Els pares de Canet contraataquen amb una demanda per a revertir la imposició del 25% de castellà

Les famílies de P5 de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar (Maresme), estan decidits a plantar batalla judicial contra les mesures cautelars dictades pel TSJC i que han implantat un 25% de castellà a les aules del centre. Ho fan de la mà d’Òmnium Cultural i l’advocat Benet Salellas, amb qui han presentant una demanda amb l’objectiu d’assentar jurisprudència. Volen que serveixi de precedent per a futures sentències que modifiquin els projectes lingüístics de les escoles: “Volem assentar jurisprudència i que a cap escola del país, ningú no tingui la temptació de modificar el règim lingüístic d’acord amb criteris arbitraris”, ha explicat el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich.

Creu que el cas de Canet “és un cas paradigmàtic i de país” que ha fet una crida a la societat catalana a enfortir el front en defensa de l’escola. “El model educatiu no el decideixen els tribunals, som davant d’una intromissió intolerable i injustificada que no respon a motius pedagògics i és impròpia de societats democràtiques”, ha dit. “Volem invalidar cada iniciativa que tingui la temptació de trencar el model d’escola catalana, que és consens de país i exemple de cohesió i d’aprenentatge”, ha conclòs.

La demanda va ser presentada la setmana passada. Just ahir, el TSJC va decidir de no acceptar la revocació de les mesures cautelars demanades per les famílies afectades, que van personar-se com a part en el procés judicial.

Això no ha alterat el propòsit de les famílies, que volen entrar en el fons del litigi per deixar sense efecte l’ofensiva dels tribunals contra el model d’escola catalana. L’argument central de la demanda se centra en la qüestió probatòria, segons que ha explicat Salellas. Aporten tres pericials de tres professors universitaris que expliquen al tribunal que si al català no se li permeten espais de preeminència, caurà en un retrocés progressiu: “Si això passa, la cooficialitat del castellà i el català que tant defensa el tribunal, quedarà buida”.

La demanda també cita la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, signada per l’estat espanyol: “No pot ser que els acords internacionals siguin vulnerats per un tribunal”. Per això no descarten que la batalla s’acabi lliurant a Europa. “L’àmbit europeu per nosaltres és important”, ha dit Salellas.

La demanda se centra en el cas concret de Canet de Mar per la peculiaritat del cas, ja que és allà on un grup de famílies van fer pinya per a judicialitzar el cas. Concretament, són vint-i-vuit famílies amb trenta nens del centre. El que es derivi d’aquesta batalla judicial, acabarà afectant també a trenta-cinc aules més de Catalunya que es troben afectades per una sentència similar.

El conseller d’Educació, Josep González-Cambray, va dir que la sentència s’adreçava directament a l’escola i que no hi podien fer res més enllà d’acompanyar i protegir la direcció. En aquest sentit, Salellas ha dit que el departament ha adoptat un perfil tècnic, com bé fa en altres contenciosos administratius on es veu immersos: “No sé si es va assumir la importància que tenia aquest cas”.

Helena Díaz, mare d’un dels alumnes de la classe de P5 de l’Escola Turó del Drac, ha llegit un escrit en el qual els familiars asseguren que tenen “el ferm compromís de no defallir”. “Volem persistir per defensar un model que funciona per enfortir els valors cohesionadors i integradors de la nostra societat”, ha conclòs. Òmnium també ha expressat que s’adhereix a la vaga convocada per demà en rebuig a la imposició de percentatges de castellà a l’escola.

Les cautelars de l’escola de Canet de Mar beuen d’una sentència inicial del TSJC que el Tribunal Suprem va declarar ferma el mes de novembre passat. El text fixava un mínim del 25% de les classes en castellà a tot Catalunya. Arran d’aquest pronunciament, diverses famílies, acomboiades per associacions espanyolistes, van demanar que s’apliqués la sentència als seus centres, tal com va acabar passant a Canet de Mar. Però la sentència no afectarà a tot el sistema educatiu si així no ho sol·licita el demandant, que és el govern espanyol.