30.03.2024 - 21:40
Comencem aquest nou “Calidoscopi” amb la polèmica al voltant d’Apple. Als EUA, la companyia de la poma ha estat acusada pel Departament de Justícia del govern federal americà i setze estats de mantenir un monopoli il·legal en el mercat dels telèfons mòbils. “Apple exerceix el seu poder monopolístic per extreure més diners dels consumidors, desenvolupadors, creadors de contingut, artistes, editors, petites empreses i comerciants”, argumenta l’organisme nord-americà. En concret, segons les autoritats dels EUA, Apple ha blocat el desenvolupament de serveis al núvol que permetrien de prescindir de mòbils potents i farien innecessari de renovar freqüentment els terminals, ha exclòs plataformes de missatgeria multiplataforma, ha fet disminuir les funcionalitats dels rellotges intel·ligents d’unes altres marques (la competència al rellotge d’Apple), ha limitat els moneders digitals de tercers competint amb l’Apple Pay i ha blocat “superaplicacions” que permeten de passar d’una plataforma mòbil a una altra –és a dir, anar-se’n a Android.
Apple també s’enfronta a acusacions semblants a la Unió Europea. De fet, després de l’entrada en vigor de la llei de mercats digitals, és obligada a fer canvis. Així, haurà de permetre d’emprar uns altres navegadors fàcilment, una funcionalitat que la companyia diu que aplicarà “a final del 2024 o començament del 2025”. També haurà de possibilitar l’existència de botigues d’aplicacions alternatives a la seva i facilitar la migració a Android sense perdre dades, que són unes altres de les reclamacions principals. De fet, Apple no solament s’ha d’enfrontar amb les administracions públiques. Les companyies Epic Games, Microsoft, Meta i l’X d’Elon Musk, entre més empreses, també l’han dut als tribunals per posició d’abús. Apple aplica una comissió entre el 15% i el 30% en les vendes i subscripcions mitjançant la seva botiga d’aplicacions. El problema és que impedeix o dificulta que aquestes vendes es puguin fer mitjançant les aplicacions de les empreses directament, d’enllaços a les seves webs o que hi hagi botigues alternatives (tal com reclama la UE) sense haver de passar per la botiga d’Apple i la comissió associada. L’argument que esgrimeixen és que amb aquestes alternatives, les comissions baixen i es pot oferir més bon preu als consumidors.
Sense abandonar la tecnologia, el Departament de Justícia dels EUA també investiga si els algorismes contribueixen a limitar la competència al sector hoteler acordant preus fixos entre ells, sense necessitat d’intervenció humana. El truc és que un hotel faci servir la mateixa plataforma algorítmica d’ofertes que els hotels de la competència, i obtingui així els mateixos preus que ells, fet que pot acabar perjudicant els consumidors, atès que a la pràctica vol dir que hi ha un acord entre competidors per oferir el mateix preu. Encara que s’hagi establert de manera algorísmica.
La batalla pel mercat de la intel·ligència artificial
Si deixem els tribunals, la gran batalla actual entre les companyies tecnològiques és la intel·ligència artificial. Microsoft, que va perdre la batalla dels mòbils contra Apple i Google, vol dominar la IA per tenir una posició semblant a la que té amb els ordinadors o, si més no, en el món de les consoles, un altre dels seus grans èxits. El 20 de maig farà una conferència en què el màxim responsable de la companyia, Satya Nadella, explicarà els plans per a la intel·ligència artificial, tant en l’àmbit de programari com de maquinari. Que l’opció és clara ho mostra el fet que Microsoft ha fitxat un dels experts principals en intel·ligència artificial del seu competidor directe, Google. És el cofundador de DeepMind Mustafa Suleyman, i Nadella l’ha fet director general de la divisió d’IA de Microsoft.
Però si parlem d’intel·ligència artificial, la companyia de referència és OpenAI, que precisament té un acord de col·laboració amb Microsoft. OpenAI acaba de presentar Sora, que permet de generar un vídeo a partir de text. És a dir, que podrem crear un film donant instruccions de text, a partir d’un guió. El model encara és en desenvolupament, però els resultats són espectaculars i les potencialitats enormes, cosa que podrà canviar de cap a peus tot el sector audiovisual, de manera completament disruptiva. Precisament, l’acord amb Microsoft ha fet que Elon Musk, un dels cofundadors d’OpenAI (malgrat que més tard va abandonar-la) hagi dut la companyia als tribunals perquè diu que ha abandonat la missió de ser de codi obert i ara ha optat per un model tancat als serveis dels interessos de Microsoft. Sam Altman, el director general d’OpenAI, ha contraatacat i ha acusat Musk de tenir plans d’integrar la companyia dins Tesla quan encara formava part d’OpenAI. De fet, Musk també té molts interessos en la intel·ligència artificial, tant a X (antic Twitter) com a Tesla, i l’acord d’OpenAI i Microsoft pot perjudicar-los molt. Per respondre-hi, Musk ha creat Grok, un assistent intel·ligent de text a l’estil del ChatGPT d’OpenAI.
