03.10.2016 - 15:19
Comín veu “inacceptable” el pes de les desigualtats en salut
BARCELONA, 3 (EUROPA PRESS)
El nombre de nens de 3 a 14 anys de famílies en què la mare té un nivell d’estudis primaris o no té estudis que consumeixen de manera freqüent productes hipercalòrics representa el doble que el dels fills de progenitors amb carrera universitària: un 40,9% respecte del 19,6%, respectivament.
En roda de premsa aquest dilluns, el conseller de Salut de la Generalitat, Toni Comín; el secretari de Salut Pública, Joan Guix, i la directora general de Planificació en Salut, Pilar Magrinyà, han presentat l’Enquesta de Salut de Catalunya (Esca), que recull dades del 2015.
Entre les classes socials més altes segons feina –directors, gerents i professionals universitaris–, el consum d’aliments hipercalòrics és del 18,8% dels nens, mentre que en classes socials amb tasques intermedis, treballadors a compte pròpia i treballadors manuals, la xifra s’eleva al 30%.
El global de la població infantil que consumeix aliments d’alt contingut calòric –menjar ràpid, begudes ensucrades o productes salats– tres o més vegades a la setmana ha estat del 27% el 2015, mentre que el 2014 es va registrar el 24,3%, tot i que en el període 2010-205 es va mantenir “estable”, segons Magrinyà.
SOBREPÈS I OBESITAT
Un terç de la població de 6 a 12 anys té excés de pes –un 19,1% sobrepès i un 12,6% obesitat–, el que augmenta al 35,5% en les classes desafavorides i cau al 22,9% en les més altes, i el mateix succeeix respecte als estudis: el 22,7% en fills de mares universitàries i un 37,8% en nens de progenitores sense estudis.
L’excés de pes afecta la meitat de la població de 18 a 74 anys –un 34,6% sobrepès i un 14,7% obesitat–; a un 61,6% en adults amb pocs estudis respecte del 35,8% amb carrera, i al 54,1% de classe baixa davant del 37,7% de classe alta, a més d’impactar més en homes –55,4%– que en dones –43,3%– i en persones de 65-74 anys –70,8%– que en la franja 18-44 anys –37%–.
DESIGUALTATS EN SALUT
El 83,3% dels enquestats té una bona percepció de la seva pròpia salut, si bé cau al 66% en el cas de persones amb pocs estudis i creix al 91,4% en persones amb carrera, i és del 80,2% en classe social baixa respecte del 91,2% dels més aviat prestatges.
L’enquesta, que ha preguntat a gairebé 6.000 persones, sobre hàbits en la salut, estat de salut i ús de serveis sanitaris, mostra que el pes de les desigualtats és “inacceptablement gran”, segons ha alertat Toni Comín.
Ha dit que a l’octubre presentarà la revisió del sistema d’assignació d’atenció primària que permetrà “redistribuir recursos” en ambulatoris per prevenir les desigualtats en salut, i ha afegit que aquesta qüestió també s’aborda des de Salut Pública amb la prevenció.
ESTILS DE VIDA
A l’àmbit dels hàbits en salut, que analitzen 23 indicadors, l’activitat física de la població entre 15 i 69 anys ha augmentat i tres de cada quatre persones té un nivell d’activitat física saludable, si bé també depèn de la classe social i els estudis.
El tabac, que és la primera causa de pèrdua de salut evitable a Catalunya, mostra un “descens continuat” entre 1994 i 2015, quan es van registrar un 23,7% de fumadors diaris i un 2% d’ocasionals, sent més elevada en els homes de classe social més desafavorida i en les dones de classe mitjana, segons Magrinyà.
En relació amb la dieta mediterrània –diversitat de productes frescos, cuinats a casa i amb molt nivell de verdura, entre d’altres–, el 70% de la població la compleix, i les dones i els ancians són els col·lectius que més la segueixen.
