09.03.2018 - 22:00
|
Actualització: 10.03.2018 - 21:13
Les constitucions d’arreu del món solen ser redactades exclusivament per un reduït grup de polítics que s’encarrega d’elaborar el projecte de constitució. Tot seguit, aquest projecte és discutit al parlament i el procés acaba, com a molt, amb un referèndum perquè els ciutadans votin si l’accepten o el rebutgen. O tot o res.
A Catalunya, la proposta d’acord de JxCat i ERC a la CUP per a la investidura recull un procés constituent sota la premissa que els ciutadans siguin protagonistes no només de l’aprovació del text sinó també de la redacció. Aquest procés ja formava part de les conclusions de la comissió d’estudi del 2016, arran de la impossibilitat de trobar marge d’acció per al reconeixement del dret de decidir dins del marc jurídic constitucional i legal espanyol.
El procediment no és pas únic al món, i es poden veure diverses experiències en què els ciutadans tenen un paper central en la redacció de la carta magna.
Una constitució per a Catalunya?
En la proposta, la construcció de la República Catalana se sustenta en tres vies d’acció: les institucions a Catalunya (parlament i govern de la Generalitat), l’Espai Lliure de l’exili (Assemblea de Representants, Consell i Presidència del Consell) i com a tercer punt, la ciutadania organitzada i el procés constituent.
Malgrat no ser un cas únic, té la peculiaritat d’anar unit a la materialització de la República i acabar amb un referèndum múltiple en què es votaran diverses opcions de model de país. El procés, el començarà l’Assemblea de Representants de la República, que juntament amb el Consell elaboraran la metodologia per a assolir grans consensos en el model social, econòmic i institucional.
En una fase zero, serà clau la formació d’un Pacte Nacional Constituent que vagi més enllà de les entitats sobiranistes i impliqui entitats socials, empresarials, culturals, científiques, etc., i en què es consensuarà el funcionament i les accions perquè siguin d’àmplies majories socials. Com bé recull la proposta, l’èxit va condicionat per la participació i la força de la ciutadania, especialment les persones no sobiranistes i aquelles menys polititzades, per tal de garantir una representació real de la societat.
La primera fase serà un debat ciutadà sectorial i social, amb l’àmbit local com a punt de partida per a dinamitzar els debats. En la mateixa línia, ara fa dos anys, la plataforma d’entitats Reinicia Catalunya va proposar una fórmula en què situava catorze àmbits temàtics tan diferents i essencials per al país com són la cultura, l’educació, la salut, el medi ambient, la justícia, l’economia i la seguretat.
En la segona fase, el Pacte Nacional formarà el Fòrum Social Constituent, que articularà les propostes de la participació popular. Acabarà amb un referèndum múltiple, on es votaran diverses opcions de model de país en els elements fonamentals dels debats fets.
El precedent del procés constituent islandès
Aquests darrers anys, hem vist estats que han dut a terme processos similars per a redactar les seves constitucions. El cas d’Islàndia ha estat un referent per als partits i moviments que cerquen una democratització de les institucions.
Després del col·lapse bancari i de protestes populars, el govern islandès va caure i es van convocar noves eleccions. En aquestes eleccions, van vèncer les formacions d’esquerra, que van decidir de començar un procés per a una nova constitució que substituís la del 1944.
Per tirar endavant aquest procés constituent, el govern islandès va decidir d’impulsar una assemblea de ciutadans escollida directament pels islandesos encarregada d’elaborar una nova constitució. En aquella primera fase, els partits no hi eren presents.
Per elegir els membres de l’assemblea ciutadana, es van seleccionar aleatòriament 950 persones, de les quals 522 van acceptar de ser candidates. Després d’unes eleccions, es van escollir vint-i-cinc delegats per a aquest Consell Constitucional, d’edat, sexe, educació, professió i nivell socioeconòmic diferents.
