12.09.2023 - 20:04
|
Actualització: 12.09.2023 - 21:50
Els lletrats del congrés espanyol creuen que la reforma del reglament que ha de permetre l’ús del català, l’èuscar i el gallec no podria aplicar-se a curt termini, per molt que s’aprovi de seguida. En una nota a la mesa, a la qual ha tingut accés Europa Press, els lletrats diuen que seria “molt difícil, si no impossible, que es pugui aplicar en els seus termes, com a mínim de forma immediata o a curt termini.”
La mesa del congrés espanyol, amb majoria del PSOE i Sumar, promotors de la reforma, ha de decidir demà si admet a tràmit la reforma. Els lletrats diuen que no s’oposen a la tramitació ni tampoc que, com volen els promotors, sigui debatuda en tramitació directa i en lectura única, cosa que faria que fos aprovat de manera exprés al ple i sense haver de passar per la comissió del reglament, que encara no s’ha constituït. La voluntat dels impulsors de la reforma és que s’aprovi en un ple la setmana vinent perquè pugui estrenar-se en el debat d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo, el 26 i 27 de setembre.
Ara bé, els serveis jurídics del congrés espanyol argumenten que per molt que s’aprovi, serà difícil aplicar-la: “La reforma plantejada afecta de manera integral tots els procediments, així com tots els terminis reglamentaris i, per tant, tot el funcionament de la cambra.” Per això, diuen que caldria replantejar tots els procediments parlamentaris tal com estan plantejats ara com ara per tal de garantir la seguretat jurídica i el principi de ius in officium, que fa referència al dret que té un càrrec públic a exercir-lo.
La nota afegeix que, des del primer moment que es permeti l’ús del català, l’èuscar i el gallec caldrà assegurar la comprensió del debat parlamentari i dotar de validesa jurídica plena a les iniciatives parlamentàries i tots els documents que es tramitin a la cambra. A més, diuen que l’activitat parlamentària està dotada pel principi d’immediatesa, que obligarien a traduir amb agilitat tots els documents que es presentin en català, èuscar o gallec.
La reforma preveu la transcripció en tots els idiomes oficials de totes les sessions, també de les secretes i no publicables, motiu pel qual els lletrats argumenten que, amb traductors pel mig, pot quedar afectada “la naturalesa reservada i fins i tot secreta de determinades reunions dels diferents òrgans parlamentaris”.
Per tot plegat, diuen que la reforma augmentarà el volum de feina logístic al congrés espanyol per tal de garantir que tots els diputats entenen tota l’activitat parlamentària, sigui quin sigui l’idioma.
Suggereixen que el dret d’usar el català, l’èuscar i el gallec quedi supeditat
Amb això, els lletrats suggereixen que si la reforma s’aprova, per tal de no alterar el funcionament normal del congrés s’ha d’interpretar que el reconeixement del dret de fer servir el català, l’èuscar i el gallec “queda supeditat” als termes que estableixi la reforma. Concretament, la reforma té una disposició transitòria que remet a un futur acord de la mesa per fixar els “procediments i mitjans” per a posar-la en pràctica.
La idea dels promotors de la reforma és que entri en vigor tan bon punt s’hagi aprovat la setmana vinent, tot i que deixa un marge de sis mesos a tot estirar perquè els serveis de la cambra s’adaptin a la traducció dels textos presentats. Fins que sigui així, tots els textos que es presentin en català, èuscar i gallec s’han d’acompanyar d’una traducció en castellà.
Un cop s’apliqui la reforma, s’hauran de distribuir auriculars a tots els diputats i els serveis de taquigrafia perquè puguin entendre les intervencions que es facin en català, èuscar i gallec. No seria la primera vegada que es fan servir, ja que en visites de mandataris internacionals, com Nicolas Sarkoy el 2009, ja s’han utilitzat serveis d’intèrprets. A més, segons que han informat fonts parlamentàries a Europa Press, el congrés espanyol ha demanat al senat assessorament tècnic sobre la contractació d’auriculars.
