12.06.2024 - 18:14
|
Actualització: 12.06.2024 - 19:52
Nou agents de la policia espanyola acusats de tortures i tracte degradant per la repressió contra els votants de l’1-O han demanat de ser amnistiats. La llei preveu aquesta possibilitat, tot i que també diu que se n’han d’excloure precisament els casos de tortures i tracte degradant. Aquests policies van participar en les agressions als votants de l’IES Pau Claris, a l’Escola Prosperitat, al CEIP Àgora, a l’Escola Dolors Monserdà, a l’Infant Jesús i a l’Escola Mediterrània, totes de Barcelona. I diuen que, tot i l’acusació en contra, han de ser amnistiats perquè la llei diu que cal que hi hagi “un llindar mínim de gravetat” en les agressions, humiliacions i vexacions per a restar excloses de l’amnistia. I proven de fer valer això davant el jutjat número 7 de Barcelona, on hi ha una quarantena més de policies encausats. N’hi ha més, en aquest jutjat i en alguns altres, que podrien demanar l’amnistia. Aquests han estat els primers. I per fer la sol·licitud han aprofitat el model d’escrit que Òmnium havia posat a disposició dels represaliats.
L’esquema de l’escrit presentat al jutjat número 7 de Barcelona fet per a demanar que els apliquin l’amnistia segueix fil per randa el del model que Òmnium ha posat a disposició de tots els represaliats que tinguin pendents causes per desordres públics, i que és accessible a la web de la Sindicatura per l’Amnistia, concretament en aquesta pàgina. I ací podeu obtenir-ne el model d’escrit.
Els advocats dels policies, Javier Aranda i Sandra Melgar, presenten un escrit, al qual ha tingut accés VilaWeb, que és gairebé calcat; l’han traduït al castellà i l’han personalitzat amb les dades i el cas referent als seus clients, els agents acusats de tortures i tracte degradant. El model consta d’un encapçalament que invoca l’article 9 de la llei, sobre la competència per a aplicar l’amnistia, ja sigui d’ofici o a instància d’una part; passa tot seguit a les al·legacions, amb el primer punt que reitera allò que disposa l’article 9; el segon punt sobre l’òrgan competent; el tercer sobre la fase del procediment; el quart sobre l’àmbit objectiu de l’amnistia, que consisteix a exposar les circumstàncies de cada cas concret; i el cinquè sobre la inexistència de causes d’exclusió de l’amnistia.
De fet, l’escrit difós ahir per Òmnium de petició de l’amnistia per a Oleguer Serra, membre de la junta directiva de l’entitat investigat per terrorisme i exiliat a Suïssa, segueix aquest esquema i és sorprenentment semblant al que han entrat avui al jutjat els policies de l’1-O.