23.12.2024 - 21:40
|
Actualització: 23.12.2024 - 21:43
Les ciutats i viles s’omplen d’enllumenat, decoració de Nadal i activitats de tota mena, aquests dies. Els personatges més coneguts aconsegueixen bona part de l’atenció: el tió, que s’atipa a les llars, els Reis d’Orient i el Pare Noel, que valoren com s’ha portat la canalla i estudien si mereixen regals o carbó, i a l’Home dels Nassos ja li’n queden pocs per a poder-se passejar tranquil·lament el darrer dia de l’any. Però en molts municipis, també hi ha uns personatges propis, o patges amb dècades de tradició, que acaparen bona part del protagonisme i, en molts casos, són més importants i estimats que no pas els predominants. En fem un recull fet en col·laboració amb els subscriptors del diari.
En Fumera (Catalunya Nord i l’Empordà)
En Fumera és un personatge especialment popular a Catalunya Nord i a l’Empordà. És un ésser amb set ulls al cap, quatre davant i tres darrere, i quatre orelles, dues a cada banda, que va amb parracs i fa d’emissari dels Reis d’Orient. Tal com es diu, “tot ho veu, tot ho sent i tot ho xerra”, i així pot explicar quin ha estat el comportament dels infants.
El nom fa referència al fet que entra i surt per la xemeneia de les llars de foc. De fet, en algunes localitats, es penjava un ninot de roba a la llar per fer creure a la canalla que havia entrat per la xemeneia i hi restava fins a la vigília de Reis. A Girona es deia ximineia o Xocolata. Tot i que a poc a poc havia anat quedant en desús, la seva popularitat ha revifat.
Mag Maginet (Cornellà de Llobregat)
El mag Maginet és un personatge que actua com a patge, mag, químic i emissari dels Reis d’Orient a Cornellà de Llobregat. Malgrat que popularment es diu que fa vora tres-cents anys que viu a la Torre Miranda, on dedica la major part del seu temps a l’estudi dels astres, va ser a partir del 1981 quan va fer la primera aparició pública, arran de l’impuls d’un grup de monitors i persones vinculades a la cultura local.
El conegut mag, acompanyat dels seus ajudants Melquíades i Bernadet i de la Fada Ondina, té dues funcions. Per una banda, hi ha el Campament Oriental del Mag Maginet, a Can Mercader, entre el primer de gener i el 4, i bústies repartides per la ciutat, en què es recullen les cartes i peticions de la mainada. Alhora, s’encarrega, gràcies als seus ginys i coneixements, de predir per on arribaran els Reis d’Orient i amb quin mitjà de transport.
Fada Estella (Deltebre)
Al delta de l’Ebre hi ha, d’ençà de fa uns anys, el personatge de la Fada Estella. Hom explica que, com que no hi havia fars a la zona, la seva llum guiava els Reis d’Orient quan arribaven a la desembocadura de l’Ebre.
L’any 2015 es va fer conèixer la història d’Estella amb un petit relat que es va enregistrar per a la ràdio municipal de Deltebre (Baix Ebre), i Carme Franch també en va escriure un conte. La fada ha esdevingut un personatge conegut per Nadal i, gràcies a la seva capacitat lumínica, és l’encarregada de l’encesa de l’enllumenat de Nadal i també guia els Reis durant la cavalcada.
Fanguet i Terrisseta (Esplugues de Llobregat)
En Fanguet, escudeller reial, i la Terrisseta, la seva germana, són uns personatges d’Esplugues (Baix Llobregat) que somniaven a ser grans escudellers, és a dir, mestres en l’elaboració d’atuells de terrissa, i van acabar acompanyant els Reis d’Orient en el seu viatge.
