17.05.2018 - 20:15
|
Actualització: 17.05.2018 - 21:56
TEMA DEL DIA
Restitució. En política, els gests són tan importants o més que les paraules. I en la primera setmana de president, Quim Torra dóna moltes pistes sobre com serà la legislatura. No hi ha marxa enrere ni frenada. La paraula ‘restitució’ serà un dels eixos de la seva actuació, si més no aquestes primeres setmanes, per deixar clar que tenim davant una legislatura excepcional, que no vol dir curta, sinó en unes circumstàncies polítiques extremes a causa de la repressió. Restitució de la legalitat i de les institucions catalanes, fins allà on es pugui. A curt termini, Torra no podrà restablir Puigdemont a la presidència ni tampoc tot el seu govern, però oferirà als consellers que vulguin repetir la possibilitat de ser nomenats, deixant de banda en quin partit militin i tant si són a l’exili com si són a la presó. Hi ha voluntat de donar continuïtat al procés interromput bruscament el 27 d’octubre de l’any passat amb l’aplicació del 155, i no únicament pel que fa a les persones, sinó també a les polítiques.
El primer gest de Torra va ser anar a Berlín a reunir-se amb el president Puigdemont l’endemà de ser investit president al Parlament. Es van veure dimarts per parlar de qüestions de govern, de president a president, encara que alguns diguin que l’exili és simbòlic. Torra ho té present en el dia a dia, fins al punt de proclamar en el debat d’investidura que el president ‘legítim’ continua essent Puigdemont. Torra ho és legalment perquè la justícia espanyola ha impedit d’aplicar el resultat de les eleccions i no se n’amaga, mal que li diguin titella o president per delegació. Tant li fa, perquè veu molt clar que vivim temps excepcionals, on hi haurà un president a l’exili i un a l’interior. Una bicefàlia que podria grinyolar si es tractés de polítics convencionals en un període polític normal, però no és el cas.
El segon gest, no previst a l’agenda, va ser anar a la concentració de protesta pels set mesos d’empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Torra sap que la repressió marcarà tota la seva legislatura, independentment de quant duri, i que la solidaritat amb els presos ha de ser un dels eixos del govern. A la manifestació va rebre un autèntic bany de masses, amb la gent abraçant-lo, agraint el seu gest d’acceptar una presidència accidental. Una mostra de solidaritat que demostra que la campanya d’intoxicació sobre la seva persona té poc efecte en unes bases independentistes impermeables a la manipulació i blindades contra la mentida sistemàtica.
El tercer gest ha estat la presa de possessió d’avui, sòbria, senzilla, com escau en un període d’excepció com el que viu la política catalana. No s’ha habilitat el saló Sant Jordi, com era habitual, sinó el saló Montserrat, més discret. Res a celebrar. I d’aquesta manera s’evita també la ingerència del govern espanyol, que volia aprofitar la presa de possessió per humiliar-lo fent-li jurar la constitució d’Espanya, aprofitant que encara és vigent el 155. Aquí l’equip de Palau ha estat més ràpid, ha fet política de fets consumats i, al final, ha estat la primera vegada a la història que cap representant del govern espanyol no assisteix a la presa de possessió del president de la Generalitat. L’única autoritat present ha estat el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, com si Catalunya fos un país normal. Cap símbol d’autonomisme, ni de persones ni de banderes. I el medalló de president no s’ha mogut del coixí on era, perquè el president legítim és un altre. No és supeditació, és respecte. El govern espanyol ja ha avançat que estudiaria si la presa de possessió ha estat legal, però ja poden investigar, que no hi ha cap norma escrita que estableixi com s’ha de fer.
El quart gest havia de ser la vista als presos polítics catalans, a qui avui el Suprem ha tornat a denegar l’alliberament, com a venjança per la clatellada belga. La visita s’havia de fer divendres però finalment s’ha ajornat a dilluns, a petició del ministeri de l’Interior espanyol. Torra parlarà amb tots els presos i preses, i als que eren consellers els oferirà la possibilitat de tornar-ho a ser. La previsió del president era no comunicar el seu govern fins després d’haver fet una consulta als presos, un gest amb què vol trencar el seu aïllament, forçat per les reixes, i reforçar el seu perfil polític. Però el canvi en el calendari pot modificar aquesta previsió.
És possible que la polèmica interessada que va envoltar el seu nomenament hagi confós molta gent, fins i tot una part de les bases independentistes, però els primers passos que ha fet aquesta setmana van en una direcció molt clara. L’intent barroer de destruir la seva imatge ha fracassat i el nou president ja camina amb pas ferm. Madrid també en pren nota, manté la intervenció de les finances de la Generalitat i amenaça de tornar a imposar el 155 si el president passa dels gests als fets.
