“Els llapis” o “els llapissos”? Plurals que ens fan ballar el cap (II)

Al “Ras i curt” del 22 de juny vam recollir tot de casos dubtosos en la formació del plural. Avui en veurem uns quants més.

Massa problemes i no gaires solucions

Hi ha uns quantitatius i indeterminats que no tenen plural en registres formals. Són aquests:

• massa: massa terra → massa terres (no masses)
• prou: prou gent → prou homes, prou dones (no prous ni proutes)
• força: força silenci → força coses (no forces)

Per una altra banda, l’adjectiu gaire té singular i plural, però en alguns parlars és invariable:

• no gaire menjar → no gaire bledes / no gaires bledes

I finalment, el plural de qualsevol no és pas qualsevols, sinó qualssevol:

• un dia qualsevol → dos dies qualssevol

Homes veloços i dones felices

Hi ha un grup d’adjectius que tenen tres terminacions: una per al singular i dues per al plural. Són els acabats en -aç, -iç i -oç. Cal anar amb compte amb el femení singular (que és igual que el masculí) i amb el femení plural (escrit amb c i no amb ç).

• home capaç → dona capaç (no capaça) → homes capaços → dones capaces (no capaçes)
• noi feliç → noia feliç (no feliça) → nois feliços → noies felices (no feliçes)
• xiquet veloç → xiqueta veloç (no veloça) → xiquets veloços → xiquetes veloces (no veloçes)

No els confonguem amb els adjectius acabats en -ís, -ós, que solen tenir quatre terminacions:

• encomanadís → encomanadissa → encomanadissos → encomanadisses

Els elements clau i les camises rosa

Hi ha alguns noms que poden fer d’adjectiu i, en aquest cas, no tenen plural:

• element clau → elements clau

Això passa en força noms de colors:

• camisa rosa → camises rosa
• llibre carabassa → llibres carabassa
• jersei taronja → jerseis taronja
• ratlla grana → ratlles grana

Parlant de colors, quan expressem un matís cromàtic fent servir una combinació de noms, sol ésser invariable:

• mitjó blau marí → mitjons blau marí (no blau marins)
• tovalló verd fosc → tovallons verd fosc (no verd foscos)
• paper groc pàl·lid → papers groc pàl·lid (no groc pàl·lids)

Un globus i dos llapis

Suara hem vist que, en general, els noms acabats amb -s fan el plural afegint-hi -os. Però no pas tots. N’hi ha una colla que són invariables, és a dir, que tenen el plural igual que el singular. Per començar, tots els mots no aguts. N’hi ha que ja els fem bé:

• una càries → unes càries
• el bíceps → els bíceps

Però n’hi ha algun que sovint fem malament:

• el llapis → els llapis (no llàpissos)

I en acabat hi ha una petita llista de masculins i femenins aguts invariables. Molt de compte amb aquests:

• un dilluns → dos dilluns (no dillunsos)
• un dimarts → dos dimarts (no dimartsos)

També hi ha mots que tenen el singular acabat amb -s i el pronunciem com si no en dugués:

• un globus (no globu) → uns globus
• un tipus (no tipu) → uns tipus
• un termos (no termo) → uns termos
• un fetus (no fetu) → uns fetus
• un focus (no focu) → uns focus
• un porus (no poru) → uns porus

Per una altra banda, hi ha singulars que, erròniament, acabem amb -s i els hauríem d’acabar amb vocal:

• una anàlisi (no anàlisis) → unes anàlisis
• una síntesi (no síntesis) → unes síntesis
• una tesi (no tesis) → unes tesis
• una diagnosi (no diagnosis) → unes diagnosis
• una crisi (no crisis) → unes crisis
• un ritu (no ritus) → uns ritus

Ratapinyades i gossos llop

A l’hora de formar el plural d’un compost, hem de mirar de quina mena és. Si s’escriu en un sol mot, amb guionet o soldat, no té cap dificultat, és a dir, el plural es fa normalment:

• ratapinyada → ratapinyades
• capgròs → capgrossos
• parenostre → parenostres
• estira-i-amolla → estira-i-amolles

Tinguem en compte que n’hi ha qui-sap-los que ja són plurals. I alguns els fem malament:

• un marcapassos (no marcapàs) → uns marcapassos

També en fem malament alguns altres, pel motiu contrari:

• un paraigua (no paraigües) → dos paraigües
• un gratacel (no gratacels) → dos gratacels
• una llevaneu (no llevaneus) → dues llevaneus

Quan el primer terme del compost és mal- hi ha gent que el pronuncia en plural:

• malentès → malentesos (no mals entesos)
• maltractament → maltractaments (no mals tractaments)

El mot maldecap, que vol dir ‘preocupació’, fa el plural amb una -s final: maldecaps. Però també hi ha mal de cap, és a dir, ‘dolor al cap’, que té per plural mals de cap (igual com diríem mals de coll, mals de ventre, etc.).

Un cas especial és el de locucions formades per dos noms, que tenen una estructura subordinant, és a dir, el segon nom modifica el primer nom. Generalment, només fem el plural del primer nom:

• vagó restaurant → vagons restaurant
• moble bar → mobles bar
• escola bressol → escoles bressol
• sofà llit → sofàs llit
• gos llop → gossos llop

Si no tenen aquesta estructura subordinant, fem el plural de tots dos noms:

• comte duc → comtes ducs
• baix relleu → baixos relleus
• berenar sopar → berenars sopars