07.07.2021 - 21:50
|
Actualització: 22.03.2022 - 14:33
Hi ha un moment de l’interrogatori de l’advocat Cristóbal Limón al cap de la comissaria d’informació de la policia espanyola que és revelador. Perquè evidencia l’obsessió i el desplegament de mitjans de l’estat espanyol per a detenir el president Carles Puigdemont i la fixació per detenir-lo a Alemanya. Les respostes del policia espanyol en la declaració com a testimoni en el judici contra els dos agents que acompanyaven Puigdemont quan fou detingut –i als quals demanen tres anys de presó, acusats d’encobriment– perfilen un cas de persecució que podria traspassar els límits legals.
Puigdemont fou detingut el 25 de març al matí al land de Slesvig-Holstein, una trentena de quilòmetres enllà de la frontera amb Dinamarca. Havia viatjat amb un vehicle Renault Espace, acompanyat dels dos agents, que eren fora de servei perquè tenien uns dies de festa, i de Josep Alay i Josep Maria Matamala. Puigdemont va sortir d’Hèlsinki el dia 23 al vespre per anar a Bèlgica, a fi de posar-se a disposició de les autoritats d’aquell país. El dia 24 al vespre es van trobar amb els dos agents a Estocolm, i van continuar el viatge plegats cap al sud, bo i travessant Dinamarca, fins a Alemanya.
L’advocat Limón engegava així l’interrogatori al policia espanyol:
—Vostè va dir en un ofici de l’abril del 2018 que Puigdemont havia sortit d’Hèlsinki el 23 de març a la tarda. Com ho sap?
—Per mitjans de premsa. El senyor Puigdemont publicitava les seves apologies independentistes.
—Però la premsa ho deia, això, aquell dia?
—Deia que s’havia reactivat l’euroordre.
—Però vostè diu que sabia que havia sortit d’Hèlsinki. Com ho sabia?
—Entenc que hi va haver una causa-efecte entre emissió de l’euroordre i la seva fugida.
—És a dir, vostè s’ho va imaginar?
—Sí, bé… No m’ho vaig imaginar…
Però el jutge interromp l’interrogatori, no deixa que vagin per aquí. És un terreny espinós, perquè això ja té a veure amb els mètodes que la policia espanyola i els serveis secrets espanyols desplegaven per controlar els moviments de Puigdemont.
D’ençà que se n’anà a l’exili, el president va estar vigilat. Això es desprèn de les declaracions d’aquest cap de la comissaria d’informació, quan ha dit al fiscal: “La meva unitat informava puntualment a la fiscalia del Suprem dels moviments de Puigdemont mentre l’euroordre era suspesa [d’ençà del desembre del 2017]. Vam fer el seguiment d’un desplaçament a Copenhaguen.” En efecte, el president va viatjar a Dinamarca el gener del 2018 per participar en un acte a la Universitat de Copenhaguen, i la fiscalia va demanar a Llarena d’activar aleshores l’euroordre. Però el jutge no ho va voler fer, amb l’argument que Puigdemont encara en trauria profit polític, d’una detenció i possible extradició just quan s’acostava el moment de la seva investidura.
La vigilància sobre el president era permanent i és encara sota sospita. El febrer d’aquell any van trobar unes balises de seguiment que es van instal·lar als vehicles de Puigdemont a Bèlgica els primers mesos d’exili. Els presumptes espies van aprofitar les reunions que feia durant els primers mesos de l’exili a l’Hotel Husa President Park de Brussel·les per col·locar-hi les balises. Els experts belgues van determinar que eren dispositius “sofisticats” que abans de ser col·locats s’havien preparat tècnicament amb “material d’alta qualitat i per mans expertes”. I fer això és il·legal, perquè requereix un permís de les autoritats belgues que no van demanar.
Tan sols un mes després, el mateix cotxe on havien trobat les balises, el Renault Espace, el van conduir els dos mossos des de Waterloo fins a Estocolm per recollir Puigdemont i portar-lo fins a Bèlgica. No hi ha constància que en aquell cas dugués aparells de seguiment. Però, aleshores, com van controlar els moviments de Puigdemont i tot el recorregut que va fer? El policia espanyol que va testificar ahir va dir que havien deduït que passaria per Alemanya a una hora determinada i que segurament farien servir aquell cotxe. Un cotxe que els dos mossos acusats en aquest judici sabien que era molt vigilat, i tanmateix el van fer servir perquè, segons que van declarar, no s’havien d’amagar pas de res.
El cas és que, si anava per carretera des de Finlàndia, Puigdemont havia de passar per Suècia i Dinamarca abans d’arribar a Alemanya. Però la policia espanyola no va avisar la policia sueca ni la danesa. Aquest responsable de la policia espanyola diu que van avisar directament la policia alemanya, la BKA, perquè pensaven que Alemanya era “el lloc més factible per a fer la detenció”. És clar que ell no parlarà pas de l’ordre política que hi devia haver en aquesta detenció, el fet de decidir que fos a Alemanya tot pensant en el possible èxit del lliurament a l’estat espanyol del president. Però se li han escapat alguns aspectes interessants:
—Per què no van dir a la policia finlandesa que detingués Carles Puigdemont?
—La policia finlandesa en principi no sabia on era el president Puigdemont.
—Però si feia unes conferències en un lloc determinat.
—Nosaltres ens comuniquem pel sistema Sirene, no podem posar-nos en contacte amb les autoritats d’un país si no tenim constància certa que aquella persona en cerca hi sigui, i en el moment que es va activar l’euroordre el senyor Puigdemont havia desaparegut, i no sé si en aquell moment era en aquell país o en un altre.
—Per què es van posar en contactar amb la policia alemanya i no amb la finlandesa? Si el dia 23 no era pas a Alemanya.
—En les nostres investigacions disposem d’informacions del nostre oficial d’enllaç i del CNI, que és qui té informació i autoritat per a investigar delictes que afecten la seguretat nacional en uns altres països. Jo només vaig comunicar-ho a la policia alemanya.
—Vostè diu que el dia 23 va posar-se en contacte amb la BKA, però Puigdemont no era a Alemanya, i també ha dit que no poden posar-se en contacte amb la policia d’un país si la persona cercada no és allà.
—Establíem un dispositiu policíac per a detectar un vehicle travessant la frontera. No li dic que féssim un seguiment pel nord d’Europa.
De fet, el Ministeri d’Interior espanyol va trigar molt poques hores a filtrar a la premsa, l’endemà de la detenció de Puigdemont, “els detalls” del dispositiu de la policia i el CNI per a detenir el president. Per fer-se fort i vendre l’èxit de l’operació. El govern espanyol estava convençut que les autoritats alemanyes en facilitarien el lliurament. Però l’euroordre per rebel·lió fou rebutjada. L’advocat alemany de Puigdemont, Wolfgang Schomburg, ho destacava en aquesta entrevista a VilaWeb: “A algun buròcrata a Espanya li va passar per alt que a Alemanya hi ha jutges independents“.
I segons aquelles filtracions hi va haver, efectivament, un seguiment pel nord d’Europa, amb un gran desplegament d’agents i mitjans. La justícia espanyola s’ha negat fins ara a investigar els aspectes il·legals de l’espionatge al president.
