31.05.2023 - 13:35
|
Actualització: 31.05.2023 - 13:43
Els Mossos d’Esquadra han desnonat aquest matí una dona amb tres fills menors d’edat que residien en un pis ocupat al Paral·lel de Barcelona. La policia ha desplegat un ampli dispositiu amb antiavalots en què també ha participat una unitat dels Serveis d’Emergències Mèdiques (SEM). Una quinzena de persones s’ha concentrat tant a l’exterior com a l’interior del bloc amb l’objectiu d’aturar el desallotjament. Els agents antiavalots el, un a un, els activistes i finalment han fet fora de l’edifici a la dona.
Segons el Sindicat de Llogateres del Poble-sec, aquest és el tercer intent de desnonament al qual s’enfronta la família en menys de tres mesos. La propietat del pis és Divarian, una societat immobiliària controlada pel fons voltor Cerberus. Fa poc més de dos mesos, el 8 de març proppassat, els Mossos van intentar un primer intent de desnonament a la Chanaz, i el 25 d’abril un altre. Ambdós van acabar aturant-se.
La dona desnonada, la Chanaz, va entrar al pis –situat a l’avinguda del Paral·lel– l’any 2019. Segons que ha explicat en declaracions als mitjans, des d’aleshores s’ha ofert a pagar un lloguer en diverses ocasions i també ha fet una petició de lloguer social que, ara com ara, no ha estat atesa per la propietat. També explica que ha estat buscant altres pisos per a poder llogar, però que –tot i treballar– no ha pogut fer front als preus del mercat de lloguer de Barcelona.
A banda dels Mossos i un equip del SEM, al desnonament també ha intervingut una comitiva judicial encarregada, com també els serveis de mediació d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona. L’operació, tanmateix, s’ha executat sense presència dels Serveis Socials. “És un cas flagrant d’incompliment de la llei de lloguer social”, ha denunciat en declaracions a l’ACN Sergi Barrios, del Sindicat del barri de Poble Sec.
Sobre la petició de lloguer social a la propietat, Barrios ha criticat que “el silenci ha estat la seva resposta”. De fet, segons que ha explicat, el fons d’inversió té en propietat milers de pisos a tot l’estat espanyol, molts dels quals buits. “Ells tenen la seva seu a Madrid i no tenim cap persona de mediació ni un telèfon on trucar”, ha assegurat.
Després del desnonament, la Chanaz s’ha dirigit als Serveis Socials del barri de Poble Sec, acompanyada del sindicat, per tal de veure quines opcions tenia. Ara com ara, no se li ha ofert cap alternativa. Està apuntada des del febrer a la mesa d’emergència d’habitatge de la ciutat, però aquesta pot tardar a adjudicar un pis entre tres mesos i dos anys.
“El problema de la ciutat és que no hi ha pisos per la gent, només pels turistes”, ha lamentat la Chanaz. Ella treballa netejant una escola durant quatre hores al dia i cobra també un subsidi, però ni tan sols així és capaç de fer front a un lloguer de Barcelona. Ella fa anys que viu al barri i les seves tres filles estan escolaritzades allà mateix, motiu pel qual no es planteja haver de marxar de Barcelona. “Tenia la fe i la il·lusió que em donessin el pis, perquè he presentat tots els documents per poder llogar-lo, però ells no han volgut perquè guanyaran més amb els turistes”, ha criticat la Chanaz. “Estic en xoc, preocupada i tinc moltes preguntes. On hem d’arribar? A mi m’ha passat això avui, però demà serà una altra família”, ha lamentat.
Segon desnonament al Poble Sec
Aquest mateix dijous també estava previst un segon desnonament al barri del Poble Sec d’una família vulnerable amb una criatura a càrrec, que ha acabat posposant-se per al 8 de juny. En aquest cas, la família va entrar al pis pagant un lloguer per una habitació a una persona que els va assegurar que estava tot en ordre, però al cap d’un temps van rebre una notificació judicial informant que s’executaria el desnonament.
També en aquest cas, la petició de lloguer social s’ha fet fins a tres ocasions. Es tracta d’un pis de Living Center, una filial de La Caixa, que tampoc ha contestat a les peticions de lloguer social, segons han explicat des del Sindicat del Poble Sec. “Són una família que ha seguit tots els processos que dicta l’administració –per poder aconseguir un lloguer social o entrar a la mesa d’emergència–, però veiem que no serveix per res”, ha criticat Barrios, que alhora ha insistit a denunciar la situació d’aquestes persones: “Són persones migrants, mares soles, que fa anys que aquí al barri i que han escolaritzat les filles aquí, tenen la seva feina aquí i la seva xarxa”.
