Els partits espanyols comencen la campanya del 26-J

El temps per a formar un nou govern a Espanya s’exhaureix aquesta setmana i el calendari comença a marcar els dies que queden per al 26 de juny, quan els electors tornaran a ser cridats a les urnes. Pràcticament ja ni els més optimistes no esperen que hi hagi un acord de darrera hora que pugui evitar la nova campanya i les eleccions.

Per això els partits s’han abocat a la batalla dels retrets. Tots es culpen, els uns als altres, d’haver fet impossible un acord. El PSOE dispara a dues bandes, contra els seus dos adversaris principals, el PP i Podem. Vol que aquests dos partits apareguin com a causants de les noves eleccions per la intransigència a l’hora de negociar. La batalla és especialment dura amb Podem, que aspira a guanyar el PSOE en vots i en escons si aconsegueix sumar amb Esquerra Unida i evitar que les anomenades confluències es presentin amb partits instrumentals per tal d’aconseguir de crear un grup propi. En aquesta batalla resultarà especialment determinant la posició de Compromís. Si PSOE i Podem queden molt empatats en escons, els diputats de Compromís seran determinants a l’hora de decidir qui lidera l’esquerra.

El PP, mentrestant, té l’operació ben greixada. Acusa el PSOE d’haver-lo apartat de les negociacions i d’haver-se negat al diàleg. I acusa Ciutadans d’haver-se venut als socialistes. Els populars aspiren a revalidar la victòria i veuen que si guanyen escons a costa d’aquests dos partits, per als socialistes serà molt difícil d’esquivar la gran coalició. Per això, segurament també, els atacs a Ciutadans comencen a fer-se visibles des de la dreta mediàtica. Després d’haver gaudit durant molt temps de tots els favors, ara sembla que els ha arribat l’hora de rebre. El seu futur dependrà molt de si són capaços o no d’augmentar el nombre de diputats a Madrid.

La resta de la cambra, finalment, no espera res. O, en tot cas, espera amb curiositat a veure com s’ho faran els grans partits després del que ja s’anomena segona tanda. Les enquestes indiquen que no es mouran gaire els blocs i que la paràlisi podria continuar passat Sant Joan. Però aleshores tothom està convençut que hi haurà grans pressions, destinades a evitar més mesos encara d’incertesa. Primer, però, les urnes.