Els límits de Torra: diàleg no és rendició

TEMA DEL DIA
Renúncia. El president de la Generalitat, Quim Torra, està disposat a dialogar, però no vol que aquest diàleg s’interpreti com una rendició ni una renúncia als compromisos assumits per l’independentisme després del referèndum del primer d’octubre. En la intervenció al parlament amb el nou govern constituït, ha llançat un missatge clar a Pedro Sánchez: que no interpreti el si de l’independentisme a la seva moció de censura com un xec en blanc. I ha fixat l’agenda de temes que pensa tractar en la primera trobada amb el govern espanyol: la persecució dels drets civils i polítics, la situació dels presos, les lleis impugnades al Constitucional espanyol i el dret d’autodeterminació. I ha posat l’exemple del nomenament de Josep Borrell com una mala manera de començar aquest diàleg.

Una agenda molt diferent de la que ha presentat Miquel Iceta, que per primera vegada s’ha desmarcat del bloc del 155. No únicament s’ha aixecat el 155 sinó que el bloc del 155 al parlament s’ha dissolt, ara com ara. Si Inés Arrimadas i Xavier García Albiol mantenen la cantarella d’aquests darrers mesos, Iceta s’ha mogut i ha ofert diàleg, tot i que en uns termes que d’antuvi són molt distants dels que sembla disposat a acceptar el president. D’entrada, Iceta ha situat aquest diàleg dins el marc legal i ha demanat a Torra un compromís públic que no implantarà un nou marc institucional sense el suport dels dos terços del parlament. I el mètode seria de primer fer un acord transversal a Catalunya i després negociar-lo amb Madrid.

De part de Pedro Sánchez, sense esmentar-lo, també ha presentat l’agenda de punts d’allò que està disposat a tractar el president espanyol: finançament autonòmic, la llista de competències estatutàries pendents que Artur Mas va lliurar a Rajoy i la recuperació de les lleis impugnades al Constitucional espanyol. Tret d’aquest últim punt, les agendes de Torra i Sánchez no són solament diferents, sinó que apunten en direccions oposades. És provar de casar una agenda independentista, per gradual que sigui, amb una d’autonomista.

Però el diàleg amb el PSC obre a Torra un altre front, el de la CUP, que ha fet una intervenció duríssima contra el govern ‘que han escollit Junts per Catalunya i ERC’ al president Torra, en paraules de la diputada Natàlia Sánchez. Un govern autonomista, neoliberal, que va ‘en direcció contrària’ a la independència. Torra pot dialogar amb Sánchez però al parlament tard o d’hora necessitarà els vots de la CUP per a aprovar el pressupost i, ara com ara, això sembla un somni. Com tampoc no s’albira cap alternativa ni en els comuns, que continuen instal·lats en la còmoda equidistància, ni en el PSC, perquè més enllà del canvi de to i la defensa del diàleg, difícilment avalaran els comptes d’un govern independentista. Llevat que deixi de ser-ho, i avui Torra ha deixat molt clar que això no passaria.

MÉS QÜESTIONS
Puig pressiona Ábalos per enllestir el corredor mediterrani el 2023. El govern valencià no pensa desaprofitar que el nou ministre de Foment és valencià i, encara que José Luís Ábalos sigui el principal rival de Ximo Puig al PSPV, pensa aprofitar l’avinentesa per posar-se al dia en matèria d’infrastructures. O si més no intentar-ho. El president de la Generalitat ha demanat de ‘canviar el ritme’ perquè la part del corredor mediterrani que hi ha dins l’estat espanyol s’hagi acabat el 2023. Aquesta és la data d’acabament que va donar el govern del PP, però Puig creu que no es complirà si no s’accelera el ritme d’execució. Per això ha demanat al govern espanyol un ‘esforç’ per a prioritzar aquest eix, que fa massa temps que està embussat. Pel que fa a Ábalos, n’ha celebrat el nomenament així: ‘No caldrà explicar-li què és el corredor mediterrani, la qual cosa és un avanç substancial.’ D’una altra banda, el president també ha confirmat que cerca relleu a la consellera Carmen Montón, nova ministra de Sanitat, i ha garantit que el govern continuarà essent paritari.

