Els llibres més venuts de la setmana (Llibreria Documenta)

La llibreria Documenta va obrir les portes l’any 1975 disposada a ser una llibreria diferent, especialitzada en literatura, art i ciències humanes. Els llibres haurien de ser en català, castellà, anglès i francès. La qualitat havia de primar sobre altres criteris.Han passat 36 anys i segueixen mantenint el projecte i la línia que els va il·lusionar: encara hi ha molt camí a fer en defensa dels bons llibres d’art, història, antropologia, filosofia, literatura, etc. Des del 1980 convoquen el Premi Documenta, actualment en col·laboració amb L’Altre Editorial, destinat a autors joves, menors de 35 anys.

Pau Claris, 144 Barcelona

Ficció

1. Manual per a dones de fer feines. Lucia Berlin. (L’Altre) 
2. Jambalaia. Albert Forns. (Anagrama)
3. Estàtues sense cap. Manuel Forcano. (Proa)
4. El llibre dels Baltimore. Joël Dicker. (La Campana) 
5. Germà de gel. Alicia Kopf. (L’Altre)
6. El soroll del temps. Julian Barnes. (Angle)
7. Poesia lírica grega. (Elageminada)
8. Una fuig l’altre es queda. Elena Ferrante. (La Campana)
9. Un abril prodigiós. Elizabeth von Arnim. (Viena)
10. Alta fidelitat. Nick Hornby. (Anagrama)

No Ficció

1. Amb uns altres ulls. Betsabé Garcia. (Roca Libros)
2. Poesia contracultura Barcelona. David Castillo i Marc Valls. (Ajuntament de Barcelona)
3. Set lliçons breus de física. Carlo Rovelli. (Anagrama)
4. La voluntat de comprendre. Xavier Antich. (Arcàdia)
5. Femení i singulars. Victòria Palma. (Huygens)
6. Gramàtica històrica de la llengua catalana. (Abadia de Montserrat)
7. Educar millor. Carles Capdevila. (Arcàdia)
8. L’individu transparent. Xavier Duran. (Pages)
9. Els nois de zinc. Svetlana Aleksiévitx. (Raig Verd)
10. L’or blanc. Edmund de Waal. (Edicions 62)

Recomanació del llibreter

Germà de gel. Alicia Kopf. 

De tots aquests llibres jo trio el Germà de Gel, premi Documenta 2015 i premi llibreter 2016. Ja sé que no és una revelació a hores d’ara, però ens fa molta il·lusió que aquell llibre que varem llegir com a membres del Jurat del nostre premi ara fa quasi un any hagi confirmat el que varem veure aleshores: un llibre diferent, allunyat de la narrativa convencional no per jocs de llengua sinó per l’alternança d’una narrativa que es podria qualificar d’autoficció amb la continua obsessió pels exploradors de l’àrtic i l’antàrtic. Que això surti de l’escriptura d’una persona jove, desconeguda dins el món literari, reforça la figura del premi Documenta. I el llibre s’ho val.

Eric del Arco