A partir del 2 de gener, tenen establert el seu campament màgic al Museu de Ceràmica la Rajoleta, on els infants poden lliurar les seves cartes, i el dia 5 de gener fan una representació teatral de les seves aventures acompanyats dels savis monarques al Casal de Cultura Robert Brillas. Durant els mateixos dies, als jardins de Can Tinturé, a pocs metres de la Rajoleta, hi ha un taller per a aprendre a fer i decorar portaespelmes d’argila.
El Pelut (la Garrotxa i el Ripollès)
A la Garrotxa i el Ripollès hi ha un personatge, el Pelut, que informa els Reis d’Orient del comportament de la quitxalla. És un home gran, alt, gros i “pelut com un ós”, amb mal geni. S’encarrega de passar per les cases amb un sac ple de palla a l’espatlla.
El seu objectiu és doble. D’una banda, s’endú, dins una pell de boc i dalt un carretó, els nens que no s’han portat bé i, d’una altra, és l’encarregat de deixar, en aquells indrets on sí que han fet bondat, una pila de palla per als camells dels Reis, assenyalant, d’aquesta manera, les cases on s’han d’aturar per deixar-hi regals.
Patge Faruk (Igualada)
El patge Faruk és un emissari reial que cada 28 de desembre arriba a Igualada(Anoia) acompanyat d’una munió de patges i llibres blancs –on apunta els infants que han fet bondat– i un de negre –per a tots aquells que han fet malifetes. Va ser creat l’any 1943, prenent el nom del rei Faruk d’Egipte (1920-65), i al principi era una figura misteriosa i invisible, que la mainada podia escoltar per Ràdio Igualada. Allà enviava missatges per als qui no feien bondat.
El 28 de desembre és rebut amb una gran festa, que actualment té lloc al pavelló municipal de les Comes. Abans, però, fa un recorregut pels carrers d’Igualada amb el seu seguici de patges.
El personatge ha estat polèmic perquè hi ha el costum que s’embetumi la cara (blackface) per fer de patge negre.
La senyora Neula i el senyor Galet (Llinars del Vallès)
El Sr. Galet i la Sra. Neula són dos capgrossos protagonistes del Nadal de Llinars (Vallès Oriental) d’ençà de fa cinc anys. Formen part de les principals activitats nadalenques, com ara, l’espectacle de l’encesa dels llums i el campament reial que s’instal·la al Castell Nou i també participen en la cavalcada de Reis. Després, desapareixen fins a la Fira dels Torrons, al mes de desembre, quan tornen a aparèixer.
El Senyor Galet és un personatge masculí amb un galet com a barret, i la Senyora Neula és personatge femení amb un pentinat recollit amb neules i grévol, i arracades de raïm, que fan referència al Cap d’Any.
El príncep Assuan i en Picapoll (Manresa)
A Manres (Bages), el príncep Assuan és rebut per les autoritats a començament d’any i s’instal·la en un campament reial, a la plaça Major, per recollir les cartes als Reis d’Orient de tota la mainada, fins el 4 de gener. Fa uns anys, va canviar d’indumentària i, si abans tenia un estil més del Llevant, ara sembla que provingui de l’Orient Llunyà.
Entitats locals i grups animen amb espectacles la cua d’espera per fer l’estona més amena. I per als infants que no poden anar a dur-li la carta a la plaça Major, s’instal·len dues bústies reials: una al pati del Kursaal i, una altra, al saló Campi qui Jugui, al Palau Firal.
També hi és present en Picapoll, un personatge que d’ençà del 2000 participa en les principals activitats festives de la ciutat, com la festa major, el carnestoltes o la revetlla infantil de Sant Joan. Enguany porta una indumentària renovada –abans anava ple de raïm– i ha estrenat un espectacle creat específicament per a aquestes dates.
Llumets (Maó)
Els màgics Llumets són els encarregats d’encendre l’enllumenat de Maó (Menorca). Els quatre llumets són uns petits diables que provenen de l’Illa del Rei, i tenen la capacitat de convertir en llum tot el que toquen.