MÉS QÜESTIONS
À punt comença les emissions regulars sense que la reciprocitat s’hagi acabat de pactar. À Punt arrencarà les emissions regulars el dia 10 de juny, després de sis mesos de prova. Començarà amb continguts de tota mena i per a tots els públics: documentaris, programes d’entreteniment, oferta infantil, sèries i programes informatius. Aviat es farà pública la campanya de llançament per a presentar-ne els continguts. La televisió fa proves del 25 d’abril ençà, però de moment la reciprocitat amb TV3 i IB3 no té data prevista, tot i el compromís dels governs respectius d’impulsar-la. Fonts de la corporació valenciana atribueixen el retard a la paràlisi que ha causat l’aplicació de l’article 155 a la Generalitat de Catalunya, però confien que, una volta aixecat, les gestions es reprendran per fer possible la reciprocitat. Amb tot, ara com ara ningú no s’atreveix a posar-hi data.
Deu milions per al transport metropolità de València que indignen el Consell. El pressupost de l’estat espanyol preveu de destinar deu milions al transport públic de l’àrea metropolitana de València. De primer, el projecte de Montoro no preveia ni un euro, però el pacte amb Ciutadans ha introduït una inversió de deu milions, una xifra allunyada dels 38 milions que els batlles valencians van demanar al Ministeri d’Hisenda espanyol. El PP i Ciutadans, com era previsible, han volgut remarcar la xifra, però els partits que donen suport al Consell s’han indignat. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha desmentit que això fos ‘un èxit’ i fins i tot ha qualificat l’anunci de ‘fake new‘ perquè no té cap dubte que no s’acomplirà. Per Puig, el transport metropolità viu una situació ‘d’injustícia equitativa’. El batlle de València, Joan Ribó, ha dit que era una ‘almoina’ i ha recordat que la xifra dels 38 milions era el mínim. Els comptes que fa el PP són molt diferents. La presidenta del partit, Isabel Bonig, diu: ‘Juntament amb aquests deu milions acceptats pel govern d’Espanya, també se’n promourà el manteniment durant els tres anys vinents, de manera que el 2019 hi haurà 20 milions i el 2020, 30 milions més; és a dir, un total de 60 milions d’euros.’
Fèlix Millet perdrà dues cases a Fornells per la llei de costes. Aquest estiu serà el darrer que la família de Fèlix Millet, responsable de l’espoliació del Palau de la Música de Barcelona, podrà estiuejar a les dues cases que té a primera línia de mar, a Fornells, a Menorca. Passat l’estiu, Ports de les Illes Balears emprendrà els tràmits per recuperar quatre habitatges de la zona de serveis portuaris de Fornells als quals se’ls acaba la concessió i que, segons la llei de costes, no poden ser objecte de pròrroga. Unes altres tres cases seran objecte d’estudi individualitzat, car la concessió afecta solament una part de la propietat, tenint sempre en compte que l’ús residencial en aquesta zona no és permès.
Jutgen per delicte d’odi una agressió a l’Assemblea Sobiranista Balear. Finalment, el jutge titular del jutjat d’instrucció número 3 de Palma ha arxivat la investigació de Joan Font Rosselló per un delicte lleu de danys i l’ha transformada en una investigació per un presumpte delicte d’odi, arran de l’atac a una paradeta de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. El jutge destaca l’hostilitat i la violència amb què Font Rosselló va fer l’atac. Els fets van passar al dia 7 d’octubre de 2017, quan alguns participants en una manifestació que tenia el suport de la Fundació Jaume III, encapçalats pel portaveu d’aquesta entitat, Joan Font Rosselló, varen assaltar i trinxar la paradeta informativa de l’assemblea. Joan Font Rosselló, tal com demostren alguns vídeos, va coordinar l’atac, va trencar una part del material de la paradeta i s’encarà amb l’ex-president del govern, Cristòfol Soler, a qui insultà.
Campanya per l’escola en català a Catalunya Nord. La Plataforma per la Llengua presentarà la campanya ‘A la Catalunya del Nord, l’escola en català’, dijous vinent, 24 de maig, a les 11.00 a la Casa dels Països Catalans, seu de l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà. Més d’un 70% dels pares i mares que escolaritzen els seus fills als centres de primària i secundària de Catalunya Nord estan d’acord que hi hagi més ensenyament de català en el sistema públic bilingüe, segons els darreres sondatges. Així i tot, només el 7% dels alumnes tenen la possibilitat de seguir ensenyament immersiu i bilingüe, i només un 20% en poden rebre entre 30 minuts i 2 hores setmanals. Per tot això, la Plataforma per la Llengua diu: ‘En la defensa de l’interès públic general, els responsables de l’educació pública francesa haurien de ser sensibles i respondre a aquestes demandes de l’ensenyament de la nostra llengua.’
LA XIFRA
Un any i tres mesos és el temps de llista d’espera per dependència al País Valencià. Fa tres anys era de quatre anys i mig, segons la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Més de 44.000 expedients estaven pendents de resolució el juliol del 2015, mentre que actualment n’hi ha 21.436.
TAL DIA COM AVUI
El 17 de maig de 1943 la ciutat de l’Alguer fou arrasada per un bombardament de l’aviació anglesa. Fou anomenada la Nit de Sant Pasqual i l’ajuntament ha organitzat diversos actes per rememorar-ho.
