Els presos polítics no són presos comuns

TEMA DEL DIA
Unitat. Els líders independentistes empresonats d’ençà del 2017 no han tingut mai una estratègia unitària a l’hora de defensar els seus drets polítics contra la repressió de l’estat. Cada pres, amb el seu advocat, ha optat per la via que ha considerat més oportuna per a defensar-se, tal com es va veure durant el judici davant el Tribunal Suprem espanyol. A aquesta opció, s’hi ha afegit la divisió partidista, que ha impedit la coordinació política entre els presos d’ERC i el de Junts per Catalunya.

L’exemple més clar d’aquesta divisió va ser la vaga de fam que van fer ara fa un any Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, els presos de Junts per Catalunya. Els presos d’ERC, Oriol Junqueras i Raül Romeva, no la van seguir, ni tampoc Carme Forcadell ni Dolors Bassa. El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, tampoc no s’hi afegí perquè és l’únic pres que va a la seva i, curiosament, el que ha mantingut un discurs més polític de tots els empresonats, també durant el judici al Tribunal Suprem. La divisió també es nota en el dia a dia dels Lledoners, on no hi ha reunions de tots els presos. En dos anys, només s’han fet una fotografia conjunta, que va ser forçada per Òmnium Cultural.

La dura sentència del Tribunal Suprem espanyol va confirmar la pitjor expectativa, malgrat l’estratègia del mal menor que van seguir algunes defenses. La justícia espanyola ha demostrat que no li tremola la mà a l’hora de condemnar els dirigents independentistes d’acord amb un relat sobre una violència inexistent. L’únic ‘gest’ va ser passar d’acusar-los de rebel·lió a condemnar-los per sedició i malversació, però això no va impedir penes de presó altíssimes, sobretot tenint en compte la inexistència de proves reals sobre els suposats delictes. Els presos han estat ostatges de la justícia per mirar de frenar el procés i la sentència va ser un escarment perquè no es repetís.

La condició de presoners polítics és indiscutible i només la nega l’espanyolisme per mirar de privar-los dels drets que els corresponen i justificar una presó inacceptable. Però a Catalunya, el consens sobre la condició de presos polítics és molt ampli i va més enllà de les files estrictes de l’independentisme. Per això ha aixecat polèmica que la junta de tractament de les presons catalanes on estan reclosos els hagi classificats en segon grau. No hi ha cap motiu jurídic per a no obtenir el tercer: són persones sense risc de reincidència –perquè han estat inhabilitats– ni de violència, que no tenen cap multa pendent de pagar, que tenen opcions de treballar i que compten amb un entorn social i familiar favorable fora de la presó. La decisió seria comprensible en cas d’un pres comú, però no en el d’un presoner polític.

L’única raó de mantenir-los en segon grau és la por que la fiscalia recorri contra el tercer i el Tribunal Suprem el tombi, seguint la seva lògica repressiva. Però la fiscalia també pot recórrer-hi en contra si es concedeix algun permís durant el segon grau mitjançant l’article 100.2 de la llei penitenciària. Decideixi què decideixi la Generalitat, la fiscalia ho impugnarà. Però si hi ha unes negociacions polítiques per a investir el futur president d’Espanya, també haurien de servir per a capgirar aquesta repressió, o aturar-la.

La decisió de la junta de tractament, que no s’ha pres per unanimitat, encara l’ha de ratificar la direcció de Serveis Penitenciaris del Departament de Justícia, que encapçala la republicana Ester Capella. Això pot trigar setmanes i encara hi ha temps, per tant, de modificar el grau. L’objectiu de l’independentisme no és que els presos tinguin el tercer grau, que no deixa de ser una manera de complir la condemna, sinó que surtin en llibertat mitjançant una amnistia pactada políticament. Però mentrestant la Generalitat ha d’exercir les competències que té per a alleugerir tant com pugui la presó injusta i facilitar la llibertat provisional als presoners polítics, faci què faci després la justícia espanyola. El tercer grau no seria pas desobediència ni prevaricació, no té conseqüències penals. Només voldria dir aplicar la llei d’acord amb el caràcter polític dels presoners independentistes. I això no hauria de ser motiu de picabaralles partidistes sinó el resultat de l’acció d’un govern que es va dir que havia de ser efectiu.

MÉS QÜESTIONS
L’aritmètica parlamentària ajunta Junts per Catalunya i Compromís a Madrid. El fet que tant Junts per Catalunya com Compromís es quedessin sense grup parlamentari propi a les eleccions espanyoles del 10 de novembre ha fet que es trobin compartint grup per a evitar de restar dissolts en un grup mixt de vint-i-un diputat. L’acord inclou els dos diputats de Més País, la formació d’Íñigo Errejón, i el del BNG. Els quatre partits sumen dotze diputats i el 5,09% del total de vots a l’estat espanyol el 10-N. Així doncs, compleixen els requisits que exigeix el reglament de la cambra baixa per a registrar-se com a grup. Laura Borràs (JxCat) serà la portaveu del grup i Íñigo Errejón (Més País), el portaveu adjunt. El reglament estableix que tots els partits que tinguin quinze escons o més podran constituir un grup parlamentari. Però hi ha una segona via: superar els cinc diputats més el 5% dels vots al conjunt de l’estat espanyol, com fa Ciutadans, o bé el 15% a totes les circumscripcions on es presentin, com han fet el PNB, ERC i EH Bildu, partit que té grup parlamentari per primera vegada. La CUP ha optat per quedar-se al grup mixt. El termini per a registrar els nous grups acaba avui a les vuit del vespre. La mesa del congrés es reunirà divendres al matí amb aquesta proposta sobre la taula i haurà de decidir si l’avala.

