23.09.2024 - 21:40
The Washington Post · Ishaan Tharoor
El context de la reunió que fan els dirigents mundials a les Nacions Unides aquesta setmana no podria ser més desolador. Guerres, ansietat creixent sobre l’estat de la democràcia i divisions geopolítiques profundes sacsen l’escena global. A la tribuna de l’Assemblea General de l’ONU, els dignataris apel·laran una vegada més a les virtuts de la cooperació. Però aquesta venerable institució lluita amb la seva incapacitat per a enfrontar-se a una onada creixent de desafiaments.
El Consell de Seguretat de l’ONU, dominat pels vencedors amb dret de vet de la Segona Guerra Mundial, fa temps que és titllat d’anacronisme. I les guerres en curs a Ucraïna i a Gaza no han fet sinó subratllat la ineficàcia de l’òrgan de presa de decisions més significatiu del món. L’acció col·lectiva per a frenar la invasió russa del seu veí ha estat impossible, amb el Kremlin al Consell. I els Estats Units han protegit Israel durant mesos i mesos de la pressió internacional, tot blocant els esforços per a forçar un alto-el-foc entre Israel i Hamàs, mentre el nombre de morts va augmentar.
De fet, els conflictes al Llevant han afegit tensió a tot el sistema de l’ONU. Els casos judicials contra Israel i els funcionaris israelians són oberts al Tribunal Internacional de Justícia, el màxim tribunal de l’ONU, i al Tribunal Penal Internacional, amb el suport de l’ONU. Les investigacions han resultat polaritzades. Per a alguns governs, són una aplicació necessària del dret internacional, però funcionaris dels EUA i d’Israel les consideren espectacles plens de biaixos. L’agència principal de l’ONU per als palestins, coneguda per les sigles UNRWA, és en el punt de mira d’Israel, que l’acusa de tenir personal a Gaza vinculat a l’activitat d’Hamàs. La controvèrsia ha portat a retallades en el finançament en un moment en què l’UNRWA és el proveïdor més crucial d’ajut humanitari i més suports als palestins.
Més enllà dels conflictes que acaparen els titulars, la comunitat internacional, representada per les Nacions Unides, tampoc no ha pogut aturar la cruenta guerra civil al Sudan –que sembla destinada a ocasionar una de les fams més greus d’aquests darrers anys– ni la desintegració constant de l’estat de Myanmar sota la seva junta militar colpista. (El grup internacional de defensa humanitària Oxfam ha comptabilitzat gairebé dues dotzenes de conflictes, que continuen, en part, per la paràlisi de l’ONU.) Tampoc no ha aconseguit de resoldre adequadament les crisis de deute postpandèmia que afecten els països del món en desenvolupament. I ha presenciat el desplaçament d’un nombre rècord de persones en comunitats destrossades per conflictes o enfonsades pel canvi climàtic.
“La veritat és que el Consell de Seguretat ha fallat sistemàticament en relació amb la capacitat de posar fi als conflictes més dramàtics que afrontem avui: el Sudan, Gaza i Ucraïna”, lamentava el secretari general de l’ONU, António Guterres, en una entrevista recent a Aljazeera. I afegia que el Consell, carregat per les rivalitats renovades de les grans potències, representava un “gran handicap” per a la feina de les diverses agències de l’ONU sobre el terreny.
Diumenge, Guterres va participar en la inauguració de la Cimera per al Futur, una sessió de dos dies paral·lela a més reunions de l’ONU. La cimera lliurarà un “pacte” acordat per consens pels estats membres que exposarà nous conceptes de governança per als problemes del segle XXI, amb l’objectiu de fer front als riscs que presenta la intel·ligència artificial, les dificultats per finançar els objectius de desenvolupament sostenible globals establerts en dècades anteriors, i la necessitat de reformar el Consell de Seguretat.
“No ens cal cap bola de vidre per a veure que els desafiaments del segle XXI requereixen mecanismes de resolució de problemes que siguin més efectius, interconnectats i inclusius; que els desequilibris de poder en les institucions globals s’han d’ajustar i actualitzar; i que les nostres institucions han de comptar amb l’experiència i la representació de tota la humanitat”, va dir Guterres en un comunicat.
Però les discussions diplomàtiques sobre el llenguatge del pacte il·lustren les dificultats inherents al projecte, sense que emergeixi un camí significatiu per a la reforma real del Consell de Seguretat, i amb Rússia impedint els intents de tornar a posar el desarmament nuclear a l’agenda internacional.
Però els analistes encara hi veuen aspectes positius. “Malgrat les frustracions per l’eficàcia de l’ONU, l’atenció i l’energia que els estats membres han dedicat a aquest exercici revela el valor que continuen donant a l’organització, així com la seva voluntat d’invertir en el seu futur”, diuen Stewart Patrick i Minh-Thu Pham del Carnegie Endowment for International Peace. “Creuen que l’ONU continua molt viva, si bé malalta, i que restaurar-ne la salut i la vitalitat és important.”
La competència entre grans potències defineix com més va més l’esperit del Consell de Seguretat, on els Estats Units, Rússia i la Xina sembla que van agafant tanda per posar entrebancs. Richard Gowan, director de l’ONU per al grup de reflexió International Crisis Group, va exposar en un document a començament d’enguany que tot això que passava a la cambra podria ressonar amb el seu passat del segle XX.
“Molts funcionaris i diplomàtics de l’ONU esperen que el Consell torni a ser una mica més com el que era durant la Guerra Freda: un espai per a una cooperació esporàdica però útil entre les grans potències”, deia Gowan. “Els cinc [membres permanents del Consell de Seguretat], i sobretot els Estats Units, la Xina i Rússia, poden elegir. O bé fer servir el Consell de Seguretat únicament com un escenari per al teatre polític, o bé preservar-lo com una vàlvula de seguretat a la qual recórrer, encara que de manera intermitent, en un període d’altes tensions. No sabem quina opció triaran.”
Polítics i defensors de l’ONU demanen un canvi. La setmana passada, el president de Finlàndia, Alexander Stubb, va demanar la fi dels poders de vet individuals, amb què un membre permanent tot sol pot blocar accions. Abans de la Cimera per al Futur, David Miliband, president i CEO del Comitè Internacional de Rescat, va proposar que els poders de vet del Consell de Seguretat se suspenguessin quan aquest òrgan hagués de fer front a matances. La mateixa cimera sembla preparada per accelerar les converses sobre l’ampliació del Consell per a reflectir millor el món tal com és avui.
Així i tot, en un informe publicat dilluns, Oxfam va argumentar que l’enfocament en la competència entre grans potències era una distracció dels problemes més profunds que afectaven bona part de la humanitat. “Alguns han culpat l’estancament tan sols a les tensions geopolítiques creixents entre països poderosos, i és un enfocament incomplet”, assenyalava l’organització. En canvi, l’informe suggeria que els interessos d’una “oligarquia global” creixent havien impedit la cooperació internacional sobre el canvi climàtic, la resposta a la pandèmia i la persecució dels paradisos fiscals extraterritorials. “Una raó clau dels fracassos en la cooperació internacional és la desigualtat econòmica extrema.”
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
