Els pagesos de Santa Susanna no volen que els seus conreus es converteixin en un altre Lloret

Fa un mes que els pagesos del pla de Balasc, un espai agrari de cent hectàrees de conreu, sobretot d’horta i planta, s’han organitzat per vetllar el perímetre dels seus camps, a fi que els operaris de les obres que es fan per ampliar el vial agrari que va paral·lel a la via del tren i la platja no ocupin part dels seus camps. Aquest camí afecta divuit finques, quatre de les quals no han arribat a cap acord amb l’Ajuntament de Santa Susanna i estan en procés d’expropiació. Els terrenys afectats pertanyen a aquest terme municipal, a tocar de Pineda de Mar, a l’Alt Maresme.

Fa un mes que van començar les obres d’ampliació del camí. Els pagesos del pla de Balasc i el sindicat Unió de Pagesos s’han començat a mobilitzar. Denuncien que aquesta ampliació innecessària del camí agrícola és el primer pas per a destruir aquest espai agrari i substituir-lo per un espai turístic hoteler. En relació amb això, l’advocada de la Unió de Pagesos Pilar Berney ha dit amb tota claredat: “Treballem perquè això no es converteixi en un altre Lloret.”

Berney va pronunciar aquestes paraules ahir al matí, davant quatre diputats del Parlament de Catalunya. La Unió de Pagesos va convocar els diputats de la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya al pla de Balasc, davant les obres i al costat dels camps de conreu, per explicar-los la situació in situ. Van donar un llapis de memòria a cadascun amb tota la informació i els van demanar que estudiessin a fons el pla general de Santa Susanna i el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), perquè segons Pilar Berney és en les modificacions que es marquen i que s’han d’aprovar aviat i afecten aquest espai agrari on es demostra la intenció d’anar convertint el pla de Balasc en un espai turístic.

Els advocats de la Unió de Pagesos diuen que no es compleixen mesures mínimes per a l’expropiació: no es tenen en compte els llogaters, amb els quals l’ajuntament no s’ha posat en contacte; i, a més del metre quadrat s’han de valorar també els conreus, recs, hivernacles, tancaments de pedra… Tot s’ha de valorar a preu de reposició.

Diputats al pla de Balasc

A la invitació de la Unió de Pagesos s’hi van presentar quatre diputats: Manel Ezquerra, portaveu del PSC de la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya; Dani Cornellà, portaveu de la CUP de la mateixa comissió; Najat Driouech, d’ERC, que viu al Masnou (Maresme); i la diputada de Junts de Tordera, Judith Toronjo. De lluny, es mirava l’escena el batlle de Santa Susanna, Joan Campolier, dins el cotxe i amb un cigar gruixut a la mà, que ja havia consumit fins a la meitat a mig matí. Campolier també havia estat convidat a l’acte, però havia dit a la diputada de Junts que no podia anar-hi, que tenia una reunió. Aquest batlle (al capdavant d’Ara i Sempre, i anteriorment amb carnet de Convergència) és un dels tres que hi ha a Catalunya que fa més de cinquanta anys que governen un municipi. Amb tot, té una trajectòria dubtosa, perquè va ser inhabilitat durant quatre anys (2007-2011) per un delicte de prevaricació.

Pep Riera, sobre el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC)

Va obrir l’acte Pep Riera, pagès històric de Mataró i durant molts anys dirigent de les mobilitzacions de la Unió de Pagesos a tot el país, que va fer una breu introducció del conflicte: “A vegades des de la Unió de Pagesos, diem que la major part del temps sindical l’hem dedicat a la defensa de l’espai agrari, davant del creixement urbanístic, expropiacions, ocupacions de l’espai agrari del tot il·legals, etc. Sembla com si l’agricultura i, per tant, la terra agrícola, fos una qüestió que només pertoqués els pagesos. Nosaltres sempre diem que és un problema de país i, sobretot, de model de país. Per això, quan a l’època del tripartit Oriol Nel·lo i el seu equip van redactar el pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC), amb la idea de preservar el poc espai agrari que quedava de cap a cap de la costa, des del cap de Creus fins a Alcanar, hi vam estar molt interessats.”

Continua Riera: “Era una qüestió que ens va interessar des del primer moment, ens ho vam fer explicar, hi vam trobar peròs, ens vam reunir una sola vegada amb Oriol Nel·lo, li vam fer veure un seguit d’irregularitats pel que fa al desenvolupament de la nostra tasca professional, ho va entendre, ho va rectificar i, per tant, com a sindicat vam donar suport a aquell model de preservació de l’espai agrari. Fixeu-vos que no dic protecció de l’espai agrari, no ho diem mai, això. Oi que no s’ha de protegir una zona industrial? En tot cas s’ha de desenvolupar; doncs una zona agrícola igual.”

