09.10.2017 - 22:00
Aquest vespre és previst que el Parlament de Catalunya declari la independència en aplicació de l’article 4.4 de la llei del referèndum d’autodeterminació. Aquest punt de la llei indicava que la victòria del sí el dia 1 d’octubre implicaria la declaració d’independència l’endemà passat de la proclamació oficial del resultat del referèndum. El president Carles Puigdemont compareixerà a les sis de la tarda al ple del parlament i la república catalana ja serà una realitat. La declaració d’avui ha d’anar seguida del desplegament de tot un reguitzell de decrets, de lleis i de creació d’estructures que han d’assegurar la constitució i el bon funcionament del nou estat.
La declaració ja ha rebut les amenaces de l’estat espanyol, que anuncia l’aplicació de l’article 155 de la constitució –suspensió de l’autonomia– o mesures com ara l’estat d’excepció, que permetrien al govern de Rajoy de prendre actuacions repressives contra els governants i electes de Catalunya o, fins i tot, la dissolució del parlament i la convocatòria d’eleccions avançades. És clar que, una vegada proclamada la independència, l’estat espanyol haurà perdut qualsevol competència i ja no serà govern a Catalunya. És en aquest xoc de legitimitats i de legalitat antiga i legalitat nova on es disputarà la independència real. D’entrada, aquest vespre entrarà en vigor la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república, aprovada el 8 de setembre per la majoria absoluta del parlament.
La llei fundacional és una mena de carta magna provisional que permet de fer el pas de la legalitat espanyola a la constitució de la nova república. Per tant, l’entrada en vigor de la llei fundacional ja marcarà algunes de les primeres passes del nou estat. Aquesta llei defineix la nacionalitat catalana i estableix qui la pot obtenir. Així doncs, caldrà activar l’expedició de documents d’identitat i de passaports per als ciutadans nacionals de la república catalana.
Recuperació de lleis suspeses
El govern podrà dictar decrets d’adaptació, modificació i inaplicació del dret previ. Amb aquesta potestat reconeguda a la llei fundacional, el govern podrà decretar la vigència i validesa de les normes aprovades pel parlament que aquests últims anys han estat suspeses pel Tribunal Constitucional espanyol. Per exemple, es podrà recuperar la llei d’imposts als bancs, la llei contra la pobresa energètica, la llei d’acció exterior, la llei de l’Agència Tributària de Catalunya, la llei d’imposts als habitatges buits, la llei d’igualtat efectiva entre homes i dones i la llei de creació d’imposts a la producció d’energia nuclear.
Comunicació diplomàtica
Acaba de néixer un nou estat al món i cal comunicar-ho als altres membres de la comunitat internacional. El govern ha d’enviar una carta als governs, als ambaixadors i als cònsols per anunciar-los que s’ha proclamat la independència de Catalunya. En aquesta carta, s’hi ha d’expressar la voluntat d’establir relacions bilaterals i la voluntat del nou estat de cooperar en els afers d’interès comú i global. Aquesta missiva genèrica –o una d’específica per a cada cas– s’ha d’enviar també als organismes internacionals amb els quals calgui establir contacte de bon començament. Per exemple, la Unió Europea, l’OTAN, l’Organització Mundial de la Salut, etc. Més endavant es podran revisar els convenis i la pertinença a cadascun d’aquests organismes, segons què decideixi la població i l’assemblea constituent. També caldrà desplegar una estructura diplomàtica mínima per als primers mesos. Caldrà nomenar ambaixadors o representants diplomàtics per a les capitals principals.
La retirada
Amb un estat independent, no hi haurà cap raó per a tenir electes als parlaments d’un altre estat. Per tant, caldrà anunciar la retirada dels diputats i senadors elegits a les circumscripcions del Principat. En canvi, sí que caldrà designar una comissió negociadora de la desconnexió, que podria incloure els ex-diputats i ex-senadors que ho vulguin, juntament amb experts en les matèries que caldrà negociar amb l’estat espanyol.
Un govern republicà
L’accés a la independència ha de tenir també conseqüències en la configuració i en la forma del govern. El govern actual té la forma que exigeix la definició de competències del règim autonòmic. Per a ser un govern d’estat, haurà d’abastar tota mena d’afers que actualment no domina. Per exemple, aspectes de la seguretat i de la defensa, control aeri i portuari… Per tant, caldrà fer una ampliació del govern, potser també en nombre de departaments (es diran ‘ministeris’?). Tot això ho podrà fer el president Puigdemont amb uns quants decrets publicats els primers dies de vida de la república.
