31.07.2015 - 06:00
|
Actualització: 31.07.2015 - 14:11
“És un aval que impulsarà davant les institucions culturals els actes que tenim previstos per commemorar el centenari de la primera representació d’Els Pastorets de Josep Maria Folch”, comenta Lleonard del Rio, president de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. Un 24 de desembre de 1916 Folch i Torres estrenava els seus Pastorets al desaparegut Teatre Pompeia. Des d’aleshores la seva versió ha esdevingut l’obra catalana amb més representacions, un fet que no perd força amb el pas dels anys, ja que un 40% de grups de teatre que representen Els Pastorets ho fan en la versió de Folch i Torres.
La Coordinadora de Pastorets de Catalunya, juntament amb la Fundació Folch i Torres preparen una campanya per celebrar l’efemèride, que es preveu que es presenti a l’últim trimestre d’aquest any, de manera que la inclusió en la llista d’actes i personalitats que la Generalitat commemorarà serà un impuls a les iniciatives que al llarg de 2016 reivindicaran no només l’efemèride d’Els Pastorets de Folch i Torres, sinó també (i probablement això sigui el més destacat) la seva plena vigència 100 anys després.
Una obra a cavall del teatre i la cultura popular
“Josep Maria Folch i Torres en la seva versió va proposar una actualització de la tradició, obrint la porta a incorporar trets característics de la cultura popular. La seva obra és flexible i trenca alguns canons establerts”, l’explicació del president de la Coordinadora permet entendre que ràpidament l’obra va ser adoptada pels grups de teatre amateur i perquè encara avui és tan representada. “No és una obra rígida i el seu origen a cavall entre el teatre i la cultura popular permet que els grups se sentin còmodes representant-la, el text té un bon ritme i, si bé hi ha grups més puristes i d’altres menys, el text de Folch i Torres permet l’adaptació als temps actuals”, aprofundeix del Rio. Precisament el mateix Folch i Torres, després de l’estrena va treure dos quadres del text inicial i va incorporar el passatge de l’infern. De ben segur que ell era conscient de la flexibilitat de la seva obra, del que de ben segur no podia preveure és que cent anys més tard els seus Pastorets continuarien sent representats.
Altres actes i personalitats que la Comissió de Commemoracions ha destacat per homenatjar al llarg del 2016 són Ramon Casas i Carbó, amb motiu del 150 aniversari del naixement pintor, dibuixant i cartellista; Enric Granados i Campiña, pels 100 anys de la mort del compositor i pianista; l’escriptora Caterina Albert (Víctor Català), pels 50 anys de la seva mort; els 50 anys de la Caputxinada, que va reunir a 450 estudiants per l’ Assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, esdevingut símbol de la lluita antifranquista que va acabar amb un assalt policial al convent dels Caputxins de Sarrià; i també rebrà el reconeixement de la Generalitat el Projecte Episcopus del Bisbat de Vic, que vol recollir i potenciar el llegat cultural, social, religiós, patrimonial, teològic i històric que han protagonitzat quatre bisbes de la diòcesi: Cinidi, Oliba, Veyán, i Torras i Bages.
Més notícies a Tornaveu, fent clic aquí