“Per tant, preservar l’espai agrari. I això inclou aquí, a la comarca del Maresme, terrenys tan importants com tot el delta de la Tordera (l’anomenat Pla de Grau), aquest rectangle d’aquí de Santa Susanna, que és més d’un quilòmetre quadrat, poca broma. Un quilòmetre quadrat a la comarca de la Segarra és molt poc, però al Maresme, amb explotacions que segons el Departament d’Agricultura tenen una mitjana d’una hectàrea i mitja per família, és molt, és molt. Al PDUSC també s’hi inclou tota la zona agrícola de Mataró, les Cinc Sènies, separada d’un torrent a la zona agrícola de Llavaneres, i la resta de la comarca. Per tant, Déu n’hi do encara l’espai agrari que tenim.”

“A nosaltres ens semblava que amb aquesta figura del PDUSC quedava protegit l’espai agrari. Si més no, pensàvem que les activitats especulatives aquí foren molt difícils de fer. Però, com veieu, aquells que ens diuen que les lleis són per a respectar-les i no qüestionar-les són els primers que les vulneren. Això que passa aquí podria ser, si es consuma, un mal exemple per a la resta del PDUSC de la comarca. Per això sempre diem que el conflicte de Santa Susana no és un conflicte local, sinó com a mínim comarcal. I això és el que tenim. I per això heu d’entendre que de la mateixa manera que vam ser conseqüents donant suport al PDUSC d’Oriol Nel·lo i el seu equip, doncs ara també som conseqüents tractant que aquest PDUSC es respecti. Per això aquí no plantegem tant un conflicte amb l’ajuntament com un conflicte amb l’alcalde, un senyor que fa cinquanta anys que és alcalde i que cal suposar que se les sap totes. Per això la lluita no és fàcil.”

Doblar un carril bici per a obtenir una Next Generation

La intervenció en aquest camí agrícola excedeix una millora per al pagès. Aquesta intervenció ha rebut el suport d’un ajut Next Generation de cinc milions d’euros, perquè inclou un carril bici i un carril per a vianants (ambdós carrils ja són a l’altra banda de la via del tren i, per tant, es doblen). I no és útil de cap manera per al pagès, més aviat és perjudicial: aquest trànsit de gent pot fer que hi hagi més deixalles, robatoris… Així ho expliquen els advocats de la Unió de Pagesos que, constaten, són unes obres de molta més envergadura de la necessària. “Ja es veu que no es fa una inversió de gairebé cinc milions d’euros per millorar un camí agrícola”, sentencia Pilar Berney. La Unió de Pagesos ha assajat la via de la negociació i el pacte, amb la voluntat de signar un conveni, que no ha tingut continuïtat.

L’advocada també va explicar que l’any 2022 el batlle Campolier va signar set convenis urbanístics i va donar unes expectatives de requalificació que a priori semblaven impossibles. Però Berney també va dir que sabia que hi havia inversors hotelers que ja havien comprat finques al pla de Balasc. Va afegir que en el catàleg de masies que s’elabora del municipi algunes tenen ús hoteler atorgat.

Després de l’exposició de la situació segons la Unió de Pagesos, els diputats es van comprometre a estudiar la documentació, a parlar-ne a la comissió d’Agricultura, vinculant-hi també el Departament de Territori, i a reunir-se amb representants dels pagesos afectats i de la Unió de Pagesos.

Alguns dels pagesos concentrats, una cinquantena, també es van adreçar als diputats. En Toni va dir: “Aquí veieu les màquines com treballen [assenyalant el terreny buidat i aplanat per les excavadores]. Hi ha mig metre menys de terra, com si no tingués importància. Aquesta terra fa segles que és treballada. Els pagesos, durant segles, allà on hi havia argila hi ha hagut de posar sauló i allà on hi havia sauló posar-hi argila, per fer una terra cultivable. Durant generacions les terres s’han hagut de cuidar i per això els pagesos se les estimen tant. Perquè de sacrificis n’han fet moltíssims. Tingueu en compte el gran valor que té l’agricultura, la terra agrícola. No és un metro més o un metro menys, sinó que hi ha història, generacions i esforços de segles. I l’altra qüestió és que hi ha violència provocada per l’alcalde. Perquè un guàrdia municipal volia detenir una jove a qui se li va escapar el riure per la bestiesa que havia dit aquest municipal i hi va haver empentes perquè la volia detenir.”

I Pep Riera va tancar la trobada, com l’havia oberta, dient: “Ens hem oblidat de l’alimentació. Tothom, sigui del color que sigui, pensi com pensi, avui es posa a la boca que hi ha la necessitat dels productes de proximitat. Sobretot aquells que són de consum en fresc, que no es poden congelar, que no es poden portar d’Austràlia ni de Nova Zelanda. Bé, doncs és això: si volem productes de proximitat, hi ha d’haver agricultura de proximitat i pagesos de proximitat. Res més.”