Els llibres internacionals del procés

Els aparadors de les llibreries són plens de llibres en català sobre el procés. És normal. És una qüestió que ho inunda tot i afecta (gairebé) tothom. És una qüestió que ocupa moltes pàgines dels diaris i minuts dels informatius de ràdio i televisió des de fa anys i hi ha (alguna) gent que en vol més. És una qüestió polèmica i hi ha ganes de refermar les pròpies creences i rearmar-se d’arguments. És una qüestió complexa i hi ha ganes d’entendre-la o d’anar més a fons en algun punt concret. L’èxit de vendes d’Operació urnes, de Laia Vicens i Xavier Tedó, que explica com van arribar les urnes als punts de votació el dia del referèndum del primer d’octubre, és un bon exemple d’aquest desig de descobrir nous elements d’un dels moments clau del procés.

També en llengua castellana hi ha molts llibres sobre la situació política catalana i també això és lògic. N’esmentarem només alguns: En el huracán catalán és potser el més recent, a càrrec de la corresponsal de Le Monde, Sandrine Morel (entrevista); Los entresijos del ‘procés’, del periodista Oriol March; els de Ramon Cotarelo; La independencia de Cataluña explicada a mis amigos españoles, del politòleg Jaume López i amb pròleg del president José Montilla; De héroes y traidores, de l’ex-conseller Santi Vila; Cómo ganamos el proceso y perdimos la república, de Josep Martí Blanch, ex-secretari de Comunicació de la Generalitat; Empantanados, de l’ex-diputat Joan Coscubiela; Qué está pasando en Cataluña, de l’escriptor Eduardo Mendoza, i La conjura de los irresponsables, de l’escriptor Jordi Amat.

En canvi, l’aparició de llibres sobre Catalunya en altres idiomes diferents del català i el castellà sí que és una novetat i aquests últims mesos n’han anat apareixent de manera constant, de diferents estils i a diferents països. Sí que és cert que uns quants els han escrit els corresponsals estrangers que, des de Madrid i en general de manera com més va més precisa, informen regularment sobre Catalunya als mitjans per als quals treballen. Però també hi ha acadèmics, historiadors i filòlegs que s’interessen pel cas dels catalans. George Orwell i el seu Homage to Catalonia tenen continuïtat.

És curiós observar que l’any 2012, com també passa amb el procés mateix, marca un abans i un després en la literatura internacional que genera. Fins aleshores, els autors estrangers que havien escrit llibres sobre Catalunya els havien acabat publicant només en català, se suposa que per la dificultat de trobar una editorial al seu país disposada a fer-ho en els idiomes respectius. Parlem de llibres com ara Catalunya vista per un alemany (1988) i Ambaixador de Catalunya a Alemanya (2014), de Til Stegmann; Catalunya i un japonès (1993), de Ko Tazawa; o fins i tot Com explicar aquest país als estrangers (2011), de Matthew Tree.

A continuació, segueix un llistat no exhaustiu dels llibres existents fins ara, sabent que n’hi ha més en preparació, com per exemple el que escriu la periodista brasilera i blocaire de VilaWeb Taíza Brito i que sortirà a la tardor.

En anglès
‘What’s up with Catalonia?‘ (2013)
L’editora i activista nord-americana Liz Castro és la primera d’adonar-se de la necessitat de disposar d’un llibre que expliqui al món què passa a Catalunya. El resultat és aquest volum, que recull 35 articles de polítics, acadèmics i especialistes, amb pròleg del president Artur Mas. Posteriorment, se’n va fer una edició bilingüe anglès/castellà.

‘Keys on the independence of Catalonia‘ (2013)
Una quinzena d’entitats de la societat civil catalana, entre les quals hi havia Òmnium i l’ANC, van unir esforços i van publicar aquest manual amb format de preguntes i respostes breus i entenedores sobre els aspectes claus de la independència de Catalunya. Francesc-Marc Álvaro i Salvador Cardús van redactar-ne el pròleg.

‘Catalonia calling. What the world has to know‘ (2013)
Potser no és ben bé un llibre, però aquesta publicació amb format de revista mereix de ben segur aparèixer en aquest recull, per l’esforç que hi ha darrere i per la qualitat del producte resultant. La gent de la revista Sàpiens van decidir que volien aportar el seu granet de sorra a la internacionalització del cas català i van posar en marxa una potent campanya de màrqueting i de micromecenatge per a fer arribar un recull d’articles sobre el 1714 i les seves conseqüències a més de 10.000 personalitats d’arreu del món.

‘Goodbye, Spain?‘ (2014)
Aquest és un llibre de caire més acadèmic, en què Kathryn Crameri, que ja havia publicat un estudi sobre la identitat catalana, analitza el període que va del 2005 al 2013 i mira de definir els factors polítics i culturals de l’ascensió del moviment sobiranista. Crameri simpatitza amb el dret de decidir dels catalans, tot i que posa en dubte algunes de les vies per a posar-lo en pràctica.

‘Many grains of sand‘ (2017)
Aquest llibre de Liz Castro és fruit del crowdfunding i les aportacions de 375 mecenes. Recull un seguit d’idees i activitats, àmpliament il·lustrades, que segons Castro configuren la base del procés català i el fan interessant a ulls del món. Hi surten la Via Catalana i les mobilitzacions populars, però també les cançons, els repics d’atuells, els murals i totes aquelles accions que els catalans, de manera persistent i enginyosa, han posat al servei de la causa sobiranista.

‘The struggle for Catalonia‘ (2017)
Després de múltiples visites a Catalunya i de llargues converses amb desenes de catalans, el corresponsal de The New York Times, Raphael Minder (entrevista), va publicar aquest extens llibre que mira d’analitzar amb profunditat les causes de les desavinences entre Catalunya i Espanya.

En francès
‘Les Catalans‘ (2014)
En aquest llibre, el corresponsal Henry de Laguérie, establert des de fa anys a Barcelona, explica qui són i com són els catalans. A partir d’entrevistes amb gent coneguda i gent del carrer, apareix un retrat polièdric que no tracta qüestions polítiques i prou, sinó també culturals, econòmiques i socials. El llibre va ser un dels motius que el jurat va esmentar a l’hora d’atorgar-li, ex aequo amb Suso de Toro, el premi internacional J. B. Cendrós d’Òmnium Cultural.

‘La guerre de Catalogne‘ (2018)
Amb aquest títol provocador, l’historiador i assagista Christophe Barret cerca també d’entendre les claus del conflicte català, a partir d’entrevistes i de reflexions personals sobre la identitat en temps de globalització. Barret considera que el moviment sobiranista català és un moviment populista, que mira d’imposar el seu relat als no independentistes i que pot estendre’s a altres pobles, com bascos, escocesos i corsos.

En alemany
‘Gebrauchsanweisung für Katalonien‘ [Manual d’instruccions per a Catalunya] (2007)
Michael Ebmeyer és un precursor, perquè ja el 2007 anomena un capítol de la seva guia ‘Nació sense estat?’. Ebmeyer va viure a la Barcelona post-olímpica com a estudiant Erasmus i, com tants altres, va quedar enamorat de la ciutat i, com alguns d’aquests, va descobrir que darrere la ciutat hi havia un país. Actualment, viu a Berlín i es dedica a la música i a escriure, però ha mantingut el contacte amb Catalunya i de tant en tant escriu sobre la qüestió a la premsa alemanya.

‘Katalonien. Eine kleine Landeskunde‘ [Catalunya. Petita guia de país] (2007)
Aquest llibre del politòleg i professor de la UPF Klaus-Jürgen Nagel també és anterior al procés, però com que és fet des de les ciències polítiques, ja deixa intuir que la qüestió nacional catalana és una qüestió oberta i per resoldre. El llibre descriu el sistema polític català i l’espanyol i aspectes històrics, econòmics i lingüístics de Catalunya. La part final, escrita per Marició Janué, és un interessant compendi de les relacions entre Catalunya i Alemanya. Hi ha una traducció catalana del llibre, amb el títol de Catalunya explicada als alemanys.

‘Katalonien. Die diskrete Charme der kleinen Staaten‘ [Catalunya. El discret encant dels estats petits] (2014)
Til Stegmann i Martí Sancliment apleguen en aquest petit llibre, que realment és de butxaca, un seguit d’articles breus propis i de personalitats com Salvador Cardús, Joan Francesc Mira, Matthew Tree, Franz Schausberger i Klaus-Jürgen Nagel.

‘Die Übersetzung der Unabhängigkeit‘ [La traducció de la independència] (2015)
La traductora i escriptora Krystyna Schreiber, que viu des de fa anys a Barcelona, va aplegar en aquest volum dotze entrevistes a polítics i personalitats catalans i alemany, entre els quals Artur Mas, Carme Forcadell, Muriel Casals i Elisenda Paluzie. Una de les característiques del llibre és que fa especial èmfasi en el vessant europeu i europeista del procés.

En italià
‘Catalunya – España: Il difficile incastro‘ (2013)
La periodista italiana Elena Marisol Brandolini, que viu a Catalunya des de fa anys, també opta per entrevistar diversos personatges per explicar els desitjos, esperances i pors dels catalans a l’hora de perfilar quina relació volen mantenir amb Espanya.

‘Piolin imbavagliato‘ [Piolin emmordassat] (2018)
Acabat de sortir d’impremta i també de la periodista Brandolini (entrevista), aquest llibre és una crònica periodística dels fets de la tardor del 2017 i del referèndum del primer d’octubre, de la preparació anterior i la repressió posterior. El 13 de juny es va presentar a Roma, el 25 es presentarà a la llibreria italiana Le Nuvole de Barcelona i el 26 a Sitges.

En eslovè
‘Šest dni v Kataloniji‘ [Sis dies a Catalunya] (2017)
Bojan Brezigar (entrevista) va ser a Barcelona i va acompanyar la delegació parlamentària internacional que va observar el referèndum del primer d’octubre. Ho va fer en qualitat d’assistent del cap de delegació, Milan Kučan, primer president d’Eslovènia. Brezigar, que és periodista, va redactar en forma de crònica la seva experiència del viatge. Aviat apareixerà la versió catalana del llibre.

En noruec
‘Draumen om Catalonia‘ [El somni de Catalunya] (2015)
Johannes Nymark ensenya llengua castellana a Bergen i fa molts anys que segueix la qüestió catalana. Fa uns anys, va decidir d’escriure aquest llibre sobre Catalunya, que tracta la qüestió política com un aspecte més, però que també dedica molt d’espai a la cultura i la llengua, i també a elements identitaris, com ara el Barça.