Els nyaps de la delegació del govern espanyol que poden invalidar la multa a Amparo Sena

La notificació de la policia espanyola a Amparo Sena en què li comunica una multa de vuit-cents euros per haver protestat contra les impuntualitats de RENFE és plena d’errades i de nyaps del punt de vista administratiu. El més cridaner és que tota l’argumentació per a imposar la sanció es basa en el decret d’estat d’alarma que va entrar en vigor el mes de març del 2020. Els fets de l’Estació del Nord havien passat abans, el 24 de gener.

Segons Andrés Boix, professor de dret administratiu de la Universitat de València, la notificació de la sanció té tres problemes.

Les dues errades més greus

Un dels nyaps, el fonamental, és una errada argumentativa. Imposen una sanció sense argumentar jurídicament com la imposen.  “Busquen empara en la limitació de moviments del decret d’alarma. És a dir, les ordres que la policia donava a Amparo Sena havien de ser respectades immediatament, però en eixe moment no hi havia estat d’alarma. Fonamenten la sanció a partir d’això. És una errada no tan sols formal, sinó que contamina la decisió”, explica el professor.

El segon problema, també molt greu, és que utilitzen una doctrina derivada de l’estat d’alarma que és incorrecta. Concretament, és la que diu que gràcies a la norma de l’estat d’alarma, qualsevol incompliment que fa un ciutadà d’una indicació d’un policia, passa a ser immediatament una sanció per desobediència. Segons Andrés Boix, això és incorrecte jurídicament. “El Tribunal Suprem no ha dit això, sinó que ha dit que perquè hi haja desobediència, s’ha d’haver incomplert una norma prèvia al moment que el policia done una ordre i, a més, ha de ser un incompliment reiteratiu i contumaç.”

Sí que es va identificar

Continuant amb la lectura del document rebut per Amparo Sena, el professor Boix diu que la sanció encara té més problemes. “Un és que la mateixa sanció deixa clar que ella no cometia cap altra infracció perquè només la sancionen per la suposada negativa d’identificar-se. Però resulta que en el mateix relat dels fets diu que sí que s’havia identificat. Però és que la llei diu que per a demanar una identificació al ciutadà, eixe ciutadà ha de cometre, prèviament, una infracció administrativa o haver vist que cometia un delicte.”  A Amparo Sena no la sancionen per cap altra infracció administrativa i, per tant, segons aquest raonament, no era justificat que li demanassen la identificació. Deixant de banda que sí que es va identificar, no en tenia l’obligació.

No li van comunicar l’inici del procediment

La cadena de bunyols no cessa. Aquest últim sembla que és prou habitual. En el mateix paper s’afirma que han notificat l’obertura del procediment sancionador i, segons Amparo Sena, no és veritat. Andrés Boix explica que és un procediment molt corrent. A vegades no notifiquen, i si ho fan és amb una comunicació electrònica a la carpeta ciutadana però sense enviar cap correu electrònic ni cap altre missatge d’avís. Si el ciutadà no ho sap, l’administració comença l’expedient sancionador i l’interessat perd el dret de fer al·legacions.

Amb una interpretació de la llei actual es pot entendre que aquesta manera de procedir és correcta, però, segons Boix, és una interpretació molt qüestionada perquè, de facto, lleva el dret de fer al·legacions a l’afectada.

El professor considera que no poder al·legar és dolent per al ciutadà, però també és dolent per a l’administració. “L’administració acaba fent barbaritats com aquesta amb errades jurídiques grolleres i enormes, com ara aplicar un estat d’alarma i sancionar a partir d’això per uns actes comesos presumptament dos mesos abans, i això, a l’administració no li convé. Això que fa la delegació del govern és vergonyós de tots els punts de vista. Fa riure“, diu.

Podeu llegir la notificació.