El govern balear veu amb recel la nova ministra espanyola d’Hisenda. Oficialment, el govern de Francina Armengol es felicita per l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa, però el nomenament de l’andalusa Maria Jesús Montero com a ministra d’Hisenda ha aixecat preocupació. A Mallorca encara recorden que com a consellera de la mateixa matèria en el govern andalús sempre es va oposar a les reivindicacions balears. En l’informe del grup d’experts sobre finançament, va presentar un vot particular contra el principi d’ordinalitat, que vol dir que les comunitats que més aporten siguin també les que més cobren. Així mateix, es va oposar que l’estat perdonés a les Illes una part dels 6.000 milions que deu pel FLA. El govern balear tem que en la futura negociació del nou model de finançament s’imposin les tesis de l’eix Andalusia – Extremadura – Castella-la Manxa, en detriment d’unes altres, com ara el País Valencià i les Illes. Públicament, Francina Armengol manté una valoració positiva global i confia que l’arribada de Sánchez signifiqui una ‘descentralització’.

Enderrocada finalment la creu franquista de la Vall d’Uixó. La creu franquista de la Vall d’Uixó (la Plana Baixa) ha estat finalment enderrocada avui. Ahir unes dues-centes persones s’hi van concentrar per a evitar-ho. La demolició d’aquest monument s’ajusta al compliment de la llei de memòria històrica aprovada pel govern espanyol el 2007 i la llei valenciana de memòria democràtica i per a la convivència aprovada per la Generalitat el 2017. Per evitar que es repetís la concentració franquista d’ahir, la Guàrdia Civil ha tallat els accessos a la plaça de la Pau, on hi ha el monument, i no hi ha permès el pas de veïns. Així mateix, agents de la policia local han començat a també l’accés als carrers adjacents a la plaça. Entre els veïns que s’hi han arribat per protestar hi ha el portaveu del PP a la Vall d’Uixó, Óscar Clavell. Ací en teniu les imatges:

Enderrocada la creu franquista de la Vall d'Uixó 👏👏👏👏 pic.twitter.com/0yBBFSC5pc

— Miquel Ramos (@Miquel_R) June 6, 2018

Més per Mallorca i Menorca demanen la reciprocitat entre tots els mitjans públics en català. Més per Mallorca i Més per Menorca han presentat una proposició no de llei perquè el parlament insti el govern espanyol a eliminar les barreres tecnològiques que impedeixen la reciprocitat total i l’emissió dels mitjans públics en llengua catalana a tots els territoris que parlen aquesta llengua. Demanen que el govern espanyol assigni un nou múltiplex i ampliï l’espai radiofònic a cadascuna de les comunitats autònomes que tenen el català com a llengua cooficial, per fer possible la reciprocitat dels mitjans i que l’emissió tingui un nivell de qualitat acceptable. Així mateix, es fa una petició perquè el govern espanyol modifiqui els espais de comunicació de TDT i els adapti a la realitat plurilingüe de l’estat espanyol, sense segmentar ni separar comunitats d’una mateixa llengua. En principi, hi ha un acord entre els governs català, valencià i balear per promoure aquesta reciprocitat, just quan comencin les emissions d’À Punt, el 10 de juny.

LA XIFRA
24.000 euros és la sanció que estableix l’avantprojecte de llei que prepara el govern andorrà per la igualtat de tracte i no discriminació en casos d’infracció molt greus, com ara actes de discriminació múltiple o d’assetjament.

TAL DIA COM AVUI
El 6 de juny de 1944 hi hagué el desembarcament de Normandia. 150.000 soldats aliats van desembarcar a les costes normandes, en l’anomenada operació Overlord. Allí començà la fi de la Segona Guerra Mundial.