16.06.2020 - 19:50
Una de les titulacions més transversals que trobem al nostre mercat laboral és, sense dubte, la d’economista. De fet, l’enquesta que comentem avui aplega titulats que treballen en l’agricultura, la construcció, la indústria, la docència, la investigació, els serveis a empreses i particulars i que hi treballen com a assalariats i com a autònoms. Amb això vull dir que l’enquesta toca un ventall molt ampli de sectors en què treballen els professionals de l’economia, i, per tant, és força representativa de què es pensa i això es veu des de diversos angles de l’activitat.
Avui s’ha presentat l’Índex de Confiança dels Economistes –que sintetitza el sentiment dels col·legiats davant la situació econòmica general, tenint present tots els factors que hi incideixen–, que se situa, la primavera del 2020, en el 3,62 per a l’economia catalana i en el 3,33 per a l’economia de l’estat espanyol. En tots dos casos, lògicament, molt per sota dels índexs obtinguts a l’enquesta de l’hivern (la qual es va tancar el 26 de febrer, quan l’amenaça de la covid-19 encara era difusa), en la qual els índexs respectius es van situar en el 5,44 i en el 5,21.
Cal dir ben aviat que, tot i la intensitat de la reducció que ara ha experimentat l’índex a causa de la crisi de la covid-19, el seu valor actual de 3,62 se situa per sobre del mínim històric de l’indicador que es va donar el juny del 2013, quan el valor de l’índex fou de 2,83, en el moment més baix de la segona recessió dins el període de crisi que començà el 2008. L’explicació que hi dono em sembla clara. En aquell cas, no es veia un horitzó clar de finalització, i en l’actual, sí. Per això, encara que en l’actual la davallada sigui més forta –ho veurem amb les dades del segon trimestre–, la convicció del rebrot la té tothom, si bé amb diferències pel que fa a la durada. En canvi, el 2008 la por d’un ensorrament de l’edifici financer mundial feia tremolar. Qüestió de por, si ho voleu, vaja.
‘La crisi de la covid-19 és un xoc fortíssim de gran intensitat que ha afectat de manera desigual els diferents sectors, però que tindrà una recuperació possiblement molt més ràpida. Ara els estats europeus, uns més que uns altres i de manera desigual, reben transferències directes del Banc Central Europeu (BCE) mitjançant la possibilitat que té de crear euros. També cal tenir en compte que si has de fer front al servei d’aquest deute, sempre que l’economia creixi per sobre del tipus d’interès, no posaràs mai en perill poder pagar al servei del deute’, ha dit el degà, Anton Gasol.
Personalment, m’ha agradat de comprovar com es veu de diferent la situació segons la zona. Així, els economistes de la demarcació de Barcelona són els qui donen la puntuació més baixa per a l’economia catalana (3,59) i els de la de Lleida la més alta (3,90), cosa aquesta darrera que probablement és producte del fet que el sector agroalimentari, amb gran pes a les comarques occidentals i un dels que ha tingut més bon comportament aquests mesos de crisi sanitària, causa una percepció més favorable sobre el conjunt de l’economia del país que no pas la que tenen els economistes de la resta, molt influïts per les expectatives desfavorables d’un sector tan important per a aquestes comarques com és el turístic.
En qüestió de valoracions demostren que no tenen manies. Els economistes suspenen la gestió de les autoritats públiques de la crisi de la covid-19. Dins aquesta valoració, les autoritats d’àmbit local són les que surten relativament menys mal parades, amb un 4,22. L’actuació de les autoritats catalanes és puntuada amb un 4,02, i la de les europees obté un 3,67. A la cua de les valoracions se situen les autoritats espanyoles, amb una puntuació sobre la gestió de la crisi sanitària de 3,30.
Respecte a la valoració de les mesures preses per les autoritats públiques per a pal·liar els efectes en l’economia de la covid-19, el resultat de l’enquesta mostra que, en cap cas, no mereixen l’aprovació. Però en termes comparatius, les més ben valorades són les relatives a la protecció social, amb una nota del 4,23.
A l’hora de mirar la bola de vidre, la veuen tan nuvolosa com tothom. És molt difícil de fer previsions enguany. De totes maneres, l’opinió majoritària (un 45%) entre els economistes enquestats és que el PIB català caurà aquest exercici 2020 entre un 5% i un 10%, si bé hi ha un grup, també molt significatiu (d’un 34,3%), que preveu que la caiguda serà més intensa, entre un 10% i un 15%. Igualment, destaca que el 10,1% dels economistes estima que la caiguda pot ser encara més extrema, superior a un 15%. Entre tots no s’aparten gaire del 9%-10%, que són les estimacions mitjanes en què es mouen les institucions nacionals i internacionals per tot l’estat.
Fent un pas més enllà, en canvi, resulta molt majoritària –un 77,0% dels enquestats– l’opinió que el 2021 viurem una recuperació del PIB català, tot i que no serà suficient per a compensar la caiguda que s’espera per a aquest 2020. Val la pena de destacar també l’existència d’un percentatge (11,4%), relativament petit, però significatiu, d’economistes que creu que el 2021 encara hi haurà recessió.
Com a fet curiós, l’anàlisi més detallada per grups o subgrups de l’enquesta permet d’identificar alguns col·lectius en què aquest sentiment pessimista és més manifest. Per exemple, si posem el focus en els economistes més joves, que són empresaris i autònoms, el percentatge dels que preveuen que el 2021 continuarà la recessió arriba al 23,3%; és a dir, més del doble que la mitjana. A mi em sembla coherent que sigui així, perquè són els qui estan més exposats al risc ara mateix.
