11.07.2022 - 01:09
|
Actualització: 11.07.2022 - 08:13
El bloc de partits japonesos favorables a la reforma de la constitució per eliminar el seu caràcter pacifista ha aconseguit una clara victòria a les eleccions parcials a la cambra de consellers, la cambra alta del Japó, que es van fer ahir. Ara tenen els dos terços necessaris per a impulsar-la. Les eleccions han estat marcades per la mort, fa dos dies, de l’ex-primer ministre Shinzo Abe, víctima d’un atemptat.
El seu partit, el Partit Liberal Democràtic (PLD) del primer ministre japonès, Fumio Kishida, ha estat el gran vencedor: ha obtingut almenys 63 escons dels 125 en joc; el seu aliat, el partit Komeito, suma 12 seients més, segons els resultats oficials.
També donen suport a la reforma constitucional el partit conservador Iniciatives del Japó i el Partit Democràtic per al Poble, de manera que el bloc partidari del canvi suma 82 escons i arriba a 170 seients a la cambra, per sobre dels dos terços (166 escons) necessaris per impulsar un referèndum sobre la primera reforma de la carta magna vigent, que data del 1947.
Aquests quatre partits han proposat obertament de canviar-ne l’article 9, que especifica la renúncia del país a la guerra com a eina de política exterior i renuncia, per tant, al dret sobirà a la bel·ligerància. Això consagra constitucionalment la renúncia a unes forces militars amb capacitat de guerra, per la qual cosa les forces armades es limiten a les Forces d’Autodefensa del Japó, que no tenen armes ofensives. “Aprofundirem el debat parlamentari sobre la constitució perquè es pugui preparar una proposta concreta de reforma”, ha dit Kishida després de la votació. El líder d’Iniciatives del Japó, Ichiro Matsui, ha instat el PLD a fixar un calendari per a la reforma constitucional “que el difunt ex-primer ministre Abe hauria volgut veure”.
Aquests resultats impliquen a més el suport al govern de Kishida, just nou mesos després de les últimes eleccions, perquè el PLD i Komeito superen els 55 seients necessaris per a conservar la majoria a la cambra de consellers.
La cambra és formada per 245 escons, 125 dels quals estaven en joc en aquestes eleccions, en què es renovava la meitat de l’hemicicle –com es cada tres anys– més les vacants.
“La pandèmia de covid-19, la invasió russa d’Ucraïna, l’augment dels preus… Creiem que hem de treballar per afrontar aquestes qüestions clau i fer un esforç per revifar l’economia japonesa”, ha declarat Kishida després de les eleccions, en un acte a la seu del partit a Tòquio en què no ha faltat un record per a Abe.
Una altra dada important és la caiguda de la principal oposició a Kishida, representada pel Partit Democràtic Constitucional, que tan sols obté 23 escons, més de 20 menys que els que tenia abans de la votació. “La taxa d’aprovació del nostre partit continua baixa. Ens cal treballar en nosaltres mateixos i recuperar el suport”, ha dit el dirigent de la formació, Izumi Kenta, que no parla pas de dimitir.
En canvi, l’emergent i conservador Iniciatives del Japó guanya almenys 10 escons, en contrast amb els sis anteriors; el Partit Comunista del Japó obté 3 escons; i la formació d’esquerra Reiwa Shinsengumi, un.
La participació s’ha reforçat en unes eleccions influïdes per l’assassinat d’Abe i ha superat el 51%, més de dos punts per sobre de l’última dada. Els partits van defensar unànimement que es fessin eleccions malgrat el trauma que el crim ha representat. “Les eleccions són el pilar de la democràcia i la democràcia cal defensar-la”, va declarar Kishida divendres. “No podem rendir-nos per la violència i per aquesta raó continuarem lluitant a la campanya electoral fins al final. Espero que el poble del Japó hi pensi i treballi de valent per protegir la nostra democràcia”, ha manifestat el primer ministre.