La República Txeca i Eslovàquia posen la separació dels seus països com a model per a Catalunya i Espanya

Els primers ministres d’Eslovàquia i la República Txeca creuen que la separació pacífica de l’antiga Txecoslovàquia podria ser un bon exemple per a altres estats, entre els quals, han citat expressament, Espanya i Catalunya. Robert Fico, d’Eslovàquia, i Andrej Babis, de la República Txeca, han parlat conjuntament en una conferència de premsa a la capital eslovaca de Bratislava per commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la ruptura, el 2003.

D’aleshores ençà, creuen que les relacions entre els països veïns que una vegada van formar Txecoslovàquia són excel·lents i que la separació no va ser traumàtica. ‘Pot ser un exemple a seguir per a molts països que cerquen la separació’, ha dit Fico, segons que recull Associated Press.

L’1 de gener de 1993, Txecoslovàquia es va separar en l’anomenat Divorci de Vellut. Va ser un procés pacífic, en el qual la negociació i el diàleg van regnar en tot moment. De fet, el mateix Václav Havel, president de la república escollit després de la Revolució de Vellut, va declarar en una entrevista, el 16 d’abril de 1991, que si el poble eslovac volia viure en un estat independent, ni els txecs ni ell no li negaria el dret a fer-ho.

Durant la primavera del 1991, la qüestió nacional entre el poble eslovac va ser al centre de la crisi del govern eslovac i del Moviment Públic Contra la Violència, que s’escindiria en un grup liderat per Vladimir Meciar, qui va fundar la plataforma Moviment per una Eslovàquia Democràtica (HZDS). Aquesta força política va accedir al govern eslovac en les eleccions de juny del 1992 i va emprendre negociacions amb el govern txec per a la partició de la república.