Prendre el control
En termes d’efectivitat del control del territori i de la població, caldrà fer algunes actuacions que tenen a veure amb els cossos de seguretat. Concretament, els Mossos d’Esquadra. Un dels aspectes més urgents serà el control de les vies d’accés al país. Parlem dels aeroports, els ports i els passos fronterers per carretera. El control de les duanes és un aspecte primordial per a fer efectiva la independència. En aquest mateix sentit, hi ha algunes infrastructures primordials que exigiran una vigilància especial els primers mesos de la independència. Parlem d’instal·lacions logístiques, de generació d’energia, de seguretat, de telecomunicacions, etc.
Les finances imprescindibles
El nou estat serà viable si té diners per a funcionar amb normalitat. Per això, caldrà que tan aviat com sigui possible que s’activi el cobrament dels imposts de gran volum. El parlament haurà d’aprovar la normativa fiscal corresponent i caldrà que el govern comuniqui a les entitats que fan el cobrament de les declaracions fiscals que a partir d’aquell moment hauran de fer l’ingrés als comptes de l’Agència Tributària de Catalunya
A banda de començar a cobrar els imposts generals, caldrà fer efectius sistemes de finançament exterior. S’ha parlat sovint del crèdit pont concedit per estats tercers i per grups d’inversió per a superar els primers mesos fins que l’Agència Tributària funcioni al cent per cent. Aquesta també serà una de les accions prioritàries de les primeres hores de la independència tenint en compte que l’estat espanyol té blocats en aquest moment els comptes de la Generalitat.
Sindicatura Electoral
Una de les primeres passes que caldrà que faci la república serà la recomposició de la Sindicatura Electoral de Catalunya, integrada per set membres, que fou malmesa per l’acció repressiva de l’estat espanyol durant el procés del referèndum de l’1 d’octubre. El parlament haurà de nomenar una sindicatura renovada, que serà l’òrgan independent, imparcial i permanent amb autonomia orgànica, funcional i pressupostària adscrit al parlament i responsable de garantir la transparència i l’objectivitat dels processos electorals, els referèndums i els processos participatius que es produeixin els pròxims anys.
També caldrà constituir les sindicatures electorals comarcals i la Sindicatura Electoral d’Aran. És una decisió que caldrà prendre durant les primeres setmanes perquè una crisi institucional originaria un buit de poder greu si les sindicatures no s’haguessin constituït i calgués fer unes eleccions. Així mateix, és imprescindible d’elaborar un cens electoral de la república catalana, per al qual caldrà l’autorització prèvia del ciutadà, segons que indica la llei de transitorietat.
Un Tribunal Suprem, un fiscal i un Consell de Garanties
La declaració d’independència anirà també seguida d’una colla de transformacions institucionals definides per la llei fundacional. Per exemple, el Consell de Garanties Estatutàries passarà a anomenar-se Consell de Garanties Democràtiques. S’ocuparà del control d’adequació a la llei fundacional dels projectes i proposicions de llei que tramiti el parlament fins a l’aprovació d’una constitució de la república. També seran transformats els òrgans del poder judicial. Per exemple, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es convertirà en el Tribunal Suprem de Catalunya, òrgan judicial superior en tots els ordres. Serà el president de la Generalitat qui tindrà la potestat de nomenar el president del Tribunal Suprem. De la mateixa manera, el parlament nomenarà un fiscal general de Catalunya a proposta del govern. Es crearà així un Ministeri Fiscal que haurà de promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, els drets dels ciutadans i l’interès públic.
Aquestes són algunes de les estructures que caldrà instituir durant les primeres setmanes de funcionament de la república. Per a qüestions de seguretat jurídica, econòmica, comercial i ciutadana, caldrà crear la Banca Pública de Catalunya, l’Agència de Protecció Social, l’Agència de Seguretat i Intel·ligència, el servei de correus, l’Agència de la Seguretat Aèria i l’Autoritat d’Inversions i Mercats, entre més. Algunes d’aquestes institucions seran exigides per la comunitat internacional si Catalunya pretén obtenir l’acceptació i el reconeixement. I caldrà fer tot això en un clima d’hostilitat de l’estat espanyol, que negarà l’existència de la república i mirarà d’entrebancar-ne la bona marxa amb tots els mitjans.
