02.01.2019 - 20:30
|
Actualització: 02.01.2019 - 21:11
TEMA DEL DIA
Classificat. El cost del viatge de Pedro Sánchez a Castelló el 20 de juliol proppassat per a entrevistar-se amb el president Ximo Puig i la batllessa Amparo Marco va ser de 283 euros. Bé, aquestes són les despeses del departament de protocol de la Moncloa que va fer una previsió els dies abans del desplaçament. El cost total del desplaçament que va fer amb l’avió oficial Falcón no el sabrem perquè és informació classificada. El govern espanyol no té cap obligació de facilitar el cost dels viatges del seu president ni les despeses dels seus col·laboradors, ni tan sols quan, aprofitant la visita a la capital de la Plana, treu el cap al Festival Internacional de Benicàssim (FIB) per veure The Killers, un dels grups preferits del president Sánchez.
El PP intenta fer polèmica amb aquest desplaçament, tot i que sap perfectament que els viatges dels presidents espanyols són matèria classificada, no ara, sinó de sempre. Després d’haver saquejat mig Espanya, que el PP posi el crit al cel per aquest viatge de Sánchez a Castelló és ridícul. La Moncloa se’n defensa al·ludint a la llei de secrets oficials espanyola, modificada el 1978 i que s’ha mantingut intacta fins ara. Cap dels partits espanyols que han governat no ha demostrat intenció de modificar-la. Només el PNB va fer-ne un intent al congrés, que no va prosperar, evidentment.
Però aquesta normativa no afecta els presidents autonòmics ni els consellers. El president de la Generalitat de Catalunya, per exemple, ha de justificar totes les despeses que fa en un viatge oficial a l’estranger i, en teoria, ha de demanar permís al Ministeri d’Afers Estrangers espanyol per fer el viatge i comunicar-li l’agenda. La major part de presidents que hi ha hagut fins ara s’han anat escapolint de passar la seva agenda, excepte José Montilla, però han de detallar fins a l’últim euro quan fan un viatge internacional. La transparència és obligatòria per a les autonomies, però no per a l’estat espanyol.
Tot això, que és molt positiu des del punt de la transparència, té un ús polític pervers. Cada vegada que el president de la Generalitat o algun conseller surten a l’exterior, immediatament el PP, Ciutadans o el PSC presenten una pregunta al parlament demanant el cost del viatge. L’interès d’aquests partits no és afavorir una transparència que quan governen Espanya no practiquen, sinó poder ‘denunciar’ les despeses de la política exterior del govern català posant-les en el paquet de les despeses innecessàries, que podrien dedicar-se a polítiques socials. Unes polítiques socials que quan governen Espanya tampoc no apliquen. En canvi, els 775.000 euros que va costar arranjar el jardí de l’ambaixada espanyola a París els deuen semblar fantàstics.
MÉS QÜESTIONS
La Generalitat impugna l’arxivament de la causa contra Camps pel circuit de fórmula 1. L’advocacia de la Generalitat ha recorregut contra la decisió del jutjat d’instrucció número 2 de València d’arxivar la causa oberta a l’ex-president del govern valencià, Francisco Camps, sobre les negociacions per a l’organització del Gran Premi de Fórmula 1 a València amb Valmor Sports SL i l’absorció posterior d’aquesta societat per part de l’empresa pública Circuit del Motor. Segons que ha pogut saber Europa Press de fonts coneixedores del recurs, l’advocacia considera que hi ha ‘seriosos indicis de criminalitat’ contra Camps, per la qual cosa sol·licita que la investigació continuï, que les diligències prèvies es transformin en procediment abreujat (el seu processament) i que aquesta peça principal s’uneixi amb la segona, que és la compra de Valmor per Circuit del Motor.