Cada desembre apareixen a la ciutat per il·luminar els carrers i les places. Apareixen a la plaça de la Constitució, i descendeixen del campanar de l’església de Santa Maria amb el llum de Nadal i tot saludant els presents.
Posteriorment, la nit de Reis, s’encarreguen de posar fi a la il·luminació i tornar a la seva illa fins d’ací a un any.
El patge Amelí i la Fada dels Somnis (Molins de Rei)
El patge Amelí és l’ambaixador dels Reis Mags de l’Orient a Molins de Rei (Baix Llobregat), una figura que és present d’ençà del 1995. Arriba el dia 27 de desembre acompanyat dels patges reials, que acompanyaran els Reis la nit del dia 5. Durant aquests dies, s’encarrega de recollir les cartes dels infants perquè els Reis rebin els desigs amb antelació. Així que es pot veure sovint a la Fàbrica dels Somnis, la fàbrica que els Reis Mags instal·len a Molins de Rei per preparar els regals.
Quan arriba el dia 5 de gener, el patge Amelí presideix la Cavalcada de Reis, juntament amb la Fada dels Somnis, que és l’encarregada de controlar la Fàbrica dels Somnis. Aquesta fada té feina tot l’any, perquè també és l’encarregada de substituir les dents que cauen als infants per un petit present.
Jacobo (Ontinyent)
El personatge més reconegut d’Ontinyent (Vall d’Albaida) és Jacobo, un emissari reial que arriba el dia 4 de gener i rep la mainada al Palau de la Vila. L’endemà, allà mateix, on té instal·lat el seu campament, és despertat per la mainada amb la cançó “Desperta, Jacobo” i apareix al balcó amb pijama i barret de dormir per saludar-los.
Posteriorment, es vesteix i va cap a la plaça Major, on és rebut novament per tota la població i anuncia que els Reis d’Orient ja s’acosten i que arribaran aquella mateixa vesprada.
Mag Rubisenc (Rubí)
El Mag Rubisenc és un vell alquimista que viu al Castell de Rubí (Vallès Occidental) i és l’encarregat de guiar els Reis d’Orient fins a Rubí. Segons que s’explica, un dia va rebre la visita d’un estel màgic que va fer-li l’encàrrec de guiar-los fins a la ciutat.
En un laboratori del Castell, vetlla perquè els infants es portin bé. Els dies 2, 3 i 4 de gener obre un campament màgic, al pati del Castell, on els nens poden fer arribar les seves cartes i desigs, que posteriorment els fa arribar als mateixos reis en persona. Té un ajudant anomenat Melquíades.
El Llaminer (Sabadell)
El Llaminer és un personatge popular de la ciutat de Sabadell (Vallès Occidental) durant Nadal. Creat fa quatre anys, la seva funció és obrir les finestres del calendari d’advent que s’instal·la a la façana de l’ajuntament a partir del primer de desembre, i així donar més llum a l’estel de les festes. També és el protagonista de l’espectacle musical Somriu el Nadal, que té lloc a partir del 25 de desembre i fins al final de les festes. També té una caseta, instal·lada al costat de l’ajuntament, on rep els qui vulguin passar a saludar-lo.
El Llaminer, alegre i eixerit, porta un bastó de caramel blanc i vermell, roba de colors llampants i un barret ben llarg de sucre. Té una colla d’amics, entre els quals, hi ha el Soldadet Trencanous, la Ballarina, el Cuiner i la Fada de l’Hivern.
El patge Shelín i en Carbonet (Sant Feliu de Llobregat)
El patge Shelín és l’encarregat de recollir les cartes reials a Sant Feliu de Llobregat. D’ençà del 2010 munta el seu campament el 4 de gener als jardins del Palau Falguera. Ell és l’encarregat de guiar els Reis d’Orient pels carrers de la ciutat fins arribar a la plaça de la Vila el dia 5 de gener. A la terrassa de les sales nobles instal·la una tenda on recull totes les cartes.
Al campament hi ha activitats, jocs, actuacions i un mercat ambientat en l’època àrab i medieval. Allà també hi ha la mina del Carbonet, on treballa amb el carbó. En Carbonet està gelós del Shelín perquè ell voldria ser qui guiés els Reis i, per això, cada any reté els Reis al Palau Falguera i vol apagar els llums de la ciutat, perquè els Reis es perdin i ningú els pugui donar la seva carta.
La fada Missatgera (Santa Coloma de Gramenet)
A Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), hi ha el personatge de la fada Missatgera, que s’encarrega d’unes quantes tasques d’aquestes fetes. La primera és l’encesa de les llums de Nadal.
Posteriorment, s’instal·la a Can Roig i Torres, del 28 de desembre al 4 de gener, amb un espectacle i un campament, juntament amb els seus elfs, perquè la mainada li faci arribar les cartes i desigs.
Minairons (Seu d’Urgell)
Els minairons són uns follets de la mitologia del Pirineu, de Catalunya fins al País Basc. Ara, cada Nadal, a la Seu d’Urgell són els protagonistes del programa nadalenc del Món Màgic de les Muntanyes i organitzen el Tió de la Freita, una festa que inclou una xocolatada, gimcanes, tallers, música en directe i fer cagar el tió.
Els minairons són presents en les activitats de Nadal del municipi i visiten les escoles com a celebració després d’haver estat treballat tot l’any per portar joguines. Explica la llegenda que fa molts anys els van segrestar i els van obligar a estar quiets sense fer res, però els joves de la Seu d’Urgell els van alliberar i, d’ençà d’aleshores, els minairons treballen dins del Tió de la Freita com a mostra d’agraïment.
El patge Xiu-Xiu (Terrassa)
El patge Hassim Jezzabel és un dels personatges locals més estimats del país i va aparèixer a Terrassa el desembre de 1951. Conegut popularment com a patge Xiu-Xiu, forma part de la cort del rei Gaspar, i té aquest malnom perquè xiuxiueja al rei d’Orient el comportament dels nens durant l’any.
Arriba el 26 de desembre, per Sant Esteve, amb una comitiva que passa pels carrers del centre de la ciutat fins a l’ajuntament, on llegeix el missatge dels Reis d’Orient. Es dedica a recollir les cartes i a parlar amb els infants. Tradicionalment, apareixia a la ràdio, on donava consells i explicava les malifetes que feien els nens. El 5 de gener guia i acompanya Gaspar, Melcior i Baltasar a la cavalcada.
Ali-Ben Saïd (Torelló)
A Torelló (Osona) hi ha l’herald Ali-Ben Saïd, que històricament ha fet d’intèrpret al català dels Reis d’Orient i és qui es dirigia a la població. Actualment, ja ho fan els Reis mateixos.
El personatge fa un passant pels carrers per a recollir la carta dels infants.
Les magues de Gener (València)
Les Magues de Gener tenen el seu origen en els anys de la Segona República espanyola i es van recuperar l’any 2016 com una festivitat laica. Fan una cavalcada protagonitzada per tres dones que representen els valors republicans: la llibertat, la igualtat i la fraternitat.
L’any 1937, a València van arribar molts xiquets evacuats del front de la guerra. Molts s’havien quedat sense casa, i sense família. Eren refugiats. En un intent de fer-los oblidar allò que havien viscut i retornar-los l’alegria, els van dedicar una setmana de festes i homenatges que va culminar amb una cavalcada pels carrers de València.
El mes de gener passat, el PP i Vox van provar de censurar la cavalcada, tot denegant els permisos per a fer-la. Finalment, els organitzadors van desafiar la censura i van recórrer el centre de la ciutat, entre la festa i la reividicació. A la pancarta de la capçalera es podia llegir: “Pel dret a la celebració de la festa de les Magues de Gener. Per la llibertat d’expressió, prou censura”.