29.07.2021 - 19:50
|
Actualització: 29.07.2021 - 19:53
L’Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre del 2021, coherentment amb allò que es pot esperar d’un segon trimestre al mercat laboral, s’ha caracteritzat per un augment important de l’ocupació, tant per factors estacionals com per la bona evolució de l’economia en aquest temps, en què ha baixat la incidència de la covid-19 i s’han aixecat moltes restriccions. La desocupació ha tingut un descens trimestral, que s’uneix al registrat també els dos trimestres anteriors, tot i que ha estat molt inferior a l’augment de l’ocupació, concretament, la meitat. El nombre d’ocupats va créixer de 43.300 el segon trimestre, el millor trimestre d’ençà del segon del 2018. Ara n’hi ha 3,417 milions, però cal recordar que s’hi inclouen encara els que continuen afectats per ERTO i que, per tant, no poden treballar. La desocupació ha baixat de 21.200 persones durant el trimestre, fins a 478.500. Les dades són positives.
Tot i saber que inclouen els ERTO, les xifres d’ocupació ja són com les del segon trimestre del 2018 i un 2% per sota de les del quart trimestre del 2019, l’última referència abans de la pandèmia. Tanmateix, el nombre de desocupats sí que supera de molt el que hi havia en aquella data: concretament, un 19% més. De totes maneres, fins a aquest trimestre no podem considerar que les dades, del punt de vista procedimental de la confecció de l’EPA, s’hagin posat a to.
Com avui fa notar la consultora Randstad, un dels fenòmens que més criden l’atenció de l’EPA, d’ençà que va començar la crisi, és el mesurament de la població activa. Per restriccions comptables, l’INE es va trobar obligat a comptabilitzar com a inactives persones que havien perdut la feina durant els primers mesos de la crisi. La lògica econòmica del fenomen ens portaria a catalogar-los de desocupats. A tall d’exemple, només 55.000 persones del total d’1,07 milions que van perdre la feina a l’estat espanyol el segon trimestre del 2020 van ser anotades com a desocupades, però en aquest trimestre la població activa es va reduir d’1,02 milions de persones.
Els trimestres successius l’INE ha anat reconduint la situació, a mesura que ha estat possible de catalogar com a desocupats els qui havien estat considerats inactius. I, lògicament, la població activa ha anat creixent, amb augments anòmals per allò que seria habitual en els trimestres corresponents. El procés de normalització, segons la consultora, s’ha pràcticament completat aquest segon trimestre del 2021, un any després del gran efecte esmentat. En el cas concret de Catalunya, els actius van baixar el segon trimestre de l’any passat de 163.000 persones, un -4,5%, però la normalitat estatística en el nombre de la gent que vol treballar presenta habitualment pocs alts i baixos. El tercer trimestre del 2020, els actius van pujar de 130.000. Certament, alguna cosa no s’havia fet bé. De llavors ençà la situació s’ha anat normalitzant, fins a aquest trimestre, en què han pujat de 22.000 persones.
Atès que les dades que tenim avui per a Catalunya encara són minses, crec que hi ha un seguit de dades a l’estat espanyol que cal ressaltar en l’enquesta d’avui. La primera és normal, essent en el trimestre en què som, però cal recordar-la per no caure en la temptació de dir que ja està tot gairebé fet. Resulta que dels 465.000 nous ocupats generats el segon trimestre a tot l’estat espanyol, 305.000, és a dir, dues terceres parts, tenen contracte temporal.
La segona té a veure amb la territorialització. Als Països Catalans s’ha creat aquest darrer any –del segon trimestre del 2020 ençà– pràcticament la tercera part de tota la nova ocupació de l’estat espanyol: a Catalunya ha estat un 18%, al País Valencià un 10% i a les Illes un 5%.
La tercera és un fet que no sé si a Catalunya ha tingut la mateixa importància. A tot l’estat, en un any, la desocupació ha augmentat de 176.000 persones. Doncs bé, més de la meitat d’aquests nous desocupats tenen més de cinquanta-cinc anys. Dit d’una altra manera, si la desocupació ha pujat de mitjana un 5,2%, en aquest segment de població la pujada ha estat d’un 19%. Això indica una tendència molt perillosa, en uns moments en què continuem parlant de la necessitat d’allargar la vida professional dels treballadors.
I la desocupació. A Catalunya la taxa és d’un 12,28% –0,62 punts menys que el trimestre anterior, quan va ser del 12,9%– i tres punts per sota de la mitjana de l’estat. Foment del Treball considera que la dada és positiva, però insisteix que per a millorar la situació els esforços s’han de centrar en la vaccinació i les mesures preventives sanitàries de la població, a més de les ajudes i mesures normatives que aportin oxigen als sectors i empreses que han estat més colpejats per la pandèmia.
Però qui ha estat més crític amb les dades de l’EPA ha estat Josep Ginesta, secretari general de la PIMEC. Ha alertat que hi ha una greu pèrdua de productivitat i competitivitat al teixit productiu català, que recupera treballadors que eren en situació d’ERTO. “Es creen llocs de treball sense que hi hagi una reactivació de l’activitat empresarial”, ha resumit. Per això, ha reclamat d’equilibrar aquest desajust millorant el mecanisme dels ERTO. I ha afegit: “Les dades de l’EPA reflecteixen la preocupant lentitud de la recuperació econòmica a Catalunya, siguem realistes.”
Jo crec que té raó que anem una mica més lents que no caldria, però no veig motius greus per al pessimisme. Sí que em preocupa la cinquena onada de la covid i les possibles conseqüències negatives en el turisme. Però les dades del segon trimestre, en general, a Catalunya, no em semblen pas negatives. Més aviat a l’inrevés.