La Societat Espanyola d’Hematologia diu que Zaplana ha de continuar a l’hospital ‘per risc vital greu’. La Societat Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia (SEHH) avala que l’ex-president de la Generalitat i ex-ministre Eduardo Zaplana continuï ingressat a l’hospital o sota control mèdic domiciliari a causa del ‘risc vital greu’ del pacient. El 18 de desembre proppassat, Zaplana, malalt de leucèmia, va ser traslladat a l’Hospital la Fe de València des de la presó de Picassent (l’Horta Sud) perquè havia empitjorat el seu estat de salut, després de set mesos de presó preventiva per la suposada implicació en delictes de suborn, neteja de capitals, malversació i prevaricació. Segons un comunicat, els experts coincideixen que un centre penitenciari no és un ‘entorn adequat’, per manca de l’equipament tècnic necessari i del personal especialitzat per a atendre la seva situació clínica. ‘Aquesta situació, atès el risc vital greu, requereix un seguiment estricte mitjançant ingrés en un centre mèdic especialitzat o, si el seu estat ho permet, sota el control d’un programa d’hospitalització domiciliària’, expliquen els experts en el comunicat.
El govern balear va reduir el deute públic durant el 2018. Les Balears van reduir el deute públic el 2018, tant en xifres absolutes com en percentatge sobre el producte interior brut. El càlcul de la xifra avançada fa preveure que l’any es tancarà en 8.723 milions d’euros, 79 milions menys que l’any 2017. Aquest descens de la xifra del deute, encara provisional, significa un canvi en els darrers deu anys, durant els quals cada tancament anual ha superat la xifra de l’any anterior. En termes relatius, el descens del deute de les Balears és encara més acusat: del 28% sobre el producte interior brut. L’any 2017 aquest indicador va ser del 29,4% del PIB. El deute en relació amb el PIB accelera la davallada, començada el 2015, quan es va tancar amb un 30,4 %. D’aleshores ençà, hi ha hagut un descens ininterromput, cosa que permet de recuperar el deute als nivells del 2014. El govern confirma la política de control, estabilització i reducció de deute des del començament de la legislatura, i compleix la previsió de minorar-lo el 2018 també en termes absoluts respecte de l’any anterior, per primera vegada en la història de les Illes. Aquesta davallada encara hauria estat més forta si el govern no s’hagués trobat amb la necessitat de concertar crèdits extraordinaris per a encarar despeses imprevistes, per a abonar les ajudes als damnificats de les inundacions del Llevant de Mallorca i per a garantir el compliment de sentències en matèria de protecció urbanística.
Andorra bat el seu rècord de producció d’energia. Andorra va produir durant l’any 2018 un total de 142 GWh, el 24,5% del consum total d’electricitat, és a dir, un 31% més que l’any anterior. La producció hidràulica fou de 116 GWh i la d’origen tèrmic de 26 GWh (21 GWh provinent del centre de tractament de residus de la Comella i 5 GWh de la central de cogeneració de Soldeu). La producció fotovoltaica arribà a 0,5 GWh. La producció total de 142 GWh és el rècord històric d’Andorra, molt superior a l’anterior, de 127 GWh el 2014. Aquesta producció ha estat possible gràcies a un any hidràulic molt bo i una producció d’origen tèrmic excel·lent. La producció hidràulica també va ssolir un rècord històric, i superà la del 1997, amb 115,8 GWh. La producció tèrmica també és la màxima enregistrada gràcies a l’aportació de la central de cogeneració de Soldeu. El consum total d’Andorra durant el 2018 ha estat de 581,8 GWh, és a dir, un creixement del 0,3% respecte de l’any anterior.
LA XIFRA
9,3 % d’audiència va tenir el programa de les campanades de Cap d’Any que va emetre À punt. Un percentatge superior a cadenes estatals com ara la Sexta, Telecinco i Cuatro.
TAL DIA COM AVUI
EL 2 de gener de 1997 es va morir el lingüista Joan Coromines. El 1939 s’exilià, primer a París i després a l’Argentina, on fou professor a la Universitat de Cuyo, província de Mendoza. El 1948 fou nomenat professor a la Universitat de Chicago.