L’altre gran actor en la cursa de la intel·ligència artificial, Google, té dificultats. Hi ha hagut d’aturar el servei Gemini, un model d’intel·ligència artificial que genera imatges a partir de text. El motiu ha estat el petit escàndol pel fet que generés imatges de papes catòlics femenins i negres, i també soldats nazis negres, fet que pot considerar-se de revisionisme històric. El director general de Google Sundar Pichai s’ha disculpat públicament, amb l’argument que havia estat una sobrereacció de la companyia per contrarestar les crítiques prèvies al fet que els seus models d’intel·ligència artificial discriminaven per color de pell i gènere i infrarepresentaven dones i no blancs.
La intel·ligència artificial no s’aplica solament per a xatejar o crear imatges i vídeos. Amazon One, el sistema de pagament de la companyia nord-americana equivalent a l’Apple Pay i Google Pay, acaba de presentar la validació de la nostra identitat amb el palmell de la mà. Simplement, amb la càmera del mòbil i fent-nos fotografies de la mà, un model generatiu d’intel·ligència artificial n’analitzarà les línies, solcs, venes i més característiques úniques per generar un valor numèric únic. A partir d’ací, no caldrà que tinguem cap mòbil o targeta per a pagar amb terminals d’Amazon One. Solament haurem de passar la mà per sobre dels terminals de pagament perquè ens carreguin directament l’import al compte d’Amazon. Tanmateix, els experts alerten dels perills que companyies privades emmagatzemin dades biomètriques, que, en cas d’atacs informàtics, podrien caure en mans de malfactors, que les podrien fer servir per fer compres fraudulentes, per exemple.
Amazon no solament empra la intel·ligència artificial per fer pagaments. Com que és una empresa que principalment ven productes a la web, vol facilitar als venedors de crear una pàgina del seu producte a Amazon de manera automàtica a partir d’un model d’intel·ligència artificial que analitza webs externs i proposa un text de descripció del producte amb imatges. Més enllà de l’espectacularitat de poder xatejar amb la IA, o generar vídeos a partir de text, cosa gens pràctica per a la majoria de persones més enllà de la curiositat, aquests exemples d’Amazon mostren un aspecte molt més útil en el dia a dia de les empreses i consumidors, una mostra de la implantació en massa de la intel·ligència artificial de manera pràctica.
Ordinadors ARM i helicòpters elèctrics
Fa dos anys us parlàvem a VilaWeb del terrabastall al món de la informàtica que havien causat els nous xips d’Apple basats en l’arquitectura ARM. Uns xips que d’entrada s’havien dissenyat per als mòbils, en què es tenia de prioritat el baix consum energètic per sobre de la potència de càlcul. Apple posava la potència al mateix nivell que la competència de PC basada en xips Intel. Microsoft feia temps que experimentava amb aquesta alternativa, fins i tot amb un Windows per a ARM. Però els xips disponibles encara no podien competir amb els d’Intel en potència. Intel, a més, ha reaccionat amb la millora de l’eficiència dels seus xips en la línia de l’arquitectura ARM. Sembla que ja ha arribat el moment que un xip ARM pugui competir amb els d’Intel, més enllà dels d’Apple. Un dels fabricants principals de xips d’aquesta arquitectura, Qualcomm, comercialitzarà a partir d’aquest estiu els portàtils Snapdragon X Elite, que sembla que tindran un rendiment sorprenent.
De moment sembla que l’ha presentat en petit comitè a dues úniques ciutats, Barcelona i San Diego (Califòrnia, EUA), per mostrar que ha solucionat una de les barreres principals: els jocs d’ordinador. Com que és una arquitectura diferent de la d’Intel, els jocs necessitaran compilar-se específicament per als xips ARM, fet que molts desenvolupadors voldran evitar ateses les minses vendes inicials. És per això que l’alternativa és fer anar les versions per Intel en emuladors que funcionin als nous ordinadors ARM. Però això generalment fa que els jocs vagin més lents i no s’hi pugui jugar bé. Amb els nous portàtils i xips sembla que això s’ha solucionat i podrem assistir a una migració ràpida del món de PC a xips ARM i abandonar Intel, tot i que la companyia nord-americana segur que hi reaccionarà. La qüestió és que molts analistes dubten que pugui fer-hi res, perquè no solament canvia l’arquitectura, sinó que es passa d’un model monopolístic dominat per Intel, a un model en què qualsevol empresa podrà dissenyar els seus xips d’arquitectura ARM, tal com han fet Apple i Tesla, per exemple.
