Els llibres més venuts de la setmana (Llibreria Els nou rals)

Després de 34 anys d’història a Viladecans, la llibreria Els nou rals va tancar fa tres anys per la crisi. Una emblemàtica jornada solidària anomenada cash mob, va animar a fer possible que pocs mesos després, es reinventés en format de cooperativa i junt amb l’antic llibreter, iniciés un nou projecte amb tres nous socis que han fet possible continuar escrivint la història de l’estimada llibreria de Viladecans.

Carrer Sant Joan, 19 Viladecans

Ficció

1. Tu no ets una mare com les altres. Angelika Schrobsdorff (La Campana)
2. El Laberint dels Esperits. Carlos Ruiz Zafón (Columna)
3. Wonder. R.J. Palacio (La Campana)
4. Els hereus de la terra. Ildefonso Falcones (Rosa dels Vents)
5. Argelagues. Gemma Ruiz (Proa)
6. Manual per a dones de fer feines. Lucia Berlin (L’Altra)
7. Et donaré tot això. Dolores Redondo (Columna)
8. Sota el volcà. Malcolm Lowry (Viena)
9. Crims duplicats. Hjorth & Rosenfeldt (Columna)
10. El curiós incident del gos a mitjanit. Mark Haddon (La magrana)

No-ficció

1. Sapiens. Una breu historia de la humanitat. Yuval Noah Harari (Edicions 62)
2. Born tu run. Memòries. Bruce Springsteen (Malpaso)
3. Toca el piano. James Rhodes (Blackie Books)
4. Homo Deus. Una breu historia del demà. Yuval Noah Harari (Edicions 62)
5. La Felicitat després de l’ordre Marie Kondo (Ara llibres)
6. Johan Cruyff 14. Johan Cruyff (Columna)
7. La República Catalana. Ramon Cotarelo (Ara llibres)
8. Parir amb Humor. Carles Capdevila (La Campana)
9. L’amor et farà immortal. Ramon Gener (Ara llibres)
10. Gramàtica de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans (IEC)

 La recomanació del llibreter

Tu no ets una mare com les altres. Angelika Schrobsdorff (La Campana)

El llibre és un relat autobiogràfic que reconstrueix la vida de l’Angelika Schrobsdorff (1927) i la seva mare, l’Else Kirschner (1893-1949), durant la primera meitat del segle XX.

L’Else, nascuda en una família de la burgesia jueva de Berlín, és una dona singular, apassionada i alliberada dels prejudicis del seu temps. En una de les seves darreres cartes a la seva filla ella mateixa escriu: «Com a dona de la meva generació, vaig ser una novetat, una persona insòlita i sospitosa. Sobresortia pels marges, per dir-ho d’alguna manera; vaig haver de ser molt forta i crear les meves pròpies lleis. Ningú no em va ajudar, ben al contrari: en el millor dels casos m’acceptaven com una anomalia, i, en el pitjor, em consideraven una degenerada.»

La novel·la ens endinsa en la història d’una família i ens dóna tota mena de detalls d’una època i d’uns personatges passionals i ho fa, de manera autèntica i amb una prosa delicada.

Rosa Agustí