El nombre de joves sense llar a Barcelona creix un 30% el darrer any

El darrer any, el número de joves que no tenen llar a la ciutat de Barcelona ha passat dels 130, als 170, un creixement del 30%. Una part important d’aquests joves són extutelats que es veuen abocats al sensellarisme un cop el sistema de protecció deixa de donar-los cobertura. Per aquest motiu, la tinent d’alcaldia de drets socials de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, reclama una solució al problema per part de totes les administracions. Denuncia que les mateixes institucions ‘generen situacions de sensellarisme’ i per això, aposta per canviar el sistema de protecció de la DGAIA que millori l’acompanyament per la inserció. Ho ha explicat en l’obertura d’un nou centre amb 21 places per precisament joves sense llar a la capital catalana.

L’Omar va arribar a Catalunya, provinent d’Algèria, fa 11 mesos. Després de passar per dos centres de menors, va complir els 18 anys i es va trobar sense llar. Va viure uns 20 dies al carrer, quan des de la DGAIA no li van poder trobar una solució a la seva situació personal. Ara és un dels usuaris del nou equipament Maria Feixa, un centre per a 21 joves sense llar. A banda de l’allotjament, el centre li ofereix suport de 13 educadors que orienten els nois que hi conviuen i a la vegada, li permet seguir el seu curs de mecànic. Espera treure’s el títol per trobar feina, i començar la vida que havia somiat abans de venir. L’exemple de l’Omar és cada vegada més freqüent. De fet, des de l’Ajuntament de Barcelona es xifra en un 30% el creixement dels joves de la ciutat que no tenen llar, i precisament, un gruix d’aquest col·lectiu prové del sistema de protecció. Per aquest motiu, Laia Ortiz, tinent d’alcaldia de Drets Socials, ha exigit una acció unitària entre el govern espanyol, la Generalitat i l’Ajuntament per fer front a una problemàtica creixent. Assegura que des del consistori de la capital catalana senten que ‘Barcelona ho està fent en solitari’.

Ortiz ha denunciat que ‘no pot ser que les mateixes institucions generin situacions de sensellarisme’ i considera que és una mostra que el sistema de tutela i inserció ‘alguna cosa no ha fet bé’. Ortiz reconeix les dificultats del moment però demana més recursos per afrontar una realitat que s’ha de treballar des de l’acompanyament dels educadors. ‘No li podem exigir a un jove amb la motxilla emocional i les mancances que té, que sigui autònom amb 18 anys’, ha conclòs Ortiz, ja que reconeix que el context d’accés a l’habitatge i al mercat laboral fa molt difícil l’autonomia sense cap mena de suport.

Per a Ortiz, cal dotar més recursos al sistema perquè tot el territori de Catalunya tingui equipaments i abordatge de la situació. També s’hauria d’analitzar quin és l’itinerari d’acompanyament i ampliar-lo. Per fer-ho viable cal trobar més pisos d’inclusió per donar aquest suport que necessiten els joves. El centre Maria Feixa és el primer centre municipal especialitzat per a joves sense llar i ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Apip-Acam. La inserció és el principal objectiu del centre, que treballa per aconseguir que la situació sense llar no es torni a repetir a la vida d’aquests joves. Se’ls donarà el suport els mesos que sigui necessari perquè els joves puguin ser suficientment autònoms, amb la vista posada a ajudar també, el màxim nombre de joves que sigui possible.