanar el projecte a Isaías Herrero. Va expressar l’estranyesa pel fet que tots els pressuposts que optaven a l’adjudicació d’un contracte li’ls feia arribar Herrero, per més que no anessin al seu nom; que se’n va cansar i li va demanar que els enviés directament a Borràs; que això ho sabia tothom dins la institució i que, passat el primer any, va advertir la directora que tots aquells projectes no es podien fer amb contractes menors (que no requereixen concurs públic si no depassen els 18.000 euros), i va demanar de reunir-se amb el cap de contractació de departament, Joan Muñoz, perquè li aportés la documentació necessària. Pagespetit va cridar fins i tot les interventores de la Generalitat, que li van repetir que hi havia un risc de fragmentació de contractes i de vulneració del marc legal, i ho van deixar per escrit en un l’informe de fiscalització anual.
Pagespetit va fer un discurs molt encès i dur, directe, amb un ànim acusatori contra Borràs que no va tenir en la fase d’instrucció. “Aleshores no volia posar més llenya al foc”, va dir en la declaració de dimecres. L’advocada Isabel Elbal li va acabar demanant si s’havia reunit amb ningú relacionat amb aquest judici just abans d’anar a testificar, i ella va respondre-li que tan sols havia parlat amb el seu fill.
La defensa de Borràs potser esperava que en el seu testimoni, Pagespetit hagués posat més l’accent en una altra qüestió important: el fet que l’exigència que hi hagi tres pressuposts d’empreses diferents per a adjudicar un contracte menor i que no es faci més d’una vegada a un mateix proveïdor durant el mateix exercici pressupostari és una recomanació administrativa de la Generalitat i no pas una exigència legal. I això, Pagespetit, també ho va dir.
Pagespetit, Espar i els avisos
Ara, la frase destacada de la funcionària fou: “No m’agradaven aquestes irregularitats a la ILC i no volia que es perpetuessin”. I perquè això no passés va avisar el departament i la Direcció General de la Intervenció. Però Laura Borràs els repetia que s’havia de continuar fent de la mateixa manera, que no hi havia fragmentació. Fins que poc després, a mitjan 2014, Pagespetit va agafar una baixa llarga per malaltia de gairebé un any. Qui la va substituir fou Roger Espar, que va assumir la supervisió de la contractació, i que durant la instrucció del cas era un dels investigats, fins que va acabar declarant contra Borràs. I no solament això, sinó que va aportar uns àudios d’unes converses amb Borràs en què ella li deia, quan era diputada i ja no dirigia la ILC, el 2018, que l’avisés si els Mossos tornaven a entrar a la institució i, d’una altra banda, que pagués una factura pendent a Isaías Herrero. La fiscalia li va acabar retirant tots els càrrecs i ara ha esdevingut un testimoni de càrrec important.
Aquest trànsit entre una cosa i l’altra l’han assenyalat Boye i Elbal en els interrogatoris als guàrdies civils que duien el cas. I van fer avinent que durant la instrucció consideraven Espar un cooperador necessari de les suposades irregularitats, i que el van arribar a detenir. “Per què el va detenir?”, demanava Boye. “Perquè hi havia prou elements per veure que hi tenia una participació directa. I hi havia documents que deien que ell n’era responsable”, responia el guàrdia civil.
Per desactivar aquests testimonis, Boye i Elbal van portar a declarar els ex-consellers Ferran Mascarell i Santi Vila –que van dir que a ells no els va arribar mai cap advertiment sobre irregularitats en la contractació– i els dos directors que van succeir Borràs a la institució, Joan-Elies Adell i Oriol Ponsatí-Murlà. Fou especialment important aquest segon, perquè va dir que pràcticament tots els contractes que es feien amb “el pressupost misèrrim” de la ILC eren menors, i perquè va relativitzar els avisos de la intervenció de la Generalitat sobre la possible fragmentació.
Dels Mossos a la Guàrdia Civil i les armes de Boye i Elbal
Arribats a aquest punt, amb el relat incriminatori sobre Borràs que s’ha imposat dins i fora de la sala de vistes, la defensa explorarà tres grans línies argumentals: que no hi va haver una fragmentació de contractes, que Borràs va ser víctima d’una investigació prospectiva per ser qui era i, com ja hem dit, que la prova principal amb què es construí el relat acusatori, els correus intervinguts a Isaías Herrero, s’ha d’invalidar perquè la policia va trencar-ne la cadena de custòdia.
