13.07.2016 - 15:25
La crisi i les noves tecnologies han transformat el consum cultural en “nòmada”
BARCELONA, 13 (EUROPA PRESS)
Els joves d’entre 15 i 30 anys “llegeixen més que els adults”, segons un estudi sobre la participació cultural de la joventut catalana entre el 2001 i el 2015, impulsat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) i la Direcció General de Joventut de la Generalitat, que ha desmentit el tòpic que les generacions joves estiguin distanciades de la cultura.
El sociòleg i autor de l’estudi, Antonio Ariño, ha explicat aquest dimecres en roda de premsa que el 21% de joves afirma haver llegit més de cinc llibres en l’últim any –excloent les lectures d’estudis o professionals–, respecte del 16% dels adults, i entre els que reconeixen no haver llegit cap llibre en aquest període hi ha el 40% dels més grans de 30 anys i el 27% dels joves.
Ariño ha destacat el creixement imparable de l’univers digital i la crisi econòmica com a factors claus en els canvis de consum cultural, marcats per les noves tecnologies que permeten als joves consumir la cultura allà on van, transformant-la en “nòmada”, cosa que ha avisat que serà de gran transcendència per al futur perquè el 92% utilitza el ‘smartphone’.
L’informe ha investigat l’evolució i les característiques de la participació cultural d’aquest col·lectiu a través d’enquestes de consum, pràctiques i participació d’entre el 2001 i el 2014, i ha avançat dades en espera de disposar de les del 2015.
El president del Conca, Carles Duarte, ha afirmat que “és una fal·làcia dir que els joves consumeixen menys cultura que els adults”, i ha assenyalat que mentre l’accés a la telefonia mòbil i els continguts que vehicula cada vegada són més universals, hi ha certes formes culturals més llunyanes i requereix una actuació política i educativa en la joventut.
La directora de Joventut de la Generalitat, Marta Vilalta, ha avançat que la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies i la de Cultura signaran a final d’aquest mes un conveni marc per crear programes conjunts de foment cultural en àmbits més “coixos”, com joves en risc d’exclusió social, i de l’accés de creadors a un futur professional.
UNA VISIÓ MÉS ÀMPLIA DE LA CULTURA
Els joves tenen “una visió més àmplia del que és la cultura” –segons Ariño– perquè inclouen en aquesta definició els viatges, la gastronomia i el folklore, són els principals consumidors de turisme intern de cultura popular i tenen molt present la idea d’identitat col·lectiva, molt lligada a la gastronomia, en un percentatge superior al de les persones grans, cosa que el catedràtic de Sociologia ha apuntat que desconeix si es deu a la joventut o a ser d’una altra generació.
Hi ha pràctiques culturals compartides entre generacions –com veure la televisió, escoltar la ràdio, llegir, visitar museus i veure espectacles–, però hi ha pràctiques destacadament juvenils, com veure i descarregar pel·lícules i música d’internet i jugar a videojocs, mentre que són més pròpies d’adults assistir a concerts de música clàssica, anar a l’òpera i visitar jaciments.
Tot i aquesta diferenciació entre activitats, la qüestió de què és legítim culturalment –amb la música clàssica i els museus en una posició superior– té un consens fonamental a totes les generacions.
“No podria dir-se que la joventut ha abandonat la cultura clàssica, sinó que la cultura clàssica sempre ha estat minoritària”, ha destacat Ariño, i ha apuntat que durant el període escolar el percentatge de joves que diuen anar a concerts de música clàssica supera el dels que diuen que els interessa.
L’educació té un paper fonamental en la capacitat d’interpretar la cultura més complexa –com una òpera o algunes pel·lícula–, i el capital educatiu organitza “de manera fèrria” el camp cultural, mentre que el sexe diferencia també el consum cultural dels joves, sobretot en la lectura.
