Una dada il·lustra l’abast del dilema que Foc Nou té en la segona volta del congrés d’ERC. L’esmentava Alfred Bosch, número dos de la candidatura, en declaracions a TV3: Militància Decidim, la llista d’Oriol Junqueras, té deu membres de l’executiva sortint, i Nova Esquerra Nacional, vuit. Foc Nou ha basat la seva campanya interna a assenyalar que totes dues candidatures són “oficialistes” i, per tant, representen una continuïtat amb la direcció que va negociar la investidura de Salvador Illa o que encapçalava el partit quan va sortir el cas dels cartells dels germans Maragall. Amb qui haurien de pactar, doncs? Qualsevol acord pot crear diferències dins un sector que podria convertir-se en un sector articulat del partit, perquè forçosament els pot crear contradiccions amb el discurs que han fet fins ara. De fet, han aglutinat vot contrari tant a Junqueras com al sector de Marta Rovira, fins ara secretària general, amb un discurs de canvi total que, tenint en compte els resultats, no hi serà. Foc Nou ha deixat clar que volen continuar treballant internament, però sense perdre la bandera de la renovació, i tampoc no volen convertir-se en el barrufet rondinaire d’Esquerra. Un cop constatat el seu suport minoritari (del 12,6%), però clau en la disputa interna, la seva victòria seria aconseguir realment de condicionar l’acció política del partit.

Per això, la primera qüestió que hi ha damunt la taula de la negociació entre les candidatures és el programa, i la decisió final la prendran les bases de Foc Nou en una assemblea en què no tan sols participaran els membres de la candidatura, sinó també els militants que els han avalat. L’assemblea és la manera més democràtica amb què poden prendre la decisió, però caldrà veure fins a quin punt es mantenen cohesionats si opten per una opció que no sigui la llibertat de vot. Si el programa els uneix per damunt de tot, els pactes amb els socialistes és un dels punts més importants que plantegen.

Foc Nou ha proposat de fer una consulta als militants quan faci un any de la investidura del cap del PSC, i ha marcat distàncies amb la negociació del pròxim pressupost, tot demanant que es compleixin els acords primer. És a dir, que ERC no doni cap més vot a Illa sense que mogui fitxa. També reivindiquen que ERC defensi un pla per a persistir en l’intent d’aconseguir la independència i treballi en la recuperació de la unitat d’acció amb la resta d’actors independentistes. La tercera qüestió més important per a Foc Nou és el cas dels cartells dels germans Maragall. Reclamen una auditoria externa perquè s’aclareixin els fets i els responsables hagin d’assumir les responsabilitats, també econòmiques, de l’estructura B. Foc Nou també ha advocat per separar els càrrecs de partit i de govern, i caldrà veure fins a quin punt és determinant aquest punt, que els acosta més a Nova Esquerra Nacional que no pas a Junqueras, malgrat que l’ex-president d’ERC insisteixi que està inhabilitat i no es pot presentar a les eleccions.

No hi hauria una sola manera de donar suport a les candidatures d’Oriol Junqueras o de Xavier Godàs. Ho podrien arribar a fer de dins o de fora. El termini per a introduir nous membres a les dues candidatures s’acaba dissabte. No poden canviar els candidats a president i s’hi han de preservar la meitat dels antics integrants. Entrar en una candidatura els donaria més força per mirar de condicionar la direcció del partit de dins estant, també per expressar les potencials discrepàncies internes, però al mateix temps els podria accentuar la contradicció d’haver pactat amb una candidatura “oficialista”, tant si l’encapçala Junqueras com si l’encapçala Godàs. També podrien donar llibertat de vot i el dia 14 també es podrà votar en blanc. Un altre element a tenir en compte és que, decideixi què decideixi, Foc Nou no pot garantir que els seus 824 votants obeeixin una directriu concreta, si en donen cap. La segona volta canvia la situació. Ara els militants més crítics poden regir-se per la vella lògica política del mal menor si no els convenç cap de les dues opcions o fins i tot rentar-se les mans de la decisió. És un vot difícil de preveure, sobretot si Junqueras o Godàs no modifiquen els programes per a encapçalar el partit. Aquí el canvi podria marcar la diferència.

“Estem disposats a tot, a reconstruir tantes coses com faci falta”, deia Oriol Junqueras en una entrevista a Catalunya Ràdio. Junqueras no tancava la porta a mirar d’integrar membres de Foc Nou a la seva candidatura, tot i que diumenge posaven més l’accent a intentar convèncer directament els militants. Si aconseguís el suport de Foc Nou, l’ex-president d’Esquerra podria guanyar el congrés amb un percentatge que l’allunyés més de la fotografia d’un partit dividit sobre el seu lideratge, i hauria fet un pas endavant en el llarg camí per a recosir el partit després del congrés. Xavier Godàs deia que parlar de càrrecs és un “insult” a la militància. “Quan hàgim acordat el què, llavors parlarem del qui, si convé. Estem disposats a obrir el joc per arribar al 14 de desembre essent més”, assenyalava. Tenint en compte els resultats de dissabte, Godàs hauria de sumar el vot de tots els crítics per a fer seva la presidència del partit. És a dir, arrossegar tots els votants de Foc Nou, i encara més. Així ho indiquen les xifres: Junqueras va obtenir vint-i-cinc vots més que les candidatures de Godàs i Helena Solà sumades.

Això vol dir també que els moviments que faci el Col·lectiu Primer d’Octubre comptaran igualment en el còmput final. El vot en blanc que van promoure, i que va sumar el 3,2% dels vots (244 militants), va contribuir a fer inviable el propòsit de Junqueras de superar la meitat dels vots en la primera volta. El Col·lectiu Primer d’Octubre sembla encaminar-se cap a una repetició del vot en blanc. Aquesta vegada, tanmateix, seria un vot amb efectes diferents, perquè no impediria que s’imposés el potencial guanyador: en aquest cas, i tot esperant els possibles pactes, Junqueras. La previsió del col·lectiu, tanmateix, és esperar a la decisió que prengui Foc Nou per a determinar quin vot recomanen. També hi ha diferències evidents entre la pre-candidatura Recuperem ERC i els de Solà i Bosch. El col·lectiu es pot mantenir com un sector crític articulat que faci una oposició frontal a la nova direcció, però aquest no era el propòsit inicial de Foc Nou. Ells volien influir decisivament en la presa de decisions polítiques de la cúpula del partit, i això és el que pot acabar decantant la balança. Una altra cosa és si això és realment possible i com.