El Consell d’Europa alerta sobre la situació del català al País Valencià. Avui s’ha fet públic un informe del Consell d’Europa sobre la protecció de les llengües regionals o minoritàries a l’estat espanyol. Al text s’hi assegura que el català es troba en una situació preocupant al País Valencià, sobretot en l’àmbit de l’administració de l’estat i el sistema judicial. Segons el report, la llei relativa a l’educació plurilingüe del 2018 no compleix la Carta Europea de Llengües Minoritàries perquè impossibilita l’aplicació de models de programes d’immersió. També recomana que s’asseguri l’ensenyament del català en tots els nivells i se’n garanteixi l’ús en l’economia i els serveis sanitaris i socials. El Consell també critica la política lingüística de l’estat espanyol respecte del català i considera que l’anomenada llei Wert perjudica el sistema d’immersió. Lamenta que el govern espanyol continuï imposant el castellà en molts àmbits i posa d’exemples la senyalització de carreteres, els diplomes universitaris, els esports i la publicitat. L’informe, aprovat pel comitè de ministres, òrgan d’execució del Consell d’Europa on hi ha representats els seus quaranta-set estats membres, avalua el grau de compromís d’Espanya amb la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries. Es basa en la visita que va fer una delegació d’experts a l’estat espanyol el desembre del 2018. Entre les recomanacions, proposa de reformar immediatament la llei orgànica del poder judicial per a garantir l’ús del català en els processos judicials, si ho demana una de les parts. La segona recomanació urgent és de promoure la utilització de les llengües cooficials a l’administració de l’estat en les respectives comunitats autònomes.

El conseller March es compromet a normalitzar l’ús social del català a les Illes. El parlament ha acollit el primer ple del Consell Social de la Llengua Catalana d’aquesta legislatura. Ha estat un ple ordinari presidit pel conseller d’Educació, Universitat i Recerca, Martí March. El conseller ha destacat que l’objectiu de l’entitat és d’impulsar el procés de normalització de l’ús social de la llengua catalana a les Balears. I ha explicat que es treballa per millorar la coordinació entre les administracions i entitats que es responsabilitzen de la normalització de la llengua. La secretària autonòmica i vice-presidenta del Consell, Agustina Vilaret, ha dit: ‘La llengua és una cosa de tots i aquest n’és el principal i més gran fòrum de debat social a les Illes’. Ha recordat que el Consell és integrat per partits polítics, entitats, sindicats i gent de prestigi reconegut. Al ple hi ha assistit prop d’una setantena de membres, alguns dels quals són de nova designació. S’hi han renovat totes les vice-presidències i se n’hi ha afegit una. Ara són set, ocupades per membres del govern, el rector de la Universitat de les Illes Balears i el president de l’Obra Cultural Balear. També s’han renovat el 50% del grup, format per persones de prestigi de la societat illenca.

La CGT reivindica els talls de llum a Perpinyà com a protesta contra Macron. Les accions de protesta contra la reforma de les pensions que impulsa el govern d’Emanuel Macron continuen. Aquesta matinada, a Perpinyà, més d’un miler de clients de la companyia elèctrica EDF es van trobar sense corrent, al sector d’Agrosud, al Mega Castellet i al camí de la Fossella. Ahir unes cinc mil cases s’havien quedat sense electricitat per un tall reivindicat per la CGT Energia, que tenia per objectiu deixar a les fosques els sectors del mercat de Sant Carles i la Prefectura. Amb aquesta acció volien protestar contra les grans empreses i els serveis de l’estat francès, dins les mobilitzacions contra la reforma de les pensions. La CGT deixa ben clar que era un acte intencionat però que no pretenia castigar els particulars. L’empresa Enedis ha denunciat un acte de sabotatge i s’ha obert una investigació interna per identificar els responsables de l’acció. L’empresa presentarà una queixa a la policia per aquests fets.

Les sessions de treball sobre l’acord d’associació amb la UE començaran al febrer. Les sessions de treball sobre l’acord d’associació d’Andorra amb la UE ja tenen calendari. El secretari d’estat d’Afers Europeus, Landry Riba, ha informat al govern de l’agenda negociadora per a l’acord d’associació del 2020, segons que ha fet saber el ministre portaveu, Eric Jover. Les sessions de treball es faran entre el 3 i 6 de febrer, el 23 i 27 de març, el 8 i 11 de juny, i també al setembre i al desembre, en dates encara per determinar. La lliure circulació de persones serà el punt principal de les reunions dels negociadors europeus i es preveu que s’analitzaran 21 dels 25 annexos de l’acord de la Unió Europea referents a aspectes sanitaris, agricultura i transports, audiovisuals, telecomunicacions i protecció de drets, energia, medi, estatística, duanes i seguretat social.

LA XIFRA
6,948 milions d’euros de benefici net va obtenir el Grup Godó durant l’any 2018, tot i que a l’exercici anterior havia tingut pèrdues de 3,536 milions, segons els comptes dipositats al Registre Mercantil de Barcelona. La xifra s’acosta als 7 milions euros anuals que rep de la secretaria de Difusió de la Generalitat.

TAL DIA COM AVUI
L’11 de desembre de 1946 es va fundar la UNICEF, organització creada amb la finalitat de treballar per les necessitats i drets de la infància. Actualment és implantada a 190 països.