Tot plegat passa en una investigació llarga i estranya, en què se suposa que el factor casual té un paper important. Perquè els Mossos fixen la mirada en Borràs arran d’una intervenció telefònica d’una conversa entre Herrero i un amic seu el 6 de novembre de 2017 en una investigació per tràfic de drogues i falsificació de moneda. En aquella conversa, Herrero parla dels tripijocs que té “amb la Borràs, amb la jefa”. D’ençà d’aquell moment, la investigació que duia el jutjat número 6 de Manresa comença a desdoblar-se i passa a concentrar-se també en la contractació a la ILC.
Fins que a l’abril del 2018, quan Borràs ja era diputada de Parlament de Catalunya i, per tant, aforada, els Mossos fan un atestat en què la relacionen directament amb Isaías Herrero, i la fiscal demana que s’obri una investigació independent sobre la causa de la ILC que acaba assumint el jutjat 9 de Barcelona. Aquell any, Borràs esdevé consellera de Cultura, mentre la investigació continua. Fins que el novembre hi ha un nou escorcoll a casa d’Isaías Herrero, en què els Mossos li intervenen tres discs durs, i un altre a la ILC i al CTTI.
Arran d’aquelles escorcolls, Borràs fa unes declaracions sobre la investigació dels Mossos en què diu que Miquel Buch, conseller d’Interior d’aleshores, li havia assegurat que no la investigaven.
Just l’endemà d’aquelles declaracions de Borràs, polèmiques perquè tractaven sobre una investigació sota secret de sumari, la jutgessa va passar el cas a la Guàrdia Civil espanyola, que el gener del 2019 va començar a treballar amb el material que li havien fet arribar els Mossos.
Cadena de custòdia i validesa de les proves
Ací pren importància la circulació del material que d’ençà del novembre del 2018 tenien els Mossos, del qual la Guàrdia Civil fa còpia. I sempre treballen amb aquella còpia, no pas amb els arxius originals. Aquest detall serà important per a la defensa de Borràs a partir de demà per qüestionar tota l’acusació, atès que no es pot garantir que la prova en què es fonamenta tot no hagi estat alterada. Perquè, segons la pericial informàtica que aportaran, la cadena de custòdia es va trencar entre la intervenció dels correus i el lliurament al jutjat.
Borràs qüestiona la manera com la van investigar. No solament per com van manipular les evidències que obtenien, sinó perquè els Mossos van investigar-la de manera prospectiva i quan no ho podien fer perquè era aforada. El novembre del 2018, quan Borràs era diputada i consellera de Cultura, els agents van entrar a l’ordinador d’Isaías Herrero i van introduir paraules de cerca com ara “Borràs”, “Laura Borràs”, “18.000 euros”, “lletres catalanes”, etc. Així ho va reconèixer un dels agents que va testificar aquesta setmana passada a preguntes de Gonzalo Boye. I va dir que no era pas que a investiguessin, sinó que “recollien informació” sobre Herrero.
Què ha d’arribar, encara?
Arran d’aquella intervenció, el portal de les lletres catalanes va deixar de funcionar. Durant aquestes sessions del judici, la defensa de Borràs ha presentat aquesta qüestió, la destrucció de patrimoni que pot significar la desaparició de tot l’enorme contingut d’informació que es va contenir en aquestes webs. No solament per la responsabilitat en aquesta destrucció patrimonial, sinó també perquè si tota aquella estructura de webs, dominis i subdominis que van intervenir a Herrero va desaparèixer, amb quin fonament la Guàrdia Civil espanyola va poder construir, després, una argumentació sòlida sobre si tots aquells encàrrecs que li van fer van ser per a un sol projecte gran, fragmentat, tal com sosté l’acusació, o bé per a diversos projectes més petits i autònoms?
Després de l’examen de les proves pericials i documentals de demà i de la declaració de Borràs, dimecres serà el darrer dia del judici, amb els informes finals. I es veurà finalment si la fiscalia rebaixa la petició de pena per a Isaías Herrero.
