14.09.2024 - 14:53
El congrés anual de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) va començar ahir al recinte firal de l’Hospitalet de Llobregat amb la previsió que hi assisteixin 33.000 persones fins dimarts. S’hi presentaran estudis que poden canviar la pràctica clínica del càncer i altres que aborden tumors amb altes necessitats no cobertes, com el càncer anal. El congrés també posa el focus en els efectes a llarg termini de la immunoteràpia i mira cap al futur, en camps com la integració de la IA en el diagnòstic i el tractament. En la conferència inaugural, el president d’ESMO, Andrés Cervantes, va assenyalar que treballen amb les societats de diversos països perquè els nous tractaments arribin als sistemes sanitaris com més aviat millor.
El congrés anual d’ESMO és un dels més importants en oncologia que se celebren a escala internacional, juntament amb el de la societat americana (ASCO), i en aquesta edició se celebra a Catalunya. Durant cinc dies, hi haurà més de 600 experts explicant resultats d’estudis que abracen totes les dimensions de l’oncologia i s’hi esperen 33.000 assistents. L’objectiu és donar a conèixer els darrers avanços científics a oncòlegs i altres professionals d’aquest àmbit, a més de voler apropar-se a la societat.
El president d’ESMO va destacar la importància de congressos com aquest per a oncòlegs que, després, tornen als hospitals i tracten persones amb càncer: “El més important és la quantitat de ciència, d’informació i d’innovació que es presenta per poder ajudar els pacients”, i va afegir: “Cada vegada que hi ha un congrés com aquest, hi ha novetats prometedores de cara al futur, però també altres que es podran aplicar molt aviat i això dona esperança”.
Els estudis que s’hi presenten van des de les fases inicials, preclíniques, i ciència bàsica fins als més propers a l’aprovació dels nous tractaments, assajos en fase 3. Es podran descobrir els detalls de les noves combinacions terapèutiques per al càncer de pròstata, el de fetge, el de coll uterí i el de bufeta; i es podran escoltar els resultats d’estudis que es fixen en càncers menys freqüents, com un assaig en fase 3 que podria establir un nou estàndard del tractament del càncer anal. A més, es donaran a conèixer assajos en etapes precoces, però que són prometedors en glioblastoma i glioma.
Altres línies del congrés són els efectes a llarg termini de la immunoteràpia i noves vies en recerca. Així, ESMO vol agafar els prismàtics en la secció Eyes to the future (mirada cap al futur). “En oncologia està canviant tot molt ràpidament i hem d’estar preparats per als canvis que venen”, destaca la doctora Lamarca, oncòloga mèdica.
Dos temes importants que s’hi tractaran són, d’una banda, la recerca primerenca sobre anticossos conjugats (ADC), un nou tipus de teràpies que administren agents anticancerígens dirigits específicament a la cèl·lula tumoral, i, de l’altra, la integració de la intel·ligència artificial (IA) en aquest camp.
El doctor Cervantes va destacar la importància del desenvolupament de la IA i els seus beneficis, sobretot en els anys vinents: “En lloc de fer anàlisis molt complexes, que estan limitades, la IA pot ajudar a l’equitat. Poden ser una font per prendre decisions de manera més igualitària i adaptada els pacients”.
El congrés d’ESMO també cerca una mirada global davant del càncer i parlarà de prevenció, un dels principals reptes actuals en oncologia. A més, inclou estudis destinats a canviar la forma en què s’assessora els pacients, com l’estudi Positive sobre càncer de mama i lactància. En una roda de premsa prèvia, aquesta societat científica també va advertir de l’esgotament professional que pateixen la meitat dels oncòlegs.
Investigadors de la Vall d’Hebron dissenyen un nou fàrmac capaç de superar la resistència al tractament en tumors sòlids
Investigadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, de la Unitat de Recerca en teràpia Molecular del Càncer UITM-CaixaResearch i del Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs del VHIO van presentar un nou fàrmac capaç de superar la resistència als tractaments convencionals que presenten alguns tumors sòlids amb mutacions.
El nou medicament s’ha creat per degradar la proteïna mutada BRAFV600. Es dona la circumstància que entre el 7 i el 15% dels tumors presenten mutacions al gen BRAF, molt freqüentment a la posició BRAFV600. El medicament s’ha provat en un assaig amb 25 pacients i, segons els investigadors, els resultats preliminars han conclòs que el fàrmac és “ben tolerat” i té una activitat antitumoral “prometedora”.
