El preu a pagar per tenir els socialistes dins l’acord pel català

Els jutges espanyols continuen marcant el ritme al Parlament de Catalunya. Perquè, amb la votació i aprovació –previsiblement divendres– de la proposició de llei sobre l’ús i aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament, ERC, Junts, PSC i comuns miren de respondre una exigència del TSJC que és tota una ingerència del poder judicial en el legislatiu. Aquest nou text legal s’ha cuinat i s’ha preparat expressament per a respondre contra rellotge a l’ultimàtum del tribunal –fa dues setmanes– al Departament d’Educació per a l’execució forçosa de la sentència que imposa un mínim del 25% de castellà a tot el sistema educatiu català. I si la primera resposta d’Educació al TSJC per a dir que s’havia complert la sentència era presentar aquell acord dels mateixos quatre partits per a modificar la llei de política lingüística, ara, havent constatat que els jutges han llençat aquella resposta a la paperera, presenten aquest nou acord, que aquesta vegada sí que prendrà forma de llei, per a donar-los una resposta nova i definitiva.

I el text és prou ambigu perquè els uns diguin que blinda la immersió en català i els altres (el PSC), que permet el reconeixement del castellà com a llengua vehicular, que era la línia vermella dels socialistes en la negociació a quatre bandes d’aquestes darreres setmanes. El text diu, en l’article 2.1, que la llengua catalana és “la normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i la d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut”, una definició calcada de la llei d’educació de Catalunya (LEC). Però la controvèrsia ve de l’article 2.2 de la proposició: “L’ensenyament i l’ús curricular i educatiu del català i del castellà han d’estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius per tal que tot l’alumnat assoleixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria.”

Què vol dir aquesta referència a la necessitat de garantir l’ús curricular del castellà? Segons ERC i Junts no vol dir que es reconegui com a llengua vehicular. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, deia que la nova llei “no defineix el castellà com a llengua vehicular, sinó que s’hi refereix com a llengua d’aprenentatge d’acord amb la manera com ho estableixin els projectes de cada centre”. La portaveu de Junts s’expressava d’una manera semblant: “El castellà és llengua d’aprenentatge, però en cap cas vehicular. Queda molt clar que el català és la llengua vehicular i la d’acollida.”

Però “llengua d’aprenentatge” no equival a “llengua vehicular”? Segons la portaveu del PSC, sí. Alícia Romero afirma que quan la llei preveu el castellà com a llengua d’educació i ús curricular, vol dir que es pot utilitzar per a més matèries, a banda la de castellà. “I això és una evident vehicularitat. És el que creiem que diu aquest text”, reblava.

Incloure-hi tant sí com no el PSC

El fet cert és que la pressió d’una bona part del sistema educatiu va acabar frenant la primera temptativa de modificació legal d’aquests quatre partits, una reforma de la llei de política lingüística que pretenia d’introduir explícitament el reconeixement del castellà com a llengua vehicular a l’escola. Junts se’n va desmarcar, i la negociació posterior s’ha anat allargant fins que ha derivat en aquesta proposició de llei, que no és tan explícita però que permet d’interpretar que el castellà podrà tenir més presència que no ara segons allò que preveu la legislació. El text de la proposició de llei s’ha mirat que fos prou ambigu perquè permetés d’afirmar als autors l’una cosa i la contrària alhora, segons qui en parlés.

Perquè l’objectiu no era tan sols d’oferir una resposta que pogués aturar l’execució de la sentència del 25% per part del TSJC, sinó d’incloure tant sí com el PSC en l’acord. Per salvar el consens, deien. La necessitat d’incloure-hi els socialistes ha dut a aprovar un text legal que obre esquerdes en la immersió en compte de blindar-la. L’argument és que calia preservar un consens històric sobre la llengua del qual el PSC va formar part. El problema ha estat que, darrerament, el PSC s’ha mogut d’aquest consens cap a una posició de trencament de la immersió, perquè ara defensa que el castellà també sigui vehicular en l’ensenyament. I els altres partits també s’han hagut de moure de la posició inicial de defensa del català a l’escola sense matisos per a poder a anar a cercar els socialistes.