23.05.2018 - 22:00
Els partits unionistes atreuen votants com més va menys plurals, segons les dades que es poden extreure de les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió. Si observem la variable lingüística, veiem que fa uns quants anys el PSC, PP, Ciutadans i els comuns tenien una bossa considerable de votants de llengües maternes diferents, però ara cada vegada més atreuen votants de llengua materna castellana, i alhora en perden de llengua materna catalana. En alguns casos els votants de llengua materna catalana no arriben ni al 2%. Els partits independentistes, en canvi, tenen una bossa considerable de votants amb el castellà per llengua materna i no baixen en cap cas del 30%.
Les dades del CEO d’aquests darrers set anys indiquen, doncs, que els partits unionistes depenen cada vegada més de la part de la població educada a casa en castellà. Perden pluralitat en un país plural. I finalment també indiquen que els votants de llengües maternes que no són ni català ni castellà són minoritaris en tots dos blocs. Totes les dades s’han extret de la pàgina web del CEO, on hem entrecreuat dues preguntes: intenció de vot al Parlament de Catalunya i llengua que va parlar a casa a la infància. Els resultats, partit per partit, són aquests.
PSC, del 26% al 7,5%
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) tenia l’any 2011 un 69% dels votants de llengua materna castellana. Avui, han pujat fins al 86,9%. En contraposició, en aquests set anys els votants socialistes que tenen el català per llengua materna han passat del 26,4% al 7,5%. Pel que fa a altres llengües, ha passat de l’1,2% al 4,3%.
PP, del 12,7% a l’1,7%
El Partit Popular tenia el 2011 un 12,7% de votants que havien après el català a casa. Avui són un 1,7% del seu gruix electoral. A l’altra banda, el percentatge de votants del PP amb llengua materna castellana ha passat del 78% al 87,9%. I els parlants de les altres llengües han passat del 3,6% al 9,5%. És a dir, segons el CEO, avui dia el PP té més votants de llengües maternes que no són ni català ni castellà, que no pas de llengua catalana.
Ciutadans, del 12% al 6%
Ciutadans tenia l’any 2011 un 86,9% de votants de llengua materna castellana, que avui representen el 87,4%. Els votants de llengua materna catalana han passat del 12,7% al 6,8%. N’han perdut la meitat, en set anys.
Els comuns, del 38% al 25%
Entre els partits no independentistes, els comuns també han vist com baixava el percentatge de votants de llengua materna catalana, tot i que encara en tenen una bossa important. ICV tenia el 2011 un 38,2% de votants de llengua materna catalana i avui aquest espai, que representa Catalunya en Comú, en té un 25%. Una pèrdua de 13 punts en 7 anys. Els votants de llengua materna castellana han passat del 59,2% el 2011 –amb ICV– al 70% el 2018 amb Catalunya en Comú. 11 punts més en 7 anys.
Esquerra Republicana, del 25% al 39,5% de llengua materna castellana
Esquerra viu un procés contrari als partits unionistes i guanya pluralitat. Si l’any 2011 tenia un 70,1% de votants de llengua materna catalana i un 25% de llengua materna castellana, ara els seus percentatges s’han equilibrat: el 2018 els votants de llengua materna catalana són el 56% i els de llengua materna castellana el 39,5%. En set anys ERC ha guanyat un 15% de votants nascuts en cases castellanoparlants. Pel que fa a les altres llengües, no hi ha hagut gaire variació: de l’1,1% a l’1,3%.
CUP, del 27% al 30%
La CUP és l’altre partit independentista que ha guanyat votants de llengua materna castellana, però no tants com ERC. Si l’any 2011 tenia un 27,3% de votants de llengua materna castellana, el 2018 són el 30,1%. I els votants de llengua materna catalana han passat del 70,9% al 65,1%.
Junts per Catalunya, 31% en castellà
Un 31% dels votants disposats avui a votar Junts per Catalunya tenen per llengua materna el castellà. En català són el 63,1%. L’any 2011 Junts per Catalunya no existia, però la Convergència d’aleshores tenia un 55% de votants de llengua materna catalana i un 40% de llengua materna castellana. Vist així, aquest espai hauria perdut votants de llengua materna castellana, però encara en mantenen una forta presència, del 30%, entre l’electorat.
