15.05.2018 - 22:00
La fiscalia i el govern espanyol no faciliten informació sobre la violència policíaca del primer d’octubre i obstaculitzen la feina dels jutges que la investiguen. Així ho denuncia Amnistia Internacional Espanya en el seu últim informe, relatiu a les investigacions judicials de la violència, en què lamenta ‘la col·laboració parcial i limitada del Ministeri de l’Interior amb la justícia i, sobretot, el desinterès, l’obstrucció i la manca de col·laboració de la fiscalia’.
El report, titulat ‘1-O a Catalunya: Obstacles per a la investigació de l’ús excessiu de la força’, se centra en les agressions a Roger Español, Alejandra Rayas i l’acció dels cossos policíacs espanyols a Aiguaviva. Detalla aquests tres casos particulars i explica que hi ha vuit jutjats que sí que investiguen la violència de l’1-O.
En el marc d’aquestes investigacions, s’ha recopilat informació gràfica i testimonis, s’ha demanat als Mossos d’Esquadra que investiguin l’actuació dels cossos policíacs espanyols i s’ha pres declaració de testimonis i víctimes. La manca de col·laboració del govern espanyol i de la fiscalia, però, dificulta que aquests jutjats puguin actuar amb normalitat.
Un dels que reuneix més denúncies és el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, que analitza els casos d’Español i Rayas. En total, ha rebut 257 denúncies de persones ferides el primer d’octubre. El jutge va encausar dos agents de la policia espanyola per un presumpte delicte de lesions i un altre contra la integritat moral, i va citar a declarar el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos com a testimoni.
El jutjat d’instrucció número 4 d’Amposta és un altre dels que investiga la violència. En aquest cas, va citar a declarar cinc guàrdies civils per les càrregues a Sant Carles de la Ràpita. Van fer-ho per videoconferència i van dir que les víctimes havien estat ells i no pas les persones agredides. De moment, són els únics agents de la Guàrdia Civil que han hagut de donar explicacions en seu judicial.
Culpabilització de les víctimes i negació de ‘l’excés de força’
A Girona, el jutjat d’instrucció número 2 té dues-centes denúncies individuals d’una querella col·lectiva presentada pels ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva. Alguns dels denunciants van explicar que l’actitud de la fiscalia, i també de la jutgessa, havia estat de culpabilitzar les víctimes de la violència. ‘Ha estat molt dur, perquè encaminen les preguntes a voler-te fer veure que has fet alguna cosa dolenta; no hi ha dret’, lamentava una de les persones que va declarar.
Els altres jutjats d’instrucció que investiguen l’actuació dels cossos policíacs espanyols, segons que ha acreditat Amnistia Internacional, són el número 4 de Mataró, el número 2 de Manresa, el número 2 de Tarragona, el número 4 de Lleida i el número 1 de Sant Feliu de Guíxols. De moment, no ha transcendit que hagin encausat cap agent. En les indagacions, aquests jutjats han demanat informació al Ministeri de l’Interior espanyol sobre l’actuació policíaca, les instruccions que es van donar, la identitat dels comandaments i els agents implicats en les actuacions. Però Amnistia Internacional critica la poca voluntat de col·laboració tant del ministeri com de la fiscalia i retreu que hagin refusat totes les peticions per a reunir-s’hi.
En el cas del jutjat de Manresa, la magistrada ha descartat de continuar la investigació. Diu que no hi va haver ‘excés de força’ en cap dels cinc col·legis on van carregar els agents i que els votants van oferir una ‘resistència activa’ a l’actuació policíaca. Si els magistrats de la resta de jutjats fan igual i decideixen de no investigar més les càrregues policíaques, les investigacions podrien acabar arxivades.
