06.11.2017 - 22:00
S’allunyen les opcions d’una llista unitària a les eleccions del 21-D en defensa de la República Catalana, malgrat el clam expressat, per exemple, en les més de dues-centes mil signatures recollides en tres dies a la web difosa pel president Carles Puigdemont, llistaunitaria.cat. Aquesta llista hauria d’incloure el PDECat, ERC, la CUP, Demòcrates i els sectors de Podem i dels comuns que s’hi volguessin afegir. Però aquest debat no ha quedat resolt encara a la CUP, que fins l’assemblea que farà diumenge no decidirà quina posició tindrà en aquestes eleccions; ni tampoc entre ERC i el PDECat: els republicans han expressat la voluntat de fer-la, però no pensen registrar cap coalició si no hi ha també, almenys, la CUP. I el termini per al registre s’acaba aquesta nit.
El portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, deia ahir que havien parlat amb tothom i destacava que s’havia detectat ‘una voluntat inequívoca’ de coordinació per part de tothom. Quant a la CUP, com que no fixarà cap posició fins diumenge i el termini per a les coalicions s’acaba avui, ha registrat una ‘llista blanca’ que li permeti d’acabar formant part d’una eventual candidatura unitària independentista si acabés essent la decisió de l’assemblea.
ERC ha avisat la CUP que registrar una ‘llista blanca’ com a punt de partida no és pas una bona decisió, perquè es perdrien els drets de formar part dels espais electorals i tampoc no podrien assistir als debats de campanya. ‘Ens ho juguem gairebé tot i no es pot renunciar a cap opció’, diu Sabrià. El representant d’ERC parla de la possibilitat de llistes separades, que anirien ‘coordinades’ i en què cada partit podria defensar el seu espai, expressar-hi els seus ‘matisos’, interpel·lar els qui ‘són frontissa’ i, al mateix temps, evitar de ‘fer frontisme’.
Sabrià també explica que el consell nacional d’ERC hauria de votar un possible candidat a la Generalitat alternatiu a Oriol Junqueras, empresonat per l’Audiència espanyola.
Mà oberta d’ERC a Fachin
Sobre els ‘espais de frontissa’, ERC ja ha obert la mà a l’ex-dirigent de Podem Catalunya, Albano-Dante Fachin, que tan bon punt va haver dimitit el càrrec de secretari general, després de la intervenció de la direcció de Pablo Iglesias, es va declarar disposat a formar part d’una candidatura conjunta que aplegués formacions d’esquerres, però que deixés de banda el PDECat.
Fins ara els qui més explícitament han defensat una candidatura conjunta han estat el president Puigdemont i el PDECat, però també Poble Lliure, vinculat a la CUP, i l’Assemblea Nacional Catalana. El propòsit és de materialitzar una majoria parlamentària que constati el rebuig a l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i que es comprometi a fer efectiva la República a partir del 22 de desembre i a treballar pel reconeixement internacional.
Si efectivament es descartés del tot l’opció d’una llista conjunta, els partits podrien mirar d’arribar a compartir punts de sengles programes electorals. Fins i tot Catalunya en Comú s’ha mostrat oberta a incorporar alguns d’aquests punts al seu programa, com ara la llibertat dels presos polítics i la defensa de les institucions catalanes i el rebuig a les mesures de l’article 155. Tanmateix, els comuns no subscriurien un punt fonamental que hauria d’incloure aquest programa: la defensa i ratificació de la República.
Els defensors de les llistes separades exposen com a principal avantatge que cadascú pugui votar el partit amb què se senti més identificat. Però l’inconvenient podria ser, a part de no oferir una imatge d’unitat, que hi hagués pèrdues de les restes en el repartiment dels escons i, en conseqüència, que minvés la representació parlamentària del conjunt. Ni que fos una pèrdua mínima, en un resultat ajustat podria implicar no atènyer la majoria absoluta actual.
Vegeu també:
