28.05.2016 - 02:00
|
Actualització: 31.05.2016 - 11:45
Alfredo Rosa, president de la Nova Muixeranga d’Algemesí, és un dels principals organitzadors de la XVII Trobada de Muixerangues d’Algemesí. L’acte aplega avui a la vesprada colles de muixeranguers, acompanyades de castellers de tot el país. Dos patrimonis de la humanitat en una mateixa plaça. Rosa explica entre rialles com ho ha fet Algemesí per conservar el patrimoni cultural de les muixerangues i impulsar-ne el ressorgiment al País Valencià.
—Hi ha un renaixement de les muixerangues al País Valencià?
—Sí. Fa uns anys que hi ha un ressorgiment de colles muixerangueres. Ixen en llocs del País Valencià on n’hi havia hagut i en alguns altres on renaixen per iniciativa de col·lectius diversos. Torna a aparèixer, d’una banda, a llocs com Carlet, Sueca o Cullera que ja n’havien tingut. I d’una altra banda, en naixen a Castelló, Alacant, Vinaròs… on no n’hi havia hagut mai. I a la ciutat de València fa just un any que es va presentar la Jove Muixeranga de València.
—Quin motiu té aquesta efervescència muixeranguera?
—La Nova Muixeranga d’Algemesí sempre ha exportat el fet muixeranguer allà on ha anat. És possible que això haja animat alguns col·lectius a fer una colla.
—Ens podeu explicar l’origen de la Trobada de Muixerangues d’Algemesí?
—El patronat de la festa de la Mare de Déu organitza cada 7 i 8 de setembre una festa que inclou les muixerangues. Fins fa desset anys, aquest era el punt final de les muixerangues. Com a associació cultural, vam pensar que no podíem limitar-nos a dues dates, havíem de fer activitats culturals entorn del fet muixeranguer tot l’any. Per això Nova Muixeranga, els Amics de la Muixeranga i l’ajuntament organitzem conjuntament aquesta trobada el mes de maig que serveix per a difondre la coneixença de les muixerangues.
—Què diferencia la muixeranga dels castellers?
—La muixeranga té una forma més aviat piramidal i cònica. Els castellers, en canvi, tenen una estructura cilíndrica, a base de pilars. L’estructura de la muixeranga canvia de la base al xiquet, que seria l’equivalent de l’enxaneta, en nombre de gent. En canvi, els castellers segueixen una estructura uniforme en nombre de gent fins al pom de dalt. Pel que fa a la tècnica, és la mateixa.
—En la trobada, feu figures conjuntes castellers i muixeranguers?
—Sí, fem figures senzilles, interactuem en els pilars. Fem la figura barrejant muixeranguers i castellers. De fet, tenim una relació excel·lent. Sempre hem tingut molt bona sintonia. Ens respectem molt. La veritat és que, compartint un cap de setmana com el de la trobada, hem descobert que tenim el mateix esperit.
—I la música, quin paper hi té?
—La muixeranga no es pot entendre sense la música. Sense música ho podria fer qualsevol, totes les figures s’articulen a partir de la música. Totes les figures, excepte l’enterro i el ball, s’alcen al so de La Muixeranga d’Algemesí. La música va a càrrec de l’Escola Musical de Dolçaina i Tabal, un referent al País Valencià en música tradicional.
—Considereu que la muixeranga és un element identitari?
—La muixeranga està localitzada sobretot a Algemesí. Però és patrimoni de tots els valencians. Ara bé, el nivell de coneixement i d’implicació en la muixeranga al País Valencià no té res a veure amb el dels castellers al Principat.
—Què ho fa que Algemesí sigui el lloc on s’ha preservat la Muixeranga?
—Segons que sembla, a la zona de la Ribera hi havia muixerangues en unes quantes poblacions. Algemesí l’ha conservada perquè la muixeranga es va vincular a la festa gran del poble: la Mare de Déu de la Salut. I la muixeranga ha arribat fins als nostres dies gràcies a la tradició de l’acte religiós. Tot i que no és la processó típica, s’hi afegeixen balls pagans, com el ball de bastons o el bolero.
—Què diferencia la Nova Muixeranga de la Muixeranga d’Algemesí?
—Quan es va crear, la Nova Muixeranga es va destacar, entre més coses, perquè la dona intervenia en el ball. Els Amics de la Muixeranga, l’altra colla d’Algemesí, ara també tenen dones, però són xiquetes, filles de muixeranguers. Nosaltres fa dènou anys que vam nàixer i ells existeixen des del 1973. La Nova Muixeranga va nàixer el 1997 perquè hi havia una nova manera d’entendre la muixeranga. La Nova Muixeranga és assembleària, dos òrgans sobirans, la junta i l’àrea tècnica, amb un mestre al capdavant. Als Amics de la Muixeranga, en canvi, les figures de mestre i president recauen en una mateixa persona. Dues idiosincràsies diferents, però que es respecten molt.
—Quines novetats hi haurà enguany?
—En acabar l’actuació de les colles castelleres i muixerangueres, el grup de grallers Si Fa Sol Toquem de Vilafranca faran un concert a la plaça del poble. Amb les melodies, representaran els patrimonis immaterials de la humanitat, com els castellers, les muixerangues i la Patum.