Durant quatre mesos, aquest consell va redactar una constitució innovadora de tendència progressista que va ser aprovada en referèndum pel conjunt de la població, amb un 66% de vots a favor, però amb una participació inferior al 50%.
La nova constitució, entre més qüestions, declarava que els recursos naturals eren nacional. Però l’oposició conservadora, que va guanyar les eleccions del 2013 i les del 2017, va considerar que no calia reescriure tota la constitució sinó modernitzar l’existent, i això ha aturat el procés. Així i tot, esdevingut un referent de radicalitat democràtica en unes societats com més va més allunyades de la política institucional.
La reeixida Convenció Irlandesa
A la República d’Irlanda, per articular la constitució, els partits polítics van decidir de crear una convenció formada per cent persones que deliberessin les possibles reformes constitucionals.
La convenció era formada per un president de prestigi triat pel parlament, seixanta-sis ciutadans elegits a l’atzar, vint-i-nou membres del parlament i quatre representants dels partits polítics d’Irlanda del Nord.
Aquesta convenció tenia la missió de debatre un seguit de temes que eren susceptibles de ser modificats. Les sessions van començar l’1 de desembre del 2012 i van acabar el 21 de desembre del 2014. Eren obertes al públic i retransmeses en directe. Els agents socials i grups d’interès no podien participar-hi directament però podien presentar-hi escrits. Per la seva banda, el govern es comprometia a donar resposta a totes les propostes de la convenció i, en cas que calgués una reforma de la constitució, hauria de ser aprovada en referèndum per la ciutadania.
Els temes que van debatre’s a la convenció anaven de la legalització del matrimoni de parelles del mateix sexe a la reducció del mandat presidencial, passant per revisar el sistema electoral, la igualtat entre homes i dones i eliminar el delicte de blasfèmia de la constitució.
Durant el debat, es van modificar moltes de les propostes inicials, els ciutadans triats van poder donar la seva opinió sobre tots els temes i discutir-los amb els polítics, en una retransmissió per a tot el país.
Després de les sessions, la convenció va considerar que el temps de mandat presidencial era l’adequat, però, en canvi, es va proposar de reduir l’edat mínima per a ser elegit president dels trenta-cinc anys als vint-i-un. També es va proposar de crear una comissió electoral (però no canviar el sistema electoral), introduir el llenguatge no sexista a la constitució, legalitzar el matrimoni homosexual i recomanar de substituir el delicte de blasfèmia pel d’incitació a l’odi religiós.
A partir de les propostes de la convenció, es van fer alguns canvis sense necessitat de reformar la constitució. I el 22 de maig de 2015, es va fer un referèndum per a legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe, que va ser aprovat per la majoria de població (un 62% de vots afirmatius). El mateix dia, es va demanar en referèndum si l’edat d’elegibilitat a la presidència havia de baixar als vint-i-un, cosa que la majoria d’irlandesos va refusar.
El model va ser un èxit, i el 2017 es va continuar apostant per la participació ciutadania i la democràcia directa. Ara fa sis mesos, el govern irlandès va acordar de fer set referèndums que inclouen reformes constitucionals durant el 2018 i el 2019 .
El primer serà sobre l’avortament i es farà a final de maig. Actualment, només és possible avortar si perilla la vida de la mare, i, si s’aprovés el canvi, es permetria l’avortament sense restriccions durant les primeres dotze setmanes d’embaràs.
El procés constituent a Xile
L’octubre del 2015, la presidenta xilena Michelle Bachelet va presentar un pla per a substituir la constitució –que data de l’època de la dictadura de Pinochet– en un procés en què la ciutadania havia de ser l’actor principal.
Entre l’abril i l’agost del 2016, hi van participar 204.000 persones, que van debatre en els anomenats Encuentros y Cabildos Ciudadanos, a les quals cal afegir 17.000 persones que van participar en la Consulta Indígena Constituent.
El resultat va ser processat per un comitè de sistematització i un consell ciutadà d’observadors per garantir la transparència del procés, que va portar a lliurar les bases ciutadanes del procés constituent el gener del 2017.
A partir d’aquestes bases, s’ha elaborat el projecte de nova constitució, que ha estat presentat per la presidenta Michelle Bachelet aquest 5 de març i s’ha enviat al Congrés Nacional només sis dies abans que el nou president, Sebastián Piñera, prengui possessió del càrrec.
El text augmenta la protecció en drets, crea la Iniciativa Ciutadana de Llei, que es podria activar amb el 5% dels ciutadans amb el dret a vot, i modifica la justícia constitucional, amb un nou mètode de nomenament del Tribunal Constitucional. Per aprovar-la, la nova constitució ha de passar primer pel congrés, i un cop aprovada, sotmetre’s a un referèndum.
L’oportunitat ciutadana a Nova York
Més enllà de casos ad hoc, en trobem alguns altres en què es poden fer convencions de manera regular. A l’estat de Nova York, els ciutadans voten cada vint anys si volen organitzar una convenció constitucional, coneguda com a con-con, per a esmenar, modificar o millorar el document fundacional de l’estat. Amb tot, l’última modificació es remunta al 1938.
Poc abans de la darrera votació, va sorgir el debat sobre qüestions com ara eliminar una de les dues cambres de l’estat, modificar el finançament de campanyes o l’estructura del poder judicial. Però també es temia que una convenció constitucional, en l’època Trump, portés a la pèrdua d’alguns drets protegits per la constitució.
En cas d’un vot favorable a la convenció, tots els ciutadans podien presentar-se com a delegats pel seu districte: tres per districte i quinze en l’àmbit estatal. En total, seixanta-tres ciutadans que haurien fet la convenció el 2019, amb capacitats il·limitades per a proposar de modificar la constitució, les esmenes de la qual han de ser aprovades cadascuna en referèndum.
Finalment, el novembre del 2017, el 76,68% de votants es va mostrar en contra de modificar el text, però permetent de fer un plebiscit cada dues dècades sobre si volen, o no, modificar la constitució. La pròxima oportunitat la tindran el 2037.
Seguint l’estela de Catalunya
El procés constituent permet de fer partícip la ciutadania en les noves constitucions, però el procés català també serveix per a legitimar el cas, com a referent en l’estratègia democràtica i no violenta per a la resta de nacions sense estat del món.
El partit quebequès Option Nationale ha adoptat l’estratègia catalana, que inclou un procés constituent per a redactar una constitució del Quebec independent mitjançant una gran participació ciutadana i l’aprovació per referèndum.
També ho han fet la resta de partits sobiranistes de l’estat espanyol –com ara el BNG, EH Bildu, Izquierda Castellana, Puyalon de Cuchas, Andecha Astur, Unidad del Pueblo–, que el desembre del 2015 van signar, juntament amb ERC, Més per Mallorca i CUP, el manifest ‘Els pobles tenim la paraula’, en què defensaven els processos constituents per la resta de pobles de l’estat espanyol.
Per tant, Catalunya ha anat transformant l’independentisme d’arreu del món, tot creant una sortida democràtica en situacions en què, arran del blocatge de l’estat, semblava impossible trobar una solució per mitjans pacífics.
Com hem pogut comprovar aquests últims anys, els processos constituents s’han incrementat arreu del món amb la intervenció directa i protagonista de la ciutadania, i alguns amb èxit i legitimant encara més la nova carta magna.
Catalunya, doncs, no és un cas aïllat ni una idea esbojarrada. Mentre l’estat espanyol es manté al·lèrgic a consultar els ciutadans o a qualsevol procés constituent que apoderi als ciutadans, a Catalunya pot començar aviat un projecte que donarà el protagonisme als seus habitants i que pot servir d’exemple a la resta de nacions del món.
