29.10.2019 - 20:30
|
Actualització: 29.10.2019 - 20:46
TEMA DEL DIA
Expedients. L’actuació dels Mossos d’Esquadra durant les protestes contra la sentència del procés ha posat a l’ull de l’huracà el conseller d’Interior, Miquel Buch, i ha portat tensió al govern de la Generalitat, fins a l’extrem que el president Quim Torra ha estat a punt de destituir-lo. De moment, Buch s’ha salvat perquè s’ha compromès a fer una auditoria sobre l’actuació dels agents durant les protestes contra la sentència. Ara com ara, ja s’han identificat quinze actuacions que poden ser casos de mala praxi de membres de la brigada mòbil (Brimo). L’auditoria pot acabar en expedients, sancions o informació reservada. El govern ho ha anunciat avui per mirar d’atenuar la polèmica, però l’anunci no l’ha fet el conseller d’Interior, sinó la consellera portaveu, Meritxell Budó.
El conseller Buch era refractari a explicar aquestes mesures mentre encara duressin les mobilitzacions contra la sentència, perquè creu que poden afectar la moral del cos. Però Quim Torra li ha fet un ultimàtum perquè les fes públiques, de manera que es pogués evidenciar que el govern fa autocrítica sobre la repressió, en un moment de clara contestació, dins l’independentisme, per l’actuació de la policia catalana, segons fonts del govern. Allò que més ha disgustat el president Torra és que els Mossos s’oferissin voluntàriament a reprimir la manifestació de la Via Laietana de dissabte a la nit. Aquell operatiu corresponia a la policia espanyola, però Interior va decidir de reemplaçar la UIP per la Brimo per evitar l’ús de bales de goma. Les bales de goma són prohibides per una decisió del Parlament de Catalunya, no per llei, de manera que als cossos i forces de seguretat de l’estat espanyol no els afecta. Probablement, la decisió va evitar mals majors, però el desgast polític se’l va endur la policia catalana i el govern de la Generalitat. Hi va haver quaranta-quatre ferits.
L’actuació dels Mossos contra les protestes independentistes preocupa el govern de la Generalitat i Junts per Catalunya, sobretot amb vista a les eleccions del 10-N. De portes endins tothom fa pinya, però les peticions de dimissió de Buch augmenten de dia en dia, a mesura que s’acosten les eleccions. El candidat d’ERC, Gabriel Rufián, surt de la pinya i diu que les explicacions de Buch són insuficients, cosa que encara encrespa més l’ambient, mentre la candidata de Junts per Catalunya, Laura Borràs, s’ha de mossegar la llengua i només pot demanar una comissió d’investigació al parlament sobre l’actuació de totes les policies. Però Junts per Catalunya no ha pogut evitar que el seu candidat al senat, Roger Espanyol, que va perdre un ull arran de la violència policíaca del Primer d’Octubre, hagi demanat la dimissió del conseller. Els presos de Junts per Catalunya també han fet costat Buch, tot i que privadament el conseller Quim Forn, en una reunió amb Quim Torra, ha palesat la seva incomoditat per la manera com s’ha gestionat tot l’afer.
Mentrestant, l’unionisme aprofita la crisi i aplaudeix els Mossos. El govern espanyol no demana explicacions per la brutalitat de les unitats antiavalots, que han causat desenes de ferits, entre els quals tres dels quatre manifestants que han perdut un ull durant els enfrontaments. El quart no és clar si va ser per pilota de goma o d’escuma. Sigui com vulgui, tan sols els Mossos resten subjectes a control polític, mentre que la policia espanyola pot fer allò que li plagui perquè els partits espanyols impediran qualsevol comissió d’investigació al congrés, com ja van impedir la que es va demanar pels atacs policíacs de l’1-O.
MÉS QÜESTIONS
Brussel·les investiga els ajuts de la Generalitat per a renovar la flota d’Air Nostrum. La Comissió Europea (CE) ha anunciat que obriria una investigació per a determinar si el pla de nou milions d’euros previst per la Generalitat per a renovar la flota de l’aerolínia Air Nostrum compleix les regles de la Unió Europea. L’executiu comunitari vol determinar si aquesta injecció per a adquirir avions més sostenibles i eficaços viola o no la normativa en matèria d’ajudes estatals de la Unió Europea. Amb tot, Brussel·les ha aclarit en un comunicat que l’obertura de la investigació, que sorgeix d’una denúncia de Ryanair, ‘no prejutja de cap manera el resultat’ i que dóna a les parts l’oportunitat de presentar-hi al·legacions. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha manifestat la discrepància sobre la investigació i ha recordat que la qüestió aeronàutica és objecte de litigis històrics amb alguns dels operadors privats. Ha dit que l’objectiu és ajudar empreses valencianes a lluitar contra el canvi climàtic i en favor de la innovació. En un comunicat, la Generalitat ha assegurat que les ajudes van complir els requisits comunitaris i que són ‘similars’ a unes altres concedides per la Unió Europea i el Banc Europeu d’Inversions (BEI). També ha recordat que més d’una vegada la UE ha avalat l’efecte incentivador d’ajudes destinades a l’adquisició de vehicles amb estàndards ambientalment més elevats.
Ribó presenta el pressupost per al 2020, el més alt de la història. El pressupost de l’Ajuntament de València per al 2020 s’apuja gairebé de 50 milions d’euros i arribarà a 898,4 milions, la xifra més alta de la història. Els comptes preveuen de reduir el deute del consistori en 47 milions, fins a 328 milions a final d’any. Enguany, la previsió és acabar amb un deute de 374 milions d’euros, per sota del 45% del pressupost municipal. L’ajuntament també destaca que la major part del pressupost va destinada als serveis de neteja, jardineria i benestar social. L’anunci l’ha fet el batlle de València, Joan Ribó, acompanyat del regidor d’Hisenda, Ramón Vilar. Ribó ha destacat que el consistori ha eixit del forat econòmic del passat i del pla d’ajust que implicava limitacions, la qual cosa ha permès d’augmentar les dotacions pressupostàries per al 2020. També ha assenyalat que en el següent exercici s’actuarà amb previsió per plantar cara a una eventual desacceleració econòmica mundial. De fet, tot i l’augment de la xifra del pressupost, l’ajuntament assegura que ha volgut ser previsor perquè els indicadors econòmics podrien constatar una desacceleració econòmica.
L’impost de turisme sostenible servirà per a finançar 68 projectes a les Illes. La comissió d’impuls del turisme sostenible ha aprovat de destinar 105 milions d’euros recaptats enguany amb l’impost de turisme sostenible a seixanta-vuit projectes nous. El 33% dels projectes, 27 milions d’euros, tenen una incidència directa o indirecta a tots els municipis de les Illes. Les inversions directes a cada illa es reparteixen així: 50 milions a Mallorca, 14 a Menorca, 11 a Eivissa i 1 milió i mig a Formentera. Per objectius, un 40% dels projectes tenen relació amb el medi i un 22% amb la innovació i el canvi climàtic. En tercer lloc, es destinen a promoció d’habitatge social 27 milions i mig, per a construir 158 habitatges entre Mallorca i Eivissa. El 10% dels projectes són per a desestacionalitzar el turisme i aconseguir que sigui més sostenible. La resta va destinada a patrimoni cultural i formació professional, amb nous centres. Per volum d’inversió, l’ampliació del metro de Palma fins al Parc Bit i So n’Espases s’enduu 10 milions d’euros. La nova seu de l’Orquestra Simfònica de les Balears té un pressupost de 7 milions d’euros. A Formentera, es destinarà un milió a la construcció d’un centre d’esports nàutics. En turisme, hi ha un projecte de 2,8 milions per a millorar la competitivitat del sector i un milió per a impulsar la connectivitat aèria. El GOB i els ecologistes, com Amics de la Terra, hi han votat en contra perquè pensen que no es respecta la finalitat de l’impost.
LA XIFRA
10 municipis de Catalunya Nord han demanat de ser declarats zona catastròfica per les tempestes dels dies 22 i 23 d’octubre. En només dos dies hi va ploure tant com en dos mesos. Els municipis més afectats són majoritàriament al litoral: Argelers, Cervera de la Marenda, el Barcarès i Portvendres; però també en van sortir malparats els municipis de Cabestany, Morellàs, Oms i Perpinyà. I encara s’hi haurien d’afegir Canet i Sant Hipòlit. Ara caldrà esperar uns quants dies per a saber si el govern francès reconeix l’estat de catàstrofe natural d’aquests municipis.
TAL DIA COM AVUI
El 29 d’octubre de 1979 el president pre-autonòmic Josep Lluís Albinyana presenta al Ministeri d’Interior espanyol la documentació de pronunciament dels ajuntaments del País Valencià en favor de l’autonomia. Amb aquest pas, resten complerts tots els requisits previs per a fer un referèndum i optar a ser una comunitat autònoma històrica, que mai no es va fer.
