28.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 28.01.2024 - 21:49
Els mesos més freds de l’any a casa nostra (final de gener i febrer) tan sols els desafien els lectors amb ànima de perdiguer, disposats a fer tots els esforços que calgui per atrapar els criminals de les ficcions que llegeixen, si pot ser fins i tot abans que els seus protagonistes, per així poder comentar-ho després en les grans trobades del gènere a casa nostra: el Tiana Negra, que ja ha passat amb un notable èxit de públic i la consolidació absoluta després d’una dotzena d’anys; i una BCNegra que promet de venir carregada de grans noms. Però enguany la novetat principal és, en realitat, una recuperació històrica que salda un deute important que teníem envers un autor i la seva obra. Un deute que a poc a poc s’havia anat eixugant gràcies a Viena Edicions, el traductor Xavier Zambrano i l’estudiós Josep Lluís Martín Berbois. I és que aquesta tardor passada Viena va traduir i publicar les dues primeres novel·les protagonitzades per Sherlock Holmes: Estudi en escarlata i El signe dels quatre.
Les ha publicades en sol volum, en què aplega les novel·les del genial detectiu creat per Sir Arthur Conan Doyle. Fins ara Viena havia començat la publicació integral del que es coneix com a cànon holmesià, és a dir, els poc més de cinquanta relats protagonitzats per Sherlock Holmes, el seu inseparable ajudant, el doctor Watson, i també l’enemic més conegut del detectiu, el professor Moriarty, que en realitat apareix poc com a personatge, excepte en alguns dels texts més destacats. Així doncs, fins ara han aparegut els dos primers volums de Les aventures de Sherlock Holmes; El retorn de Sherlock Holmes; El darrer cop d’arquet i L’arxiu de Sherlock Holmes. En tots aquests volums, el tàndem ha funcionat perfectament: Zambrano fa la traducció de cada obra i Martín Berbois, els estudis-epílegs.
L’editorial Viena havia engegat la tasca a partir dels relats i s’ha deixat la traca de les quatre novel·les per al final. Per això és tan important l’aparició del volum actual, perquè és on podem assistir al naixement de Sherlock Holmes, a Estudi en escarlata, i podem llegir, per tant, una de les obres més conegudes de Conan Doyle, a més de poder veure com es va creant tot un mite. Val a dir que en aquesta primera obra Holmes tan sols comença a dibuixar-se com un extraordinari detectiu que ho fia tot a la seva enorme capacitat d’observació, però encara és a les beceroles de convertir-se en un dels personatges de ficció més influents del món.
Cinquanta-sis relats i quatre novel·les
I això és el que fa que parlem de cànon holmesià. Segons els especialistes, Conan Doyle va escriure tan sols cinquanta-sis relats i quatre novel·les protagonitzades pel seu cèlebre detectiu. Però si hom mira de fer un recompte de les obres en què apareix el detectiu, s’adonarà que les aventures són moltes més. Sherlock Holmes, bé com a protagonista, bé com a secundari, apareix en més de cinc mil obres literàries, a més de nombroses obres teatrals, sèries de televisió, films i còmics, molt pocs basats en les obres originals de Conan Doyle. L’èxit popular de Holmes, que ja va arribar en vida de l’autor, ha propiciat que hi hagi hagut aquesta immensa quantitat de pastitxos, és a dir, obres que no són seves, però que s’aprofiten del seu personatge. Per això era tan extraordinàriament important de poder tenir en català en una versió moderna, fiable i ben traduïda, el cànon holmesià, el conjunt d’obres escrites pel pare de la criatura, Sir Arthur Conan Doyle.
L’escriptor va escriure aquesta primera novel·la, Estudi en escarlata, en solament sis setmanes, entre el març i l’abril del 1886, i va ser publicada el 1887. Com és habitual en les històries protagonitzades per Sherlock Holmes, el narrador de la novel·la és el doctor Watson, que ens explica la història a partir de les seves memòries –en el seu moment es va poder llegir en català traduïda per Elisenda Franquesa i amb pròleg de Jaume Fuster.
Aquesta primera novel·la comença amb la presentació del doctor Watson, del qual sabem que és un ferit de guerra de l’Afganistan, i com cerca algú amb qui compartir pis perquè la pensió ja no li arriba per mantenir el tren de vida que manté habitualment, i és així com coneix Sherlock Holmes, amb qui es trasllada al famós pis 221B de Baker Street, una de les adreces més conegudes de la literatura universal. Aleshores Watson s’interessa per un cas singular que investiga Holmes per ajudar la policia de Scotland Yard i ens reporta les investigacions que duen a resoldre’l. També és en aquesta novel·la quan fan la seva aparició els irregulars de Baker Street, el grup de nois sense sostre que ajuden Holmes en les investigacions de camp quan cal.
Hi ha qui pot dir que les històries de Sherlock Holmes d’Arthur Conan Doyle no tenen una gran dosi de crítica social, però cal llegir-les bé, perquè l’autor va fer allò que va poder en aquell moment i en les circumstàncies que es trobava: Watson és un ferit de guerra i manifesta una crítica explícita a l’exèrcit, els irregulars són nois sense casa, dels quals l’Anglaterra d’aleshores n’era plena; i els cavallers anglesos no són tan innocents com podria pensar-se. Tot plegat, llegit entre línies, bastant agosarat per a l’època.
Mirem com a mostra com ens presenta Watson la seva arribada a Londres al començament d’Estudi en escarlata: “No tenia parents ni amics a Anglaterra i, per tant, podia fer i desfer lliurement, tan lliurement com m’ho permetia una paga d’onze xílings i sis penics al dia. En tals circumstàncies, vaig gravitar de manera natural cap a Londres, esplèndida claveguera que xucla de manera irresistible tots els ganduls i desvagats de l’imperi. Durant un temps em vaig allotjar en un hotel de l’Strand i vaig viure d’una manera desmanegada i absurda, gastant més del que em podia permetre. La situació de les meves finances esdevingué tan alarmant que ben aviat vaig comprendre que hauria de deixar la metròpolis i anar-me’n al camp a fer d’aixafaterrossos, o bé hauria de canviar completament d’estil de vida.”
Com es pot veure llegint aquest paràgraf, la versió de Zambrano fa que el català llisqui d’allò més bé, però també que sigui una de les grans descobertes dels volums publicats fins al moment. Així mateix, tant l’editorial com l’autor, Josep Lluís Martín Berbois, s’haurien de plantejar agafar tots els epílegs escrits i el que resta pendent i fer-ne un sol llibre. Sherlock s’ho mereix i els seguidors també, perquè Martín Berbois, membre del cercle Holmes, combina l’erudició de l’afeccionat, el rigor de l’historiador i la passió del comunicador per explicar i contextualitzar cadascun dels volums publicats fins ara.
Cal recordar que a casa nostra les aventures de Sherlock Holmes es podien llegir d’ençà del 1908, això vol dir que fa més de 115 anys que el personatge és un poc nostre, però ara som més a prop que mai de tenir-ne tot el cànon ben editat, ben traduït, ben estudiat i en català. Com diria aquell jugador de futbol: “Sherlock, amb tu va començar tot.”
