Els partits valencians contrasten opinions sobre el procés català en un debat organitzat pel Diplocat

El dret de decidir i el procés sobiranista català han estat objecte de debat al centre cultural La Nau de la Universitat de València en la jornada que, sota el títol ‘Hi ha un dret a decidir a la Constitució espanyola?’, ha confrontat les opinions de membres de tots els partits amb representació a les Corts Valencianes. La jornada ha estat organitzada pel Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) en col·laboració amb la Universitat de València i ha comptat amb la participació de la diputada del PP, María José Ferrer San-Segundo, el diputat del PSPV-PSOE, José Muñoz, la secretària d’organització de Compromís, Àgueda Micó, el diputat de Ciutadans, Emigdio Tormo, i el candidat al Senat per Podem, Ferran Martínez. A continuació del debat polític s’ha produït un debat entre acadèmics de diverses universitats europees. 

El debat polític s’ha iniciat amb la benvinguda per part del professor de dret administratiu de la Universitat de València Andrés Boix i del secretari general del Diplocat, Albert Royo. Els diferents representants han exposat la seva visió en una debat moderat per la vice-presidenta de la Unió de Periodistes Valencians, Violeta Tena.

El candidat al Senat per Podem, Ferran Martínez , ha encaixat la situació a Catalunya en el que ha definit com una crisi de règim i amb un estat espanyol que ‘no és reformable’. Martínez ha remarcat com des de la seva formació han sapigut donar una resposta i que Podem ha reconegut la plurinacionalitat de l’estat espanyol. També ha defensat un canvi constitucional per dotar l’estat d’institucions que regulin el diàleg i els dissensos territorials.

La secretària d’organització de Compromís i secretària general del Bloc Nacionalista Valencià, Àgueda Micó, ha dit que l’estat espanyol no entén la plurinacionalitat i ha apostat per una visió més oberta. Tambçe ha assenyalat que en l’actual món globalitzat el concepte d’estat-nació ha caducat. La secretària d’organització de Compromís ha indicat que cal que les nacionalitats siguin ‘més líquides’ i ha recordat que el que demana la major part de la societat catalana no és la independència sinó el dret de decidir. ‘Si el poble català vol i creu que pot continuar el seu camí fora de l’actual situació és molt digne’, ha dit.

Al seu torn, el portaveu adjunt del PSPV-PSOE a les Corts, José Muñoz, ha negat la premissa que una Catalunya independent sigui un estat amb major qualitat de serveis i ha afirmat que res ens indica que hagi de ser així. Muñoz ha negat que la societat catalana sigui uniforme i no tingui els mateixos problemes socials que a la resta de l’estat. Muñoz ha dit sí al dret a decidir, però dins de la legalitat. Al respecte ha proposat una reforma de la constitució que reconegui la singularitat dels territoris, com Catalunya, i delimiti millor les competències, i que aquesta sigui primer votada per tot el poble espanyol i després que els catalans votin un nou estatut.

Per últim, la diputada del PP María José Ferrer San Segundo ha dit que el dret a decidir és una invenció des del punt de vista jurídic i tècnic i que no hi ha acord sobre quina seria la majoria adequada per dur endavant el que surti d’una consulta. Per la seva banda, el diputat de C’s a les Corts, Emigdio Tormo, ha dit que el govern espanyol té un problema amb els nacionalismes perifèrics. Tormo creu que l’indendentisme trenca amb el principi de solidaritat en un moment en què la tendència és cooperar els pobles i ha dit que és incongruent amb el projecte d’integració en la Unió Europea. En la seva opinió, el projecte apassionant es diu Europa i Espanya.