05.12.2015 - 02:00
|
Actualització: 15.12.2015 - 09:22
Ficció
- Panorama de poemes. Kenneth Patchen (Edicions Poncianes)
- Poeta de les cendres. Pier Paolo Pasolini (Edicions Poncianes)
- La recerca del flamenc. Sebastià Portell, Jaume Pons i Joan Todó (LaBreu Edicions)
- Petita crònica. Stefan Zweig (Edicions de la ela geminada)
- La meva família i altres animals. Gerald Durrell (Edicions 62)
- Va com va! Joaquim Carbó (Males Herbes)
- La filla estrangera. Najat El Hachmi (Edicions 62)
- Llibre de les bèsties (il·lustrat). Ramón Llull (Proa)
- Camp de Bard. Ponç Pons (Proa)
- Mendelssohn és a la teulada. Jirí Weil (Viena)
No-ficció
- Desànim de lucre. Abel Cutillas (Walrus Books)
- Correspondencia (1952-1985). J.V. Foix / Albert Manent (Quaderns Crema)
- Putos himnes generacionals. Andreu Gomila i Marta Salicrú (Empúries)
- Sàpiens. Una breu història de la humanitat. Yuval Noah Harari (Edicions 62)
- La vida lenta. Josep Pla (Destino)
- Una cosa elemental. Eliot Weinberger (Días contados)
- Diari d’artista i altres escrits. Joan Ponç (Edicions Poncianes)
- Trenta-tres nits amb Baudeleire. Antoine Compagnon (Blackie Books)
- Diccionari occità provençal-català. Joan-Daniel Bezsonoff (Llibres de l’índex)
- Opisso, 1903-1912. Josep Maria Cadena (Àmbit)
La tria del llibreter
Poeta de les cendres. Pier Paolo Pasolini (Edicions Poncianes)
Pasolini explica amb estructura de poema la seva, en les seves pròpies paraules, ‘biobibliografia’, és a dir, fa un recorregut per la seva vida des del moment en què va començar a escriure fins al moment al qual escriu aquest llibre i més enllà: s’atreveix fins i tot a avançar les seves intencions i plans futurs.
Sorprèn d’aquest llibre el sentiment confés de responsabilitat del poeta envers Itàlia sencera; ho explica molt clarament en un dels versos: “Em semblava que Itàlia, la seva descripció i el seu destí, depengués del que jo n’escrivia.”
Isabel Sucunza
La Llibreria Calders
On abans hi havia una fàbrica de botons, la periodista Isabel Sucunza i el llibreter Abel Cutilla hi van obrir una llibreria. I la van anomenar com l’escriptor, que vivia al barri i també dóna nom al carrer: Calders. En un moment de forta crisi del llibre, ells es defineixen com una llibreria ‘especialitzada en llibres’ i aposten pels autors locals i els llibres en català.
