12.05.2018 - 22:00
Fa tres mesos titulava l’article del diumenge ‘Créixer a un ritme del 3,3% no és cap broma‘ i em referia al quart trimestre de l’any passat, sí, sí, aquell en què Catalunya hauria d’haver-se enfonsat, segons molts dels anomenats ‘experts’. I ara, en el primer trimestre del 2018, segons que hem sabut aquesta setmana, el ritme ha continuat essent del 3,3%. Inesperat? La veritat és que no, perquè hi havia indicis de com de bé anava l’activitat, tal com hem anat recordant cada setmana des d’aquestes línies. Ara bé, segur que això no ha agradat gens ni mica a tots els qui auguraven ja l’enfonsament definitiu, sobretot després d’haver comprovat amb sorpresa com el creixement de Catalunya superava el de l’estat espanyol, del 2,9%. Alguns fins i tot s’han vist obligats a fer un pas més i quedar retratats amb les seves mentides.
És el cas d’Inés Arrimadas, per exemple, que dijous reconeixia a TV3 que ‘Catalunya és un motor econòmic del sud d’Europa’ i que ‘el procés no ha fet que sigui un desert’. Mare meva! Qui no la recorda, fa quatre dies, a ella i a tots els acòlits de Ciutadans (i del PP, és clar) repetint una vegada i una altra aquella lletania del ‘Catalunya s’enfonsa amb el procés’? A hores d’ara sembla que la guerra de les previsions negatives i de la por imposades per Madrid ha demostrat amb escreix com ha fracassat. I qui ho ha acabat demostrant –com ha de ser‒ han estat les xifres, no les paraules… Això vol dir que s’acabaran els intents de manipular? No ho crec, ja sabeu que el pitjor cec és qui no hi vol veure.
Sens dubte, el creixement del PIB català ha estat la gran notícia econòmica de la setmana. Però no n’ha estat l’única. Molt lligada a l’anterior, hem sabut que l’índex de producció industrial (IPI), corregit dels efectes de calendari, ha crescut un 6% interanual al mes de març. Hi destaca el comportament excel·lent dels béns d’equip, amb un 9,4%. És una gran notícia que la indústria catalana torni a tirar amb força i que es fabriqui més maquinària. L’exportació té molt a veure amb aquest fet, però també són importants les vendes internes de béns intermedis d’empresa a empresa, és a dir, produir enginys i estris per fabricar més en un altre sector. Inversió, en definitiva, que significa més llocs de treball o més productivitat.
Però, compte, que pot haver-hi un parany en com presentem aquesta informació. Potser els mitjans de comunicació no ens diran pas que la indústria catalana al març va créixer a un ritme que pràcticament duplica el total de l’estat espanyol. Fixeu-vos-hi. En béns de consum, els creixements són del 7,8% i del 4,2%; en béns d’equip, del 9,4% i 5% i en béns intermedis, del 5,7% i 2,9%. No obstant això, la cosa habitual és que se’n prengui només l’índex general, en què la diferència és menor, del 6% al 5,4%.
Quina explicació pot donar-se a aquesta amplada tan diferent entre els índexs totals i els parcials de Catalunya i de l’estat espanyol? Hem de cercar-la en un quart element que compon l’índex, que és la producció d’energia i que té un pes –ponderació‒ en l’IPI espanyol molt alt (22%). Doncs bé, resulta que la producció d’energia a Catalunya va caure un 9,3% el març, mentre que a Espanya pujava un 9,9%.
Òbviament, doncs, l’energia fa minvar l’IPI general català, mentre que empeny a l’alça l’espanyol. Això vol dir que sense comptabilitzar l’energia i concentrant-nos només en la indústria, l’índex català creix gairebé el doble del de l’estat espanyol, cosa que ara no passa en termes generals. I a què es deu aquesta diferència en l’evolució de la producció d’energia en tots dos territoris? No en tenim explicacions oficials, però n’avanço dues hipòtesis.
Una, que al març la precipitació mitjana mensual a l’estat espanyol va assolir un valor molt alt, que supera àmpliament el triple del normal estadístic del mes, fet que ha permès que l’energia hidràulica hagi tingut una contribució important a la generació d’electricitat després de molt temps, que ha arribat a significar un 19% del total. També ha estat un mes molt ventós i l’energia eòlica va ser d’un 33% del total. Aquests dos augments poden explicar, en part, el fort creixement de la producció d’energia a l’estat espanyol, perquè tant la hidràulica com l’eòlica tenen un pes més gran a Espanya que a Catalunya. Una segona hipòtesi pot ser que, a més, al març, Catalunya va produir menys energia nuclear quan una fallada en el sistema de refrigeració va deixar inactiva la central Vandellòs II durant més d’una setmana, la qual cosa significa menys contribució –en realitat és contribució negativa‒ al creixement de l’índex industrial català. Vet aquí els possibles perquès.