Un altre sector en què pot haver-hi un canvi de paradigma ràpid, i que té poc a veure amb el món informàtic, és el dels helicòpters, que podrien ser substituïts de seguida pels eVTOL (per avió d’enlairament i aterratge vertical elèctric, en anglès). De fet, tenen una forma molt semblant als drons petits que ja es venen, però per a transportar persones, justament com fan els helicòpters. Diverses empreses n’estan desenvolupant prototips. Així, els alemanys de Volocopter en preparen un que recorda a un dron tradicional en mida enorme, i sembla que ja poden començar a fabricar-lo en massa a Europa. Uns altres, com el model de Joby Aviation, recorden més un helicòpter o avioneta tradicional. I també fabricants de vehicles elèctrics, com ara els xinesos d’XPENG preparen els seus models d’eVTOL. El gegant Airbus tampoc no vol endarrerir-se i en té un prototip. De moment, se centren en desplaçaments curts i serveis de taxi, cosa que pot descarbonitzar un sector que al nostre país és una raresa, però que és molt més comú en grans ciutats dels EUA i la Xina, per exemple. El pas següent serien les avionetes de transport de mercaderies elèctriques, i ja hi ha empreses emergents que treballen en models robotitzats, sense pilot a la cabina.
Baixada sense precedents del preu de les bateries
Que ja es treballi en la fase de fabricació d’avions elèctrics és a causa de l’avenç de la tecnologia de bateries, especialment en la densitat energètica, atès que en aquest sector cal la densitat més gran possible per abaixar-ne el pes. Però també pel fenomen en què som immergits, i que sorprèn fins i tot experts i analistes: la gran baixada del preu de les bateries. D’ençà de l’estiu passat, el preu de les piles que conformen les bateries dels vehicles elèctrics i d’emmagatzematge estacionari han baixat d’un 50%, i han passat d’uns 120 dòlars el kWh a uns 60, cosa que ha tirat per terra totes les previsions, que esperaven un valor així a final de dècada o més enllà. I aquest preu s’espera que encara baixi una mica més enguany. Com que el conjunt de la bateria és format, a més, de l’electrònica de control, el sistema de refrigeració i l’estructura metàl·lica on s’encabeix tot plegat, el preu final de la bateria d’un vehicle elèctric no baixarà a la meitat, però la rebaixa és molt significativa.
Tant, que BYD, el primer fabricant de vehicles elèctrics del món ara com ara, ha presentat una nova versió del seu model Seagull amb un cost a la Xina per sota de 9.000 euros. Concretament 69.800 iuans, 8.950 euros al canvi. És un cotxe urbà amb una bateria de liti-ferro-fosfat de 30 kWh i una autonomia que en ciutat pot arribar a vora 300 quilòmetres. Aquest preu ha estat un terratrèmol per a la indústria de combustió, que veu que no podrà competir-hi. De moment, BYD ha dit que l’orientava principalment al mercat asiàtic i sud-americà, amb menys poder adquisitiu. No té intencions de vendre’l als EUA, i a Europa, si vol complir la normativa de seguretat –establerta com a protecció comercial enfront de la Xina–, n’haurà d’augmentar el preu significativament.
Tesla, per la seva banda, en el seu afany per a reduir costs eliminant elements als seus vehicles, pot trobar-se amb un problema. En l’última versió del Model 3 va eliminar les palanques d’intermitents, que a partir d’ara s’han d’accionar amb botons al volant. Una decisió polèmica perquè molta gent ho considera inadequat per a situacions com ara posar els intermitents a les rotondes. L’eliminació és perfectament legal ara per ara, per una futura revisió de les normes de seguretat europees demanarà de tenir controls físics per als intermitents per a obtenir la puntuació màxima en seguretat. Tesla sempre ha volgut tenir la màxima puntuació, objectiu que ha assolit fins ara. Però, amb vista al futur, haurà de restablir les palanques dels intermitents si vol la puntuació màxima a Europa, encara que això s’oposi frontalment a la filosofia d’Elon Musk.
