Els parlaments, la porta per on l’independentisme entra a Europa

Des de fa uns quants mesos el govern català, encapçalat pel conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, i el suport del Diplocat, va teixint contactes a tot d’Europa per obtenir suport al procés. La impossibilitat de trobar aliances públiques entre els governs europeus és evident, tant per la pressió que exerceix l’estat espanyol com pel temor de donar suport a una nació que encara no ha assolit la independència. Tanmateix, la diplomàcia catalana ha trobat suport en unes places importants: els parlaments, més lliures que no els executius i oberts a debatre el cas català.

Si l’any passat van ser els parlaments de Finlàndia, Estònia i Suïssa que van crear grups parlamentaris per a debatre sobre Catalunya i el procés independentista, l’últim d’afegir-se a la llista ha estat el parlament britànic. La primera sessió de l’All-Party Parliamentary Group On Catalonia, un grup de discussió sobre Catalunya format per vint-i-un diputat dels principals partits britànics, es va fer dimarts i serveix per a enfortir la relació entre ambdós països (vegeu la llista completa de diputats ací).

Suïssa, juntament amb Dinamarca, han estat els dos països on s’han fet mocions parlamentàries per a demanar una eixida democràtica i pactada al procés d’independència de Catalunya. El govern suís fins i tot es va oferir a fer de mitjancer entre els governs català i espanyol. Per una altra banda, els diputats danesos van posar-se d’acord a subscriure el text següent: ‘El parlament danès pren nota de l’explicació del govern sobre els aspectes jurídics, històrics, polítics i internacionals vinculats a la situació de Catalunya i fa seva l’opinió que la qüestió de la independència de Catalunya és un afer de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol.’

Recepcions de la delegació catalana
Irlanda és un dels països on, per història i tradició, el procés d’independència de Catalunya és més ben rebut entre la classe política. Els grups sobiranistes, com ara el Sinn Féin, hi encapçalen les mostres de solidaritat. Fins i tot el 2015, l’Oireachtas, el parlament irlandès, va rebre una delegació de la Generalitat de Catalunya per a tenir informació de primera mà sobre el procés d’independència.

Això mateix va passar a final d’aquell 2015 a la Comissió de Relacions Exteriors del Parlament Federal de Bèlgica, que va rebre una delegació del govern català per a informar-se sobre el procés d’independència. Així també ho van fer el parlament danès i el suec.

Però si hi ha hagut un acte que ha tingut un impacte internacional considerable ha estat  la conferència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vice-president, Oriol Junqueras, i el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, a la sala més gran del Parlament Europeu, el mes de gener passat. Aquell dia una quarantena d’eurodiputats i assistents d’eurodiputats de tots els colors polítics, mig centenar de membres del personal d’ambaixades de diversos estats i una vintena de periodistes internacionals van saber de primera mà quines intencions té el govern català.