Els pastorets també fan les Amèriques

Casal Català de Guayaquil
Mirtos 706a, baixos, Guayaquil, Equador
Mapa a Google

Ja hem entrat de ple en l’època de Nadal i, per tant, es tornen a activar totes les tradicions que hi van lligades. Una de les més típiques i esteses al Principat, no cal dir-ho, són les representacions dels Pastorets, una manifestació teatral costumista al voltant del naixement de Jesús i el bé i el mal que clava les arrels a l’edat mitjana. Malgrat que al nostre país els textos més antics del gènere daten del segle XV, la versió que en va fer el 1916 el dramaturg Josep Maria Folch i Torres és la més representada actualment als centenars d’escenaris on hi ha programats Pastorets a Catalunya i en alguns indrets d’Andorra, Mallorca i Menorca, segons la Coordinadora de Pastorets.

Fora del nostre país, i això ja és més desconegut, la fal·lera pels Pastorets també ha arribat a alguns casals catalans de la diàspora. I no parlem tant de casos com el del Casal Català de Luxemburg, que el 2019 va convidar el Grup de Teatre d’Avinyó a fer-hi una funció esporàdica, sinó de versions i representacions preparades i executades per grups de teatre locals. L’exemple més paradigmàtic, per singularitat i veterania, és sens dubte el dels Pastorets de Guayaquil, a l’Equador. En l’origen d’aquesta tradició nadalenca en una ciutat on fa calor per Nadal hi ha un nom concret, el de la promotora cultural Montserrat Maspons i Bigas (Guayaquil, 1921-2016), veritable ànima de la comunitat catalana durant la segona meitat del segle XX i fundadora, el dia de Sant Josep del 1983, del Casal Català de Guayaquil.

Tal com s’explica a la web del centre, va ser ella qui va decidir d’exportar-los, enyorada cada any per aquestes dates de les representacions que en les estades a Barcelona havia vist al Teatre Romea al costat del seu oncle polític, ni més ni menys que Josep Maria Folch i Torres. A mitjan segle, doncs, es va convèncer que havia de compartir aquell record amb els infants de Guayaquil i va demanar al seu cosí, l’escriptor Ramon Folch i Camarasa, que li escrivís una versió abreujada de l’obra, que ella mateixa va adaptar a la realitat equatoriana.

Després d’una laboriosa feina personal amb el vestuari, els decorats i les cançons, Montserrat Maspons va poder presentar el 1959, com a secretària de l’Institut de Cultura Hispànica de Guayaquil, l’obra Pastores a Belén als teatres de la ciutat, que es va repetir tres anys més fins que l’institut es va dissoldre. Però la tradició es reprendria a partir del 1983, amb la fundació del Casal Català de Guayaquil, que d’aleshores ençà programa gairebé cada any els Pastorets equatorians al desembre gràcies a un grup de teatre amateur. La mort de la impulsora el 2 de juliol de 2016 –havent rebut distincions com ara el premi Josep Maria Batista i Roca (1989) i la Creu de Sant Jordi (2013)–, no en va interrompre les representacions: enguany, si no hi ha canvis d’última hora, la funció del Grup de Teatre Xirgu serà el 22 de desembre en una versió renovada del director del grup Francisco Aguiñaga.

Al nord del continent americà, i amb menys anys a l’esquena, el Casal Català de Washington DC també s’ha afeccionat a oferir els Pastorets per Nadal amb temperatures de l’hemisferi nord. Va ser el 2011 quan alguns dels seus membres van decidir de transcriure una versió per a titelles de vint-i-cinc minuts que havien trobat per internet i la van assajar. Naixien els Pastorets de Washington, que s’han anat representant i ampliant fins a convertir-se en una de les activitats més consolidades de la programació anual del casal.

I a mig camí entre la capital dels EUA i Guayaquil, a Mèxic DF hi ha, d’ençà de l’any passat, la versió més innovadora i trencadora dels Pastorets americans: La Pastorela. En format radionovel·la, l’equip de RAB Ràdio a Mèxic “reivindica una mirada multicultural i feminista dels tradicionals Pastorets, amb humor i ironia”, gràcies a la participació de més de trenta actors i actrius de comunitats catalanes d’Amèrica i Europa.

I una mica més: Una altra tradició catalana que sembla que comença a arrelar al continent americà és la del Tió. A més de mestres tioners com en Carles Salvany del Quebec, l’11 de desembre les oficines del Futbol Club Barcelona a Manhattan (Nova York) s’obriran al matí perquè s’hi faci la festa del Tió de Nadal organitzada pel Catalan Institute of America.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat