13.07.2017 - 17:11
Sánchez Carreté va ser citat pels advocats de la família i els va recomanar regularitzar amb declaracions complementàries
MADRID, 13 (EUROPA PRESS)
El que fos assessor fiscal de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i del seu fill primogènit Jordi Pujol Ferrusola, Joan Anton Sánchez Carreté, va reconèixer el passat 4 de juliol davant el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata que ell no va tenir coneixement de l’existència d’un patrimoni de la família a l’estranger fins que va ser convocat en una reunió amb els seus advocats el 7 de juliol del 2014, amb prou feines 18 dies abans que l’ex-mandatari reconegués l’existència d’aquest patrimoni ocult mitjançant un comunicat públic.
Sánchez Carreté, qui ja havia declarat en aquesta causa al novembre del 2014, portava els assumptes fiscals i relatius a les societats dels matrimonis Jordi Pujol Soley i Marta Ferrusola i el que formaven llavors el seu primogènit i Mercè Gironès. Va ser convocat a la reunió pels advocats Javier Melero i Albert Carrillo i al despatx es trobaven membres de la família encara que no recorda qui, contestant tan sols amb un “podria” a la presència en aquest lloc de Marta Ferrusola.
“Se’m va convocar com a expert per veure què havia de fer-se amb uns béns a l’estranger que no havien estat declarats, va ser una reunió de treball”, va apuntar l’assessor a preguntes de la tinent fiscal Anticorrupció, Belén Suárez, segons es desprèn dels àudios de la declaració a la qual ha tingut accés Europa Press. La conseqüència d’aquesta trobada va ser la presentació de cinc declaracions complementàries una setmana després.
El que sí va dir recordar Sánchez Carreté d’aquesta reunió és que entre els posseïdors de comptes a Andorra no es trobava l’expresident de la Generalitat ni tampoc el seu fill Oriol, dedicat a la política, que l’havia tingut amb anterioritat. Sí recorda haver col·laborat en la preparació de la declaració complementària de Marta Ferrusola.
Els tràmits fiscals es van realitzar, segons l’assessor, amb la documentació aportada a la Inspecció d’Hisenda per les entitats andorranes. Es tractava de certificats d’Andbank sobre saldos dels comptes l’any 2010 –amb anterioritat la responsabilitat fiscal hauria prescrit– i també dades aportades per la Banca Privada d’Andorra (BPA) posteriors a aquest any, que va ser quan els Pujol van ser convidats a abandonar els serveis del primer d’aquests